Pont cultural i humanitari entre Reus i el Senegal

L'any 2004 vaig viatjar per primer cop al Senegal, en concret m'hi vaig estar un mes vivint al barri perifèric de Yeumbeul als afores de Dakar, la capital del país. Aquesta experiència em va fer canviar moltíssim la manera d'entendre el meu món. L'hospitalitat i bonhomia dels senegalesos em recordava i connectava en aquells dies de la meva infància rodejats de familiars andalusos que s'havien instal·lat a Catalunya buscant un futur millor. El gener del 2006, il·lusionat i un pèl innocent, vaig aferrar-me a la meva guitarra i vaig tornar a visitar el país de la Teranga, aquest cop per a fer una trobada amb músics locals. 

Fruit d'aquesta nova experiència van néixer nous projectes. Un d'ells va ser fundar l'any 2007 junt amb la meva germana Carme, La Veu entre Cultures, una organització no governamental per al desenvolupament (ONGD) nascuda amb la missió de crear un pont cultural i humanitari entre la ciutat de Reus i el Senegal. 

Des d'aleshores, mitjançant la música com a vehicle d'expressió i connexió, treballem per fomentar la solidaritat, la inclusió social i la igualtat d'oportunitats a través de projectes educatius, socials, sanitaris i culturals, promovent valors com la igualtat, la cooperació i el respecte mutu. A través dels nostres projectes, ens comprometem a millorar la qualitat de vida de les persones i comunitats més vulnerables. Aquest compromís forma part de la nostra missió de contribuir a la igualtat d'oportunitats per a tothom, independentment del lloc de naixement. La nostra acció no té ànim de lucre, té humanitat. 

Fa un temps que he perdut el compte de les vegades que hi he tornat al Senegal, ja que s'ha convertit, a poc a poc, en la meva segona casa. En aquests viatges d'anada i tornada és on la vida em torna tot allò que faig de cor. Acabo d'aterrar a occident després d'uns dies intensos en els quals he recorregut el país africà des de Dakar fins a Tambacounda, passant per Kaolack i Mboro i visitant un cop més l'illa de Gorée, on es troba la casa dels esclaus i on "la porta del viatge sense retorn" et recorda que durant tres segles més de 20 milions d'africans van travessar aquesta porta per ser deportats als Estats Units, Cuba, Haití o Brasil. 

Un lloc simbòlic per no oblidar mai el tràfic dels esclaus a l'Àfrica i per reconèixer la nostra responsabilitat de com van actuar de cruels els nostres avantpassats blancs. Un lloc idoni per sentir-se avergonyit com a ciutadà europeu. Si l'Àfrica és el bressol de la humanitat, potser cal recordar-nos que tots som fills de la immigració. Per tant, potser caldria empatitzar una mica més amb tots aquells éssers humans que de manera directa o indirecta emigren per curiositat o escapant de la pobresa o la falta d'oportunitats.

Per combatre la nostra absència de coneixement cal aprendre d'altres maneres de veure i viure el món. Cada cop que torno a casa hi ha gent amb estudis (no amb cultura) que em fan preguntes que no puc creure: Hi ha hotels al Senegal? Has anat en vaixell? Els avions no deuen arribar al Senegal, no? Hi ha lleons allà on vas tu? No t'avorreixes sense fer res? Tinc una llista interminable de barbaritats basada en el desconeixement. Per tant, recomano llegir tant com es pugui per fer front al feixisme i viatjar en la mesura possible per combatre la ignorància.