Núria Barnils: “Escoltar i conèixer històries d'altres persones et dona una visió més global del món”

El programa de Mentoria Social de Fundesplai obre la porta perquè les persones voluntàries interessades s'impliquin de forma activa per donar suport a joves en el seu camí cap a la vida adulta i els acompanyin en àmbits com la inserció laboral o el creixement personal. Núria Barnils, enginyera de camins, va decidir participar-hi per aportar el seu gra de sorra en aquest projecte i esdevenir la mentora de la Daniela. Parlem amb Barnils sobre la seva experiència.

Perquè et vas decidir a ser mentora social?

Vaig tornar de fer un voluntariat a l'estranger, on vaig adonar-me que oferint temps com a recurs es podia fer moltíssim!  I, francament, també vaig decidir ser mentora per egoisme: escoltar i conèixer històries d'altres persones t'ajuda i et dona una visió més global del món. Alhora, oferint el teu punt de vista, pots donar altres perspectives al teu interlocutor/a més enllà del seu propi entorn.

Quin ha estat el procés a seguir per poder prendre-hi part?  

Molt simple i sòlid a la vegada! Vaig buscar la paraula ‘mentoria’ a Google, vaig trobar la plataforma Mentoria Social, amb diferents propostes, i vaig contactar amb Fundesplai. Des d'aquesta entitat em van donar una explicació molt clara i senzilla d'un projecte que, en el fons, és part d'un portafoli molt més ampli, amb una llarga trajectòria i impacte en el teixit social des de fa molt temps. També em va sorprendre el caràcter professionalitzat de Fundesplai: no tenen una vareta màgica per arreglar la vida a ningú, però saben molt bé què s'ha de fer davant cada situació personal amb què es troben i com reaccionar.

Després d'una entrevista, vaig assistir dues tardes a un curs amb més persones voluntàries, on sobretot vam compartir idees, opinions i  punts de vista sobre un temari concret. Per últim, vam completar una formació en línia per conèixer tant l'organització com el programa, i vam quedar un dia amb tots els i les joves per presentar-nos.

Quin és el teu rol com a mentora?

Ofereixo una tasca d’acompanyament.  Quan la Daniela t'explica algun tema personal, les seves il·lusions, plans...  l'escoltes i pots aportar alguna referència personal o una perspectiva que, potser en el seu entorn, no troba. I quan et tornes a veure, es crea de manera espontània un interès per fer un seguiment del que ha passat des de l’última trobada. Sobretot, m'encanten les ganes d'escoltar que em sorgeixen i les ganes d'explicar les seves coses amb què arriba ella.

Amb quina freqüència us trobeu?

Al principi, per la quantitat de novetats, ve de gust  fer un seguiment més intensiu d’un cop per setmana. Però el contacte per missatgeria instantània permet agendar trobades cada quinze dies i continuar sent-hi "present" pel que puguem necessitar o consultar una de l'altra.

Com és la relació que mantens amb ella?

Doncs molt simple! És una persona molt educada, responsable i maca. Quan ens veiem hi ha molta franquesa per les dues parts, però també prudència. No em surt dir-li "jo faria" o "millor que facis", jo no sóc cap exemple de res! El que faig és explicar-li  experiències que he viscut i ella mostra moltíssim interès per fer-me saber el que està fent i, quan té bones notícies, compartir-les de seguida. 

No m'imagino esborrant el seu telèfon quan passin els sis mesos que dura el programa. És lògic mantenir el contacte després d'haver conegut algú de manera tan personal.

Què penses que li pots  aportat?

Bé, és una pregunta que s'ha de fer de forma recíproca. Com ja he dit abans, destacaria la possibilitat de poder escoltar-la  i explicar-li històries complementàries perquè conegui una realitat més àmplia dins d’una situació concreta.

Al nostre voltant tothom tenim referents d'entorns diferents; jo no seré "el" referent per a ella, però sí una referent més, o algú a qui poder consultar. Puc donar-li un nou enfocament a les qualitats a destacar en el seu CV o, després d'una conversa on parlem d'interessos i aficions, pensar en sortides professionals amb afinitats. Fins i tot explicar-li com de bé em va fer esport o què fer amb el temps lliure. Són converses molt naturals perquè,  precisament, les persones mentores no som professionals.

Què  representa per a tu participar en aquesta experiència?

La Daniela ha passat a ser una part més del meu entorn. Intento fer un seguiment sobre les últimes coses que m'ha explicat i mirar com podem millorar les seves inquietuds o preocupacions, sempre que ella tingui ganes de compartir-les. I veritablement, va molt bé no mirar-se un mateix tant el melic i ser conscient d'altres realitats que hi ha al món. No només a través dels mitjans de comunicació o les xarxes socials, sinó també escoltant directament altres persones.