Què és el Nadal? Si mirem etimològicament, el mot vol dir naixement. Però què neix per Nadal? Si fem una mirada ràpida al nostre voltant, veurem cartells lluminosos que parlen de solidaritat, amor, joia, pau, família, regals... però de debò que la realitat és aquesta? Si ens remuntem més de 2000 anys enrere la situació no era pas gaire diferent a la que tenim ara. Josep i Maria caminaven a la desesperada amb un infant al ventre i finalment, van haver de dormir en una pallissa entre el bestiar i allà els hi va néixer el fruit del seu amor. I ara avancem cap al 2018. Quantes famílies caminen a la desesperada buscant algun lloc on raure, quants infants neixen en camps enfangats i negats de neu? No dic que no tinguem dret a omplir-nos la boca de pau i solidaritat, però... a cops penso que hauríem de replantejar el Nadal. De fet, hauríem de replantejar moltes coses durant l'any, però comencem mica en mica. Què passaria si per Nadal enlloc de comprar i regalar als qui ja tenim de tot ho féssim destinat als qui no tenen res? Què passaria si enlloc de reunir-nos amb la família per fer grans fartaneres ens acostéssim a servir àpats per als qui viuran el Nadal com qualsevol altre dia de la seva vida, és a dir, intentant trobar quelcom per menjar? Què passaria si a part d'omplir-nos la boca de #ningúdormintalcarrer i de #volemacollir, ho féssim de debò? Si convidéssim a l'altre a compartir el sostre? Què passaria si tots els mots que configuren el "nostre Nadal" esdevinguessin una realitat?

Fa un temps vaig tenir l'oportunitat de parlar amb Ishmael Beah, un nen soldat que ara actua com a ambaixador del fons de les Nacions Unides per a la Infància, ell deia, "jo he tingut una vida dura i complicada, però això no vol dir que els teus problemes no siguin importants". Té raó, el nostre dia a dia està ple de cabòries que ens obnubilen i per al nostre dia a dia són importants i fins i tot transcendentals, però... també és cert, que la immensa majoria es poden compaginar perfectament amb el donar-se als altres. No ho oblidem. No ens acomodem. Donem-nos. Fem del nostre dia a dia un acció de gràcies. Fem del nostre viure un retornar allò que tenim, perquè, per Nadal, igual que durant la resta de l'any hem de procurar que ningú se senti abandonat pel món.

Però no tot rau en la negra nit que plantejo amb aquestes ratlles. Si aixequem els ulls també podrem veure centenars d'entitats, que es desviuen per atendre, per acompanyar, per ajudar, per alimentar, per acollir a milers de persones i que des del silenci fan una tasca titànica. El voluntariat que les configura no distingeix entre Nadal, Cap d'any o Reis. Perquè sempre segueixen treballant per tal que ningú quedi fora del sistema, perquè les persones puguin viure amb dignitat... Així doncs, si no teniu massa clar què regalar aquest Nadal, regaleu vida, regaleu ajuda, regaleu il·lusió a aquelles persones que l'han perduda. Aquest Nadal, trobeu la causa i l'entitat que més us toqui i doneu-los un cop de mà, ja sigui amb el vostre temps o fent-hi alguna aportació, però sobretot no ho feu per sentir-vos millor, feu-ho si realment n'esteu convençuts i convençudes. I és que si tots i totes hi aportem una mica de llum, potser arribarà un dia en que les il·luminacions nadalenques tindran, realment, algun sentit.