‘Community’, un projecte per a la inclusió social de persones refugiades a través de l'esport

Fundació Pere Tarrés - Transversal
El projecte ‘Community’ busca promoure la inclusió social de les persones refugiades en les seves comunitats d’acollida. Font: Fundació Solidaritat UB
El projecte ‘Community’ busca promoure la inclusió social de les persones refugiades en les seves comunitats d’acollida. Font: Fundació Solidaritat UB

‘Community’, un projecte per a la inclusió social de persones refugiades a través de l'esport

Fundació Pere Tarrés - Transversal

Resum: 

La Fundació Solidaritat UB lidera aquesta iniciativa que busca millorar el coneixement i la comprensió mútua entre les persones nouvingudes i les comunitats d’acollida.

La Fundació Solidaritat UB va engegar el passat mes de gener el projecte ‘Community’, una iniciativa, amb finançament europeu i de tres anys de durada, que busca promoure la inclusió social de les persones refugiades en les seves comunitats d’acollida i, a la vegada, millorar el coneixement i la comprensió mútua.

La iniciativa compta amb el suport d’entitats especialitzades en l’àmbit del refugi i treballa la integració social i el benestar físic dels i les participants mitjançant la implementació de reunions socioesportives i el treball d’aspectes com el pensament crític, l’apoderament, la interculturalitat, les relacions intergeneracionals, la convivència i la gestió positiva de conflictes.

Les trobades socioesportives, eix central del projecte

Com s’ha comentat anteriorment, el projecte treballa la inclusió social a través de les trobades socioesportives, una metodologia basada en l’activitat física i l’esport que es desenvolupa en l’àmbit de l’aprenentatge-servei.

La Merche Ríos és la creadora de les reunions socioesportives a la UB. La professora ens explica que “són un model d’intervenció socioeducativa que, mitjançant la pràctica d’activitats físiques (jocs motors i jocs tradicionals) i activitats esportives, contribueix a l’apoderament i millora de les capacitats socials de les persones participants, així com de les seves capacitats cognitives, emocionals i motores”.

A diferència d’alguns esports, els jocs motors i tradicionals deixen de banda la competició i esdevenen un mitjà d’interacció i cooperació que facilita la comunicació, la interrelació i la socialització entre les persones participants.

Així mateix, tal com explica la Merche, aquestes “reunions socioesportives inclouen una activitat de relaxació, una avaluació en comú de cada sessió, la selecció de persones líders i de jocs per a la propera trobada, i un temps de pícnic per a la relació informal entre els i les participants”.

Segons la seva creadora, el “tret característic d'aquestes activitats lúdiques i motores és que, en ser de caràcter cooperatiu, requereixen la interacció entre les persones que hi participen per a col·laborar, ajudar-se i donar-se suport mútuament amb la finalitat d'aconseguir l'objectiu del joc”.

A la Universitat de Barcelona, el Departament de Didàctica Aplicada de la Facultat d’Educació fa 25 anys que implementa les reunions socioesportives. Durant les primeres dues dècades, les trobades es van dur a terme entre l’alumnat de la Facultat i persones privades de llibertat o persones amb problemes de salut mental; mentre que, des de 2015, s’ha treballat per desenvolupar-les amb persones refugiades.

Fins ara, més de 8.000 estudiants han participat en les reunions, que han beneficiat al voltant de 8.000 persones de diferents col·lectius. Així mateix, l’experiència s’ha replicat a altres universitats catalanes i espanyoles i en altres països de l’Amèrica Central i del Sud, com Nicaragua, on les trobades socioesportives s’organitzen des de fa 10 anys a la Universitat Nacional Autònoma de Nicaragua (UNAN – León).

Beneficis tant per a l’alumnat com per a les persones refugiades

Les trobades socioesportives estan inscrites en la metodologia de l’Aprenentatge Servei, en combinar processos d'aprenentatge de l'alumnat universitari amb un servei a la comunitat, contribuint a la formació dels i les estudiants que hi participen i que alhora actuen com a agents socialitzadors.

La Merche assegura que aquesta metodologia permet al jovent “aprendre a tenir una actitud oberta a la diversitat de les persones, superant l'estigmatització que envolta les persones en situació o risc d'exclusió social i trencant amb els prejudicis que es generen pel desconeixement d’aquesta realitat social”.

Així mateix, la professora creu que “analitzen de manera crítica i constructiva la situació d'exclusió social, desenvolupant un marc de reflexió sobre la justícia social i la igualtat d'oportunitats i adquirint un compromís envers aquests col·lectius”.

D’altra banda, "les trobades socioesportives ajuden a les persones refugiades a millorar la seva qualitat de vida, afavorint la seva inclusió a la societat, fomentant les seves capacitats cognitives, motrius, emocionals i socials i incentivant la comunicació i l'expressió. A més, també fomenta la presa de decisions i l'assumpció de responsabilitats, mitjançant l'apoderament” assegura la Merche.

Una reunió socioesportiva per setmana i formacions

Durant el temps que duri el projecte 'Community', les reunions socioesportives tindran lloc un cop per setmana i està previst que hi participin al voltant de 300 persones, entre estudiants universitaris/es i persones migrants i refugiades residents a Barcelona.

D’altra banda, 'Community' també preveu formacions sobre la metodologia adreçades a persones tècniques, professionals o aficionades a l’esport que estiguin interessades en els processos d’inclusió social mitjançant l’activitat física i esportiva.

L’esport com a eina d’integració social

La Cati Jerez és la coordinadora del programa UB de suport a persones refugiades i persones provinents d’àrees de conflictes. Preguntada sobre la importància de l’esport per fer front a la discriminació, la segregació, el racisme i la xenofòbia que pateixen les persones refugiades, la Cati afirma que “l’activitat esportiva pot ser una eina que impulsi processos individuals i col·lectius de transformació social, a través d’un treball profund en interculturalitat, valors comuns, respecte i reconeixement de l’altre com a igual, fet que sens dubte afavoreix la inclusió social de les persones refugiades a les comunitats d’acollida”.

Afegeix un comentari nou