Dani Gómez-Olivé: "La incidència institucional queda coixa sense la vessant social"

Lafede.cat - Federació Catalana d’Organitzacions per a la Justícia Global agrupa 123 entitats d’arreu de Catalunya. Algunes són més grans, amb major pressupost i impacte, i d’altres són més petites. Totes elles, però, s’apleguen sota el paraigua de Lafede.cat per multiplicar la seva capacitat d’incidir en l’entorn.

Parlem amb Dani Gómez-Olivé, responsable de l’àrea d’incidència de Lafede.cat, qui confessa que treballar ‘amb i per a’ les entitats és a l’ADN de la federació, com també ho és el treball en xarxa. Una voluntat de servei que els porta a incidir en polítiques públiques –mai han oblidat l’objectiu de destinar el 0,7% del PIB a cooperació al desenvolupament- sense renunciar a exercir com a federació, “cuidant especialment les entitats més petites”.

Sou una entitat de segon nivell. Això facilita fer incidència?

La unió fa la força. Quan es va crear la federació van veure la necessitat d’unir-se per aconseguir els seus objectius polítics. Treballar en xarxa és clau sempre, però quan vols fer pressió a centres de presa de decisions no és el mateix anar-hi sol que fer-ho amb les més de 120 entitats que agrupa actualment Lafede.cat.

Encara més: per fer incidència al Parlament, on estem promovent el Centre Català d’Empresa i Drets Humans hem sumat més forces i anem 8.000 entitats de la mà. La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, l’AESCAT i els sindicats, entre d’altres, treballant conjuntament.

El treball en xarxa és la vostra base.

Lafede.cat té al seu ADN treballar ‘amb i per a’ les entitats. Hi creiem i apostem per enfortir el teixit social, també quan fem incidència.

Un altre exemple: el 24 de novembre farem un acte a l’auditori del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra, incidint per reduir la burocràcia de l’administració. És un tema que portem treballant a Lafede.cat des de fa anys i hem volgut sumar forces, per això l'estem organitzant conjuntament amb la Taula del Tercer Sector. Com més entitats apuntem en la mateixa direcció, més fàcilment aconseguirem els objectius polítics que ens proposem.

"Lafede.cat té al seu ADN treballar ‘amb i per a’ les entitats"

Distingiu els eixos d’incidència social i institucional. Quines són les grans diferències?

La incidència institucional és el que coneixem com a lobby, el que es coneix com “fer passadís”. És una part important en què vas a buscar aquella persona que decideix, sigui del poder legislatiu o executiu, i dones a conèixer qui ets i quines són les teves demandes.

Però això no té sentit si no fas una incidència amb la societat i cap a ella. La incidència social  és una part vital, si algú l’oblida va coix. Des de la federació acompanyem a les entitats per crear amb elles campanyes de sensibilització, denúncia, incidència. Des de tallers més informals fins a les formacions, la recerca per crear un bon discurs o el suport a les accions de carrer.

El vostre treball d’incidència facilita la vida a les entitats de primer nivell?

Lafede.cat és una entitat feminista, i això té implicacions pràctiques que van des de promoure l’equitat de gènere fins al model de governança de les entitats, amb una mirada més horitzontal, considerant en tot moment l’ètica de la cura, tant a l’extern com a l’intern de les entitats. Això ens porta a tenir una cura especial de les entitats petites que formen part de Lafede.cat, organitzacions que sovint disposen de poc temps i recursos. Les anem a veure, ens interessem per la feina que fan i per veure en què les podem ajudar.

D’aquí en surten accions com l’acompanyament relatiu a subvencions, que representen una feinada, però també per augmentar l’enxarxament. Volem que a Lafede.cat les entitats se sentin com a casa, per això obrim les portes dels nostres locals.

"Com més entitats apuntem en la mateixa direcció, més fàcilment aconseguirem els objectius polítics que ens proposem"

Com funciona?

Lafede.cat és una federació molt viva. L’any passat van passar pel local, al carrer Tàpies de Barcelona, més de 10.000 persones. A banda de fer activitats, obrim els espais i els posem a disposició de les entitats. També disposem d’un espai de coworking al carrer Erasme de Janer, cedit per l’ajuntament de Barcelona, que té una altíssima ocupació.

El fet que les entitats es trobin i comparteixin espais ha portat a enfortir iniciatives com és la V Jornades de Contractació Pública Socialment Responsable o la trobada ‘Canviar l’educació per canviar el món’, per apropar les entitats i el món educatiu, i per renovar els discurs i les pràctiques educatives per tal que siguin més transformadores i estiguin alineades amb la idea de justícia global. En aquesta trobada posem en contacte entitats amb la comunitat educativa i les administracions i les entitats que fan propostes educatives als instituts i espais no formals enforteixen les seves propostes quan es troben.

També heu dedicat esforços a fiscalitzar el govern, com ha anat?

El 1994 es van fer les històriques acampades reclamant el 0,7% del PIB a cooperació al desenvolupament, com indicaven les resolucions de Nacions Unides signades per l’Estat espanyol. Un compromís que s’ha ratificat però que mai s’ha acomplert: avui dia es destina el 0,2%, uns 55 milions d’euros.

Ara estem col·laborant en l’elaboració del Pla Director de cooperació 2023-2026 i hem traslladat al govern la necessitat d’avançar per arribar a la xifra del 0,7%, que representarà 255 milions, en xifres rodones. La conselleria de Junts considerava que era una aposta “massa ambiciosa” mentre que la nova consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, ha manifestat públicament el seu compromís per assumir-lo. Hi estem treballant.

"Volem que es reconegui el paper fonamental de la societat civil"

Com repercuteix a les entitats?

Històricament, a Catalunya, el pressupost de cooperació s’ha destinat a parts iguals entre entitats i administració. Ens pot semblar molt, però penseu que al País Basc les entitats reben el 90% del pressupost, i al País Valencià el 80%. Volem que es reconegui el paper fonamental de la societat civil, que és qui ha reclamat una política pública de justícia global. Un reconeixement que ja apareix sobre el paper a la llei de cooperació catalana.

Alguns estudis mostren que el 80% de la població catalana està disposada a arribar al 0,7%, fins i tot en temps de crisi. La societat ho vol, i situar Catalunya al mapa també passa per respondre als compromisos internacionals. Les entitats estan disposades a assumir la responsabilitat de passar a cogestionar un pressupost molt més important destinat a l'enfortiment de polítiques públiques en favor de la justícia global. Cal que ens preguntem quins usos i instruments posarem a l’abast per gestionar aquests recursos públics. També cal una reflexió i reforma de l’Agència Catalana de Desenvolupament: passar de 40 a 200 milions de pressupost suposa disposar de nous equips i d’una nova estructura, un creixement que s’ha de començar a pensar com fer i a aplicar.