Per què ens mobilitzem? La pagesia n’està farta, ens sobren els motius!

La baixada de producció generalitzada a causa de la sequera i l’encariment dels costos de producció posen les nostres explotacions en números vermells, per la incapacitat de repercutir-los en el preu de les nostres produccions. Els ajuts estatals són del tot insuficients, i resten fora sectors com l’olivera i la vinya. La Llei de la Cadena alimentària no funciona, perquè no serveix per reforçar veritablement el paper dels productors a la Cadena. El Pla Estratègic de la PAC està mal dissenyat, no afavoreix la pagesia professional, i no compensa les noves càrregues burocràtiques i ambientals que se’ns han imposat. Hem de suportar la competència deslleial d’importacions que no compleixen les mateixes condicions que s’exigeixen a les nostres produccions. Patim atacs al sector traduïts amb més limitacions a la nostra activitat, basats en la ideologia, i no pas en la ciència. Veiem que les assegurances agràries perden l’objectiu de protegir les rendes de la pagesia. Hi ha comunitats autònomes que tenen plans sanitaris en ramaderia estancats, sense cap solució pel que comporta que cada any se sacrifiquin milers de caps de bestiar, que acaben essent la ruïna de les granges.

Ens sobren motius per tornar a la mobilització, per sortir novament per defensar la pagesia, conscients de què en fer-ho, estem defensant també un patrimoni de tota la societat, així com l’alimentació per a tothom.

Des de la Unió de Pagesos exigim:

• Democràcia al sector agrari, ramader i forestal. Exigim clarificar la representativitat agrària i deixar enrere més de 20 anys de vulneració dels drets dels pagesos, ramaders i silvicultors professionals.
• Les institucions europees han d’assumir en els seus plans i marcs normatius que no hi ha sostenibilitat ambiental sense sostenibilitat econòmica i social. Les polítiques han de basar-se en dades científiques i tècniques ajustades a les condicions ambientals de les regions europees.
• El compliment de la Llei de la Cadena Alimentària. El MAPA ha de publicar els criteris per determinar els costos de producció i perseguir l’objectiu de què els preus estiguin per damunt dels costos.
• Recuperar i renovar la Llei de Modernització de les Explotacions Agràries per assegurar la prioritat de l’agricultor professional i l’explotació prioritària a les polítiques del sector.
• Revisió del Pla Estratègic de la PAC. Preferència per la pagesia professional. Flexibilització de la condicionalitat i els eco-règims. Ajornament del QIE, i d’altres exigències vinculades i compensacions per als sobre costos que comporta per a les explotacions.
• Defensa del model agrari europeu en frontera. Reciprocitat en les relacions comercials sobre l’ús de fitosanitaris, medicaments i mesures veterinàries, i condicions ambientals. 
• Aplicació de clàusules mirall. Reforçament dels controls a les fronteres contra la introducció de plagues i malalties.
• Rescat del Pla d’Assegurances Agràries com a eina de garantia de les rendes del sector.
• Investigació i actuació de les administracions competents davant les alteracions artificials del clima contràries a un règim de precipitacions adequat al manteniment de l’activitat agrària.
• Coordinació, mesures i recursos de les administracions competents per prevenir i compensar els danys de fauna cinegètica i fauna silvestre a l’agricultura i la ramaderia.
• Reforçar el relleu generacional al sector i suport a la dona rural, en el context del dret civil de cada territori.
• Participació del sector a l’elaboració de les polítiques laboral, fiscals i de seguretat social que ens afecten.
• Protecció dels interessos agraris dins les polítiques energètiques basades en renovables, salvaguardant les zones d’alt valor natural i agrari.
• Gasoil professional agrari ja, amb la mínima fiscalitat aplicada en el moment de la compra.
• Compliment de MITECO de la sentència del Suprem per a desenvolupar el contracte elèctric de doble tarifa per al regadiu.
• Aplicació de l’IVA més reduït possible per als béns i serveis utilitzats en producció agrària, i per als productes bàsics d’alimentació.
• Ampliació dels ajuts directes estatals per la sequera i crisi, per poder superar la gravetat de la situació i extensió, també per l’olivera i la vinya.
• Disseny d’una política hidrològica preventiva per les sequeres i proactiva quan es produeixin, i reconeixement al sector agrari com a servei bàsic a la societat.
• Gestió sanitària, per part de les administracions competents, de la fauna cinegètica i silvestre, reservori de malalties per evitar contaminacions a les granges ramaderes.
• Adopció de mesures preventives contra la Malaltia Hemorràgica Espizoòtica (EHE) i ajudes compensatòries als ramaders afectats.
• Revisió radical dels programes autonòmics d’erradicació de la tuberculosi bovina que, després d’anys d’aplicació, ha comportat milers de sacrificis i tancaments de granges, segueixen sense complir els seus objectius.
• Reconsideració dels llindars previstos per la revisió de la Directiva d’Emissions Industrials, que introdueixen obligacions i càrregues que milers de granges avícoles i porcines mitjanes, els quals no podran assumir, abocant-les al seu tancament.