Marta Soler: “Cuidem la integració de la família en la comunitat on va a viure per primera vegada”

Vincle naixia l’any 2001. Amb quina intenció?

Es van agrupar un conjunt de professionals que venien del món de la inclusió social i de la intervenció comunitària. Volien tractar temes d’habitatge, tot promovent la inclusió social a través de l’empoderament de la persona i la seva inclusió en l’entorn comunitari. Eren tres o quatre persones que tenien molt clar quina havia de ser la seva tasca, consideraven que el tema de l’habitatge estava molt poc treballat i se li havia de donar visibilitat. Aquí van començar a posar els esforços perquè hi havia molta feina a fer.

Avui ja deveu ser més de quatre...

Sí! Actualment som 56 professionals que estem repartits tant per Barcelona com per Girona i Tarragona. Tenim, a més, una quinzena de persones voluntàries i col·laboradors que ens ajuden a tirar endavant els diversos projectes.

Parlant de projectes, quins són els principals àmbits d’actuació en què els desenvolupeu?

Sobretot l’habitatge social. Venim d’una crisi econòmica severa que ha agreujat aquesta problemàtica, com ho posen de manifest, per exemple, els desnonaments. Així mateix, també actuem en temes d’immigració, minories ètniques i intervenció comunitària, però tot relacionat amb el món de l’habitatge. I és que no només es tracta d’afavorir i lluitar pel dret a l’habitatge, sinó de la integració en la comunitat a la qual la persona va a viure per primera vegada. S’ha de sentir adaptada dins d’aquest entorn i el barri on es troba de nou.

I vosaltres els ajudeu en aquesta adaptació.

Nosaltres duem a terme tot aquest procés individualitzat i personalitzat. Des del primer moment en què se’ls notifica que han de deixar el seu habitatge, entrem nosaltres i fem tot el procés de tornar a integrar la persona en el nou edifici on hagi d’anar a viure. S’intenta, evidentment, que es respecti certa proximitat amb l’anterior llar i que aquesta tingui les condiciones adequades per a la família.

Costen de trobar aquestes condicions?

És que més enllà d’això, apareixen en aquests casos una sèrie de condicions que són inherents a la persona, com pot ser el desarrelament i tot allò que torna a aflorar quan has de començar una nova vida en una altra comunitat. Aquí és important el treball amb el veïnat, la sensibilització social i la conscienciació. La nostra tasca té a veure, també, en formar i capacitar aquestes persones en temes energètics, de llum, d’aigua... Es tracta, sens dubte, d’una atenció integral a la persona.

Actualment, quins projectes teniu en marxa?

A Barcelona província, principalment d’habitatge, d’intervenció comunitària i de mediació. A Girona, sobretot portem temes d’immigració i de minories ètniques, especialment en el col·lectiu de gitanos romanesos, una de les poblacions més invisibilitzades. A Tarragona també estem immersos en temes d’habitatge i a Salt duem a terme projectes d’infància i família.

Aquest any Vincle arriba a la majoria d’edat. Amb què et quedaries de tot aquest temps?

Destacaria, sobretot, la feina feta ens els inicis i com en moments de crisi l’entitat ha tingut la capacitat d’adaptar-se i ser flexible a les noves realitats que han anat apareixent per cobrir les necessitats allí on sorgeixen. També hi ha tingut molt a veure la capacitat de transmetre la idea a totes les persones que en formen part, voluntaris inclosos. Aquest esperit és essencial, més enllà de les xifres o els papers que tot ho sostenen.

Ara que tornen a sortir les persones voluntàries, quin paper tenen a l’entitat?

Depenent del tipus de projecte en què col·laborin. Tenim voluntaris que estan ajudant en temes d’habitatge i realitzen activitats dins de la comunitat i accions formatives. També comptem amb voluntaris involucrats en projectes de minories ètniques que fan tasques amb nens i nenes, com activitats d’estiu i acompanyaments. El que està clar és que la persona voluntària ens acaba ajudant en tot aquest procés, des de l’inici i fins al final.

Per anar acabant, com t’agradaria que fos Vincle d’aquí a 10 anys?

A mi m’encantaria que d’aquí a 10 anys seguíssim parlant d’aquesta capacitat de millora contínua, de voler dur a terme les tasques amb qualitat, més enllà de números, pressupostos, subvencions i contractes. M’agradaria que el nostre principal destinatari i qui ha de notar aquesta feina feta continuï sent el participant del programa, les persones que realment necessiten aquest suport i el nostre acompanyament.