Arribar a un nou país i integrar-se dins la societat, no és un procés senzill. Sovint cal fer xarxa i rebre suport per lidiar amb els tràmits burocràtics, obtenir un habitatge, realitzar formació subvencionada o accedir a una oportunitat de feina. La situació es complica quan s’arriba sense permís de treball o en edats avançades.

L’Ana María Díquez, directora i fundadora de Catnova, va patir aquest procés en primera persona i l’any 2006, va decidir crear l’entitat per ajudar a aquelles persones que es troben en la mateixa situació. Hem parlat amb ella i amb la Raquel Salas, coordinadora d'operacions, per conèixer quina tasca desenvolupen i com s’han adaptat a la pandèmia.

Per què decidiu engegar l’entitat i amb quina finalitat?

Un grup de persones immigrades, que vam viure en primera persona el difícil procés d’integració a la ciutat de Barcelona, decidim fundar l’Associació Catnova per ajudar a les persones immigrants vulnerables a fer més fàcil el procés d’inclusió social i ocupacional amb informació, formació i acompanyament.

Quines són les principals dificultats amb les quals es troben aquests col·lectius a l’hora de cercar feina?

Depèn de la situació legal. Si no estan regularitzats, el seu grau de vulnerabilitat és molt superior, ja que és complicat trobar un contracte laboral que els permeti regularitzar-se.

Pel que fa a les persones amb perfils mitjans i alts que tenen permís de treball, la principal dificultat recau en el fet que les empreses donen prioritat als potencials treballadors locals i a les persones menors de 45 anys.

Quins programes teniu en marxa per ajudar-los a fer front a aquestes dificultats?

D’una banda tenim en marxa el projecte ‘Catnova Obrint Camins’, des del qual ajudem a les persones no regularitzades amb assessories sobre els seus deures, drets i riscos als quals s’enfronten si aconsegueixen una feina. Pels que sí que tenen permís de treball, posem a la seva disposició la borsa de treball del programa Incorpora de la Caixa i de les empreses prospectades.

D’altra banda, també oferim cursos curts o formacions certificades per millorar la cerca de feina a través del reforç de competències tècniques, digitals i transversals. Apostem molt per l’emprenedoria sostenible.

També compteu amb el projecte ‘InmiGrandes Generant Valor’. En què consisteix? Ens en podeu fer cinc cèntims?

Fa uns anys ens vam trobar amb persones grans que arribaven al país de la mà dels seus fills o filles en edats on és complicat trobar feina. Per ajudar a aquest col·lectiu, vam engegar el projecte ‘Pont Intercultural’, que buscava potenciar l’envelliment actiu d’aquestes persones, que fessin contactes i a la vegada establir relacions intergeneracionals per evitar casos de soledat.

És des del projecte que detectem la necessitat per part d'aquest col·lectiu d’obtenir ingressos, i decidim crear ‘InmiGrandes Generant Valor’, un programa que ha permès inserir laboralment part de les persones usuàries. A més, també ha facilitat que alguns d’ells poguessin impartir classes com a talleristes a l’entitat i facilitar-los un servei d’assessorament perquè puguin accedir a ajudes i pensions. Però, al mateix temps, es detecta que un 80% de les persones assistides té titulacions universitàries i que cal crear algun projecte per canalitzar aquesta expertesa.

Com ho heu solucionat?

Hem creat una base de dades amb l’expertesa de cada persona, que serà posada al servei d’empreses privades i públiques. L’objectiu és que puguin fer assessories de cada una de les seves àrees.

El servei comptarà amb una aplicació que busca trencar amb la discriminació per edats que es genera quan les empreses detecten que aquella persona és gran i potenciar el talent d’aquestes persones perquè sigui útil per a les empreses. Esperem que entre finals de 2021 i mitjans de 2022 tinguem en marxa aquesta eina. En aquest sentit, també elaborarem una aplicació de serveis artesanals (càtering, modista, perruqueria,..) que s’anomenarà ‘la meva mà amiga’ i des d’on es podrà contractar el servei que necessites a la vegada que contribueixes a una obra social.

En aquests nous projectes, les noves tecnologies esdevenen fonamentals...

Sí, per generar un impacte social efectiu amb les nostres idees i projectes, no existeix un millor aliat que les noves tecnologies. Són vitals per al funcionament diari de l’oficina i per connectar amb els agents que ens donen sentit.

Les noves tecnologies també comporten noves formes de desigualtat. Com ho feu per fer front a la bretxa digital?

Disminuir la bretxa digital de les persones beneficiàries és un repte, ja que cada dia calen més competències digitals i d’ofimàtica per accedir al món laboral. Aquest any tenim un projecte on estem formant més de 70 persones en l’adquisició d’aquestes habilitats.

Les noves formes de treball, accelerades per la pandèmia, demanen comunicació presencial i en línia. A més, el teletreball permet trencar amb les fronteres físiques i d’edat que moltes vegades limiten a la gent gran.

Quin és el perfil de persones que més ajuda necessiten? Heu notat un canvi des del 2006?

Les necessitats han canviat al llarg dels anys depenent del volum i origen de les migracions. Cal dir que avui en dia hi ha molts més recursos a la ciutat per a l’acollida de persones migrades de perfils baixos. Això ha fet que en els darrers anys, a Catnova hàgim atès a perfils cada vegada més alts i més qualificats però vulnerables també per la dificultat d’inserció laboral.

Actualment, el perfil de persones que necessiten més ajuda són les persones sense permís de treball, les dones majors de 45 anys que pateixen una discriminació transversal i les persones grans que no tenen ingressos per cobrir les seves necessitats bàsiques.

Des de la vostra entitat també fomenteu la interculturalitat i inclusió social de les persones migrades. Com ho feu?

Des dels nostres inicis, hem fomentat la interculturalitat. Insistim en la necessitat d’integrar en positiu al país d’acollida. Els nostres projectes inclouen cursos de llengua catalana i cultura (rutes turístiques, ecològiques, històriques), promovem el ‘networking’ amb persones i entitats locals en activitats conjuntes i fomentem el voluntariat en entitats i pràctiques en empreses que els permetin convertir-se en agents actius de canvis socials a Barcelona.

Parlant de voluntariat, quin rol tenen les persones voluntàries a la vostra entitat?

Les persones són el centre de la nostra entitat i el voluntariat el cor que li dona força per seguir endavant. Molts aprenen oficis en les àrees d’inserció, administració i comunicació i reben tot el suport pel desenvolupament autònom en el mercat laboral o l’emprenedoria. Definitivament, és un win-win.

Com us ha afectat la pandèmia? Com heu adaptat la vostra activitat?

La pandèmia ha tret el millor de cada un dels membres de l’equip, incloses les persones voluntàries.

Hem adaptat pràcticament tota l’activitat al format online. La capacitat de resposta va implicar una transformació tecnològica i un desenvolupament de les competències digitals accelerat que va permetre atendre l’augment desproporcionat de demandes de suport de persones vulnerables afectades per la crisi.

Quines són les principals dificultats a les quals heu de fer front com a entitat?

El gran problema amb el qual ens trobem és la manca de finançament. Tenim molts projectes i idees en marxa, però tot i que comptem amb els millors recursos humans, calen diners.

L’altre gran problema el tenim a l’hora de la primera acollida de les persones sense permís de treball. Des de l’entitat els ajudem i els formem en tot el que podem, però el sistema està fet de tal manera que no dona sortida a aquest col·lectiu de persones.

Quins són els reptes de futur de Catnova? Com us veieu d’aquí a 10 anys?

Al llarg dels darrers 15 anys, des de la Fundació Catnova hem treballat per posicionar-nos com a referent per a la immigració, l’ocupació i la formació a la ciutat de Barcelona. Gràcies als avenços tecnològics, a la digitalització i a les sinergies establertes, aconseguirem no només ampliar les nostres àrees d’acció sinó també innovar i generar un impacte cada vegada més positiu en la societat.