Les organitzacions socials, bri d’esperança per la pau a Colòmbia

A finals del mes d’agost, exguerrillers de les FARC-EP anunciaven que tornaven a les armes, gairebé tres anys després de la signatura dels ‘acords de pau de l'Havana’. Aquesta notícia va caure com un gerro d’aigua freda, especialment entre aquelles organitzacions que lluiten per la pau en territori colombià. Una d’aquestes és la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, un espai de concertació d’àmbit català, format per ONG, sindicats, administracions públiques i entitats del món acadèmic, sorgit l'any 2002.

L’entitat va emetre un comunicat en què mostrava “el rebuig a l’anunci de rearmament i a tot tipus de violència que fa incrementar el conflicte sociopolític del país.” En aquesta línia, Betty Puerto, defensora dels Drets Humans i membre del Foro Internacional de Victimas de Catalunya i Colectiva de mujeres refugiadas, exiliadas y migradas, entitat que forma part de la Taula Catalana, explica que “en realitat, l’Acord no hauria de ser res més que la implementació de la Constitució colombiana i, per tant, tampoc s’hi demana grans reptes”.

Interpel·lada per les causes de la tornada a la “lluita armada” per part dels dissidents, Betty ho té clar: “Es comença a notar una falta de garanties jurídiques, socials i econòmiques degut a la greu onada d’assassinats”. I és que, segons explica, “700 persones han estat assassinades i al voltant de 1500 activistes i líders socials estan amenaçades de mort per part de diversos grups”. Així mateix, amb la mirada posada en la possible solució del conflicte, Betty té la percepció que “no es resoldrà fins que l’Estat posi ens recursos necessaris per a fer-ho possible”.

En aquest sentit, diversos informes d’organismes internacionals demostren que la implementació dels acords no s’ha complert, cosa que posa de manifest que “ni l’Estat ni el govern de Colòmbia han estat a l’alçada de les circumstàncies”, com diu Betty. Al mateix temps, considera difícil una nova negociació a partir d’ara. “En aquest context, dependrà de les organitzacions socials mantenir viva la flama de la pau”. Amb tot, aquesta defensora dels drets humans veu el procés, a dia d’avui, “fallit, com els cinc anteriors que he viscut”.

Els mals presagis, però, no treuen un bri de confiança a la Betty sobre la possibilitat de pau al país sud-americà. “Hem de fer una crida a l’esperança de pau i a la solució social i política del conflicte”, exclama. Una nació que porta dècades en aquesta situació i que, sota el parer de la Betty, “la solució serà possible si es materialitzen tres conceptes: veritat, justícia i reparació”. Un final feliç que necessita seguir, per fi, la bona direcció. “Tenim l’acompanyament i el suport de la comunitat internacional per a fer-ho possible i no ens rendirem”, conclou.