Laia Pineda: “La salut mental és la base de la salut de les persones"
Comparteix
Està demostrat que riure allibera endorfines, una hormona que bloqueja el dolor. Font: Pallapupas. 
Pallassos i pallasses reclamen els seus drets laborals com a personal sanitari. Font: Pallapupas.
Tenir cura de la salut mental és crucial per mantenir un bon estat de salut físic. Encara és un tabú per a moltes persones, és molt important tenir entendre’s i saber quines són les teves necessitats emocionals.
Entrar en un quiròfan pot ser una experiència traumàtica, més si has passat per un procés llarg i complex. Ara bé, fer-ho amb algú que t’ha fet sentir bé durant el procés, creant espais comfortables, juntament amb la família, ho fa molt més fàcil.
Laia Pineda, també coneguda com a Amina Biodramina, és pallassa d’hospital. Ella, i l’equip de Pallapupas, treballen amb els equips sanitaris de diferents centres de Catalunya i aconsegueixen que pacients, acompanyants i persones treballadores se sentin millor.
"Hi ha d’haver pallassos d’hospital dins de la xarxa sanitària."
Sou expertes en el riure, què significa per a la salut mental?
Està demostrat que genera endorfines i benestar. Per tant, també forma part del procés curatiu de la persona. Si aquest riure li genera benestar, li desbloqueja emocionalment la por o l’angoixa... Abans d’entrar a un quiròfan, és un deslligador d’angoixes. Ens ocupem de la cura emocional.
Ara estem fent córrer un manifest que volem que tothom signi per donar força al nostre reclam: hi ha d’haver pallassos d’hospital dins de la xarxa sanitària. Hi ha d’haver aquesta atenció.
Tractar amb infants i joves és complex, més en un hospital. Com us formeu?
A banda de ser clowns, pallassos i pallasses, rebem una formació especialitzada per adaptar-nos al nostre espai de treball. Hem de conèixer i saber quines són les patologies més corrents, i si trobem alguna patologia desconeguda ens ho expliquen.
El que més ens interessa és saber com es viu la malaltia, el diagnòstic i el malestar. Més que la malaltia, que també l’hem de conèixer, volem saber l’efecte que provoca emocionalment. I si cal, preguntem a l’equip sanitari i ens dona aquesta informació: si ha d’entrar a quiròfan o no, com es troba el pacient...
"Per què no intervenir des de l’art i l’humor? Fem servir molts recursos, no només el clown amb el riure."
Després de la pandèmia, la salut mental va entrar a les llars. Com ho heu viscut?
Es va disparar i vam haver de fer formació específica de casos d’ansietat, estrès... Fins ara molts infants entraven i sortien amb un diagnòstic d’apendicitis. Ara, potser un 70% dels diagnòstics venen, a més a més, acompanyats d’un diagnòstic de salut mental.
Efectivament, entren amb una apendicitis o amb una cama trencada. A més, però, té un TDAH, ha patit un episodi d’ansietat... És molt fort, però darrerament això ha passat i ens hem hagut de formar i reinventar en aquest aspecte.
Penseu que s’està avançant en el tractament de la salut mental?
Totalment. Ara s’estan engegant molts protocols en els centres hospitalaris sobre com atendre infància amb problemes de salut mentals, conductuals o d’altres. Hi ha protocols específics, que està molt bé, i ens demostra que estem avançant i posant al centre la salut emocional de les persones.
Pots entrar en un quiròfan com a infant amb molta por, però si tens un trastorn de base, imagina’t l’impacte que pot tenir. La sort que tenim també és que Pallapupas formem part d’aquests protocols. Hi som en la presa de decisions, en provar noves metodologies... Hi som presents, se’ns té en compte.
🔴 Transformar la por en riures.
És part de la tasca dels #Pallapupas. I també teva, si et sumes a la nostra família de persones voluntàries.
Et necessitem! Sempre, però ara especialment, que s'acosta #lacebaquefariure...
T'hi apuntes?👇https://t.co/rYrAPS3lWv#voluntariat pic.twitter.com/8J9MkOfiYr— Pallapupas (@Pallapupas) September 26, 2024
Aleshores, l’administració avança pel bon camí?
L’administració escolta qui treballa al carrer, però encara ens queda molt camí. El problema que tenim és que no estem a tot arreu, i hi hauríem d’estar. Per què uns hospitals sí i uns altres no; per què pediatria sí i urgències no...
Hi ha gent suficient per desenvolupar les tasques, el que no hi ha és prou inversió. Actualment, treballem amb diners externs; hi ha països on els pallassos d’hospital és personal directe de sanitat: com un metge o un infermer. També hauríem d’estar en aquest catàleg de personal assistencial.
Hi ha persones que potser no entenen que teniu cura de la salut mental. Us heu trobat situacions complexes?
I tant, per descomptat. Jo treballo a Terrassa on a Urgències Pediàtriques s’atenen urgències psiquiàtriques. És important destacar que no a tots els hospitals s’atenen aquest tipus de pacient. És un altre tema a tractar, però.
Al principi hi havia certa resistència al fet que intervinguéssim o no, però per part del mateix personal de pediatria. A poc a poc han vist que... Per què no? Un infant, un jove amb qualsevol diagnòstic... Per què no intervenir des de l’art i l’humor? Fem servir molts recursos, no només el clown amb el riure.
Aquest és un exemple molt pràctic, com se’n van adonar?
Com et comentava, fem servir molts recursos. El clown en la part poètica, en la música... Per què no poder aportar en aquests moments? També podem crear un ambient, sense fer servir cap paraula ni acudit. Ara bé, La nostra acció també acompanya al personal sanitari, cada dia ens hi estem una estona perquè també tenen les seves necessitats.
Mica en mica van creure en que això era possible, veure la part positiva, que això porta beneficis. Reduíem el nivell d’ansietat, la por... La nostra missió és reduir l’ansietat, l’estrès i la por. Fer sentir les persones acompanyades i portar la situació a un altre lloc per viure-la millor.
Igual que acompanyeu i feu de suport a infants i joves; com també teniu els familiars que moltes vegades pateixen en silenci per no fer patir.
Adaptes la teva intervenció, però l’essència és la mateixa. És la part humana que té el clown: la part emocional, propera i emotiva. La base és la mateixa: fer que estiguin acompanyats, que plorin o riguin. Una cosa que té el clown és que qualsevol emoció es bona. Al final és deixar que s’obrin, que trobin l’emoció. Ja vindrà el riure.
Hi ha hospitals, com Sant Joan de Déu, on els pares i mares entren a l’anestèsia. Aguanten, aguanten fins que l’infant s’adorm i marxa a un altre planeta... Allà es desfan: què millor que tenir Pallapupas que ha estat amb el teu fill o filla per fer-te sentir bé? Acabar amb una abraçada i poder plorar tranquil·lament a l’esquena d’un pallasso.
"La nostra missió és reduir l’ansietat, l’estrès i la por."
Un cop sortiu de situacions complexes, com teniu cura de vosaltres? Moltes vegades també patiu el mateix dol que el personal sanitari.
Nosaltres tenim una psicòloga que ens assessora, però també tenim cura emocional amb ella per gestionar els nostres danys colaterals. T’emportes patiments, evidentment, però moltes alegries i molt benestar.
És cert que treballem en parelles per això, per recolzar-nos i en moments de dificultat et pots recolzar. També tenim els nostres codis interns amb mirades que diuen “necessito sortir” o “necessito respirar”. El fet d’anar en parelles ajuda molt, però també treballem colze a colze amb el personal sanitari. També hem treballat amb ells, abraçant-nos i plorant. Som un equip.
Igual que hi ha campanyes de neteges de boscos o donació de sang; per què no hi ha la mateixa resposta quan es tracta de la salut mental?
La salut mental té un estigma, no? Per sort, penso, cada vegada és menor o s’està traient l’estigma. La salut mental, fins que no et toca, és quelcom que vols lluny i fa por. L’estrès tothom el coneix i tothom el normalitza, però és salut mental. L’ansietat la normalitzem i en som amigues, però és salut mental...
Però què passa amb l’esquizofrènia, per exemple? Hi ha certs diagnòstics que encara estan molt estigmatitzats i els volem lluny. Hem de batallar contra això, hem de visibilitzar-ho tot... Abans que un diagnòstic, ets una persona.
Mica en mica s’està trencant el tabú?
Encara hi ha molt d’estigma, però és més normal. Jo tinc fills, i molts dels seus companys van a teràpia. El meu fill també, i quan ho comparteixo n’hi ha moltíssims! És una cosa molt més normalitzada.
Per què la vostra feina és important per al benestar emocional i la salut mental?
La salut mental és la base de la salut de les persones. Si tens una mala salut física però una bona salut mental, és més fàcil de remuntar que no si és al revés. Si tens una mala salut física i t’acompanya una mala salut mental, serà més difícil. La salut mental ho és tot.
Viure amb optimisme, força mental, benestar emocional... És viure millor i poder afrontar aquells entrebancs amb més força. Per a nosaltres és bàsic, i hi ha estudis que ho demostren.
Afegeix un nou comentari