L’economia circular, la vuitena vida dels gats

Quines inquietuds us van portar a crear LlobreGats?

Durant el nostre llarg voluntariat de més d'una dècada tenint cura de gats, vam poder apreciar els innombrables obstacles als que havíem de fer front per poder subministrar-los una mica d'aliment diari. En dies plujosos se'ns trencava l'ànima al veure'ls sota els cotxes esperant la seva ració i intentant protegir-se tot i acabar ben xops. Així es va gestar la necessitat de fer alguna cosa per evitar aquesta situació i facilitar-los al màxim l'obtenció d'aliment en el seu difícil dia a dia.

Una vegada vam tenir clar que la millor solució tant per al medi ambient com per a ells era la reutilització de materials rebutjats, una bona amiga ens va animar a formar l'Associació LlobreGats per tenir un ens legal que donés cos a aquesta iniciativa.

Diuen que els Gats tenen set vides. Tot i així, quina és la situació en la que es troben aquests animals perquè necessitin de la vostra ajuda per viure dignament?

Les ciutats són grans, amb molt d'asfalt i maó, una agressió al medi ambient que obliga alguns éssers vius -com els gats- a sobreviure o en molts casos malviure. Si a això li afegim el fet que en molts municipis -sent obligatori per llei- no reben l'ajuda i atenció necessària, passen a ser considerats pels seus detractors "una plaga" que ha de ser eradicada el més ràpid possible, sense pensar en el benefici que produeix la seva existència mantenint a ratlla altres tipus de plagues portadores de malalties perilloses per a la salut urbana.

On se situen les colònies?

Els gats són éssers vius territorials. L'entorn on trien viure és per a ells 'la seva llar'. Quan se'ls intenta traslladar o re-situar pateixen un estrès tan brutal que pot provocar-los la mort en pocs dies. I si sobreviuen al període d'adaptació, quan se'ls allibera poden emprendre un viatge de retorn a la seva anterior llar podent ser atropellats en el camí. Per tant les colònies se situen en el seu lloc, sempre respectant també l'entorn ciutadà. Es tria el lloc menys transitat, més discret i tranquil.

Quines tasques hi realitzeu?

La tasca diària és la d'alimentar-los i mantenir el lloc on està la colònia net de restes de menjar humà que altres ciutadans -amb bona intenció però amb falta de criteri- deixen. Parlem de safates o vaixella plàstica que contamina el medi ambient i embruta l'entorn. D’altra banda, controlem que tots els membres de la colònia estiguin esterilitzats i amb bona salut, inclosos els nouvinguts, i vetllem perquè hi hagi una convivència responsable entre tots els veïns, felins i humans.

Com va sorgir la idea d’utilitzar l’economia circular com a eix vertebrador dels vostres serveis?

Quan vam rebre l'encàrrec de ser els gestors-coordinadors de les colònies de la nostra ciutat, vam sentir la necessitat de dignificar-les i millorar el dia a dia dels seus integrants. Però ens vàrem topar amb l'estricta normativa vigent a la via pública que obliga a passar estudis de viabilitat i seguretat a tot allò que es vulgui instal·lar. Donant-li voltes, un dia vam passar per l'abocador on l'empresa municipal deixava els contenidors vells, obsolets o que tenien algun desperfecte a l'espera de la seva destrucció i va ser llavors quan se'ns va acudir reutilitzar-los.

Si a això afegim que el nostre treball professional es relaciona des de fa més de dues dècades amb la gestió dels residus urbans ja hi ha la unió perfecta.

En són un bon exemple els CatHotels. Quins materials utilitzeu?

Els CatHotels són contenidors de 4 rodes amb espai interior als que instal·lem caixes de porexpan procedents de centres hospitalaris perquè puguin descansar protegits. Hem transformat cubells d'escombraries domèstics rebutjats en tremuges per al pinso i portes de vidre de rentadores per a l'aigua.
Aquests CatHotels tenen l'avantatge que estan adaptats de manera que impedeixen que altres mamífers com senglars, eriçons o aus com els coloms s'alimentin del pinso deixant-los famolencs.

Finalment han arribat els iglús que són els contenidors de reciclatge tipus campana. A aquests els instal·lem il·luminació led amb materials reutilitzats per facilitar la tasca de les voluntàries en horari nocturn.

On aconseguiu aquests materials?

Provenen de la de la deixalleria del municipi. És una iniciativa d'economia circular i l'Ajuntament ens subministra els materials rebutjats perquè sigui un projecte íntegre local. Per exemple, en el projecte que vàrem dur a terme l'any passat a Abrera, l'Ajuntament ens va donar a triar els més apropiats entre els contenidors que tenia en desús, els van traslladar a la deixalleria i allà ens va facilitar tot el necessari per adequar-los. Després els van instal·lar identificant-los per a la correcta informació dels veïns. 

És qüestió d'anar adaptant-se al que hi ha i anar innovant com en el cas dels pneumàtics, els quals hem convertit en confortables lliteres o parcs d'atraccions felins.

I els CatDonalds, com funcionen?

Els CatDonalds són contenidors petits de dues rodes, els vam batejar així ja que són punts d'alimentació 24/h -com la cadena internacional de restaurants de menjar ràpid-. Els fem unes finestres laterals per les quals poden menjar en un costat o beure en l'altre i darrere els instal·lem prestatges (els que fem servir per a la mantega o els ous) procedents de frigorífics rebutjats a la deixalleria, perquè les voluntàries no hagin de fer servir safates de porexpan o vaixella d'un sol ús contaminant l'ambient.

Què n’opinen els detractors d’aquest projecte? 

Els detractors moltes vegades ho són per causa de la deficiència en la tasca del voluntariat o en la manca d'implicació de l'Ajuntament que provoca que les colònies no estiguin controlades mitjançant el mètode CER (Captura Esterilització Retorn), fet que implica que en època de zel hagi baralles, marcatge d’orina amb la típica forta olor o brutícia generada per restes d’aliments que atreuen insectes i l’acumulació de vaixella d’un sol ús. Quan tots aquests factors negatius s'esmenen, els detractors deixen de ser-ho al no trobar causes justificades per queixar-se.

I els animalistes?

Quan els partidaris veuen l'aposta ferma municipal i del voluntariat per la cura de les colònies i la dignificació mitjançant l'economia circular, es converteixen en ferms defensors i vigilants davant de qualsevol possible acte vandàlic, defensant personalment o trucant a la policia municipal si s'escau.

Com repercuteix la vostra tasca en el medi ambient i la sostenibilitat?

Evitem que tones de deixalles i plàstics acabin en abocadors o incineradores contaminants i, de retruc, alleugerim la factura dels ajuntaments. A més, facilitem la vida a les associacions, refugis o protectores amb les que compartim els materials per ajudar-los a que economitzin els seus escassos recursos. D'aquesta manera hem arribat a reutilitzar unes 40 tones de materials.

Sabeu si existeix alguna altra entitat a nivell nacional o internacional amb la mateixa tasca?

No ens consta que hi hagi una altra associació que uneixi economia circular i cura de les colònies felines per aconseguir una convivència responsable. D'aquí que hagi tingut tanta repercussió nacional i internacional. Nova York ha impartit cursos als seus més de 6.000 voluntaris amb la nostra tasca. El ministre d'Agricultura d'Andorra ens va sol·licitar una entrevista a la qual va emplaçar als responsables dels comuns, de les associacions nacionals i de la Gatera Nacional recentment inaugurada. Montreal ens va demanar alguns CatDonalds.

Per últim, no em puc estar de preguntar-vos d’on va sorgir el nom de l’entitat?

El nom de la nostra Associació és un regal d'una gran amiga (Emma) i impulsora. Ella va unir el nom de la comarca on tenim la nostra seu, El Baix Llobregat, i la nostra passió pels gats, sorgint 'LlobreGats'.