Carla Rigol, responsable de l’àrea d’Atenció i Formació de l’associació Hèlia, treballa donant suport psicològic a les víctimes de violència de gènere.

A través del projecte Barcelona Dona s’organitzen trobades i tallers que promouen la sororitat –els vincles entre dones– per allunyar-les de l’aïllament i de la inseguretat.


Quan i per què va néixer l’associació Hèlia?

Hèlia va néixer fa 10 anys de la necessitat que vam detectar en les dones per rebre un acompanyament de proximitat, des del respecte i des del suport de la pròpia comunitat.

Quantes dones reben el suport d'Hèlia?

Aquest any ja hem atès quasi 100 dones a l'entitat, valorant en cada cas les necessitats i el suport que els hi hem pogut oferir.


Ha anat en augment el nombre d’usuàries?

El nombre de dones ha anat en augment. Cada any trobem que més dones ens coneixen a través de les xarxes socials i que més serveis confien en la nostra tasca i ens les deriven per a ser ateses a la nostra entitat.

Quin perfil de persones demanen l'ajuda de la vostra entitat?

A la nostra entitat atenem dones abraçant totes les seves diversitats. Podem trobar dones amb més o menys xarxa social, amb més o menys recursos econòmics, amb feina o sense, d'edats diverses d'entre 18 i 85 anys, catalanes, d'altres països, i amb fills/es menors o majors d'edat o sense. Cada dia evidenciem que no hi ha cap perfil de víctima, l'únic factor comú és que són dones.


Són dones que han posat denúncies i ja es troben separades de l'agressor?

Són dones que majoritàriament es troben separades de l'agressor i que existeix un procés civil de divorci o bé un procés penal en curs. Sovint les dones arriben a l'entitat quan la violència s'ha incrementat i quan ja han interposat una primera denúncia per violència masclista. En aquest punt oferim assessorament jurídic especialitzat, que resulta fonamental per a l’acompanyament en els seus processos legals.


També feu acompanyament psicològic especialitzat. Quina resposta rebeu de les dones usuàries?

Realitzem acompanyament psicològic especialitzat des de la perspectiva feminista i amb l'objectiu d'assolir l'apoderament integral de les dones. Des de l'escolta i el respecte per cada dona i per cada procés. La resposta és molt positiva, de molt d'agraïment per l'atenció individualitzada, de proximitat i de confiança que els hi transmetem en tot moment.


El nombre de dones assassinades per violència masclista no para de créixer. Hi ha qui diu que és perquè les dones se senten més segures a l'hora de denunciar. És així?

Certament el moment de la denúncia incrementa el risc d'agressió en la dona i sabem que la meitat de les dones assassinades l'any passat havia denunciat. On queden les responsabilitats institucionals? En tot cas, no podem responsabilitzar mai les dones que denuncien del fet que augmenti el nombre de feminicidis, tot al contrari, crec que és necessari resituar el focus de la responsabilitat en qui pròpiament exerceix aquesta violència, en els agressors, en les institucions, i en el propi sistema patriarcal que ens travessa a tots i a totes.


Quines necessitats cobriu amb el projecte Barcelona Dona?

Amb el projecte Barcelona Dona cobrim les necessitats socials de les dones facilitant la creació de xarxes de suport des de la sororitat, és a dir, des dels vincles de dones per dones. Per una banda, promovem que les dones trenquin amb l'aïllament gràcies a trobades en les quals les apropem a activitats culturals de la ciutat (teatre, concerts, òpera...) i en les quals poden gaudir d'espais segurs i de confiança. D’altra banda, també els oferim participar a tallers oberts a altres dones del barri en els quals es treballa des de la corporalitat: ioga, biodanza, pintura, costura...