Aquestes coses poden passar i més sovint del que esperem. Els i les periodistes no són experts/es en el tercer sector social i sovint no tenen prou temps per treballar en profunditat cada article. A més, les redaccions dels diaris o els estudis de ràdio no estan lliures dels estereotips i els clixés estesos en la societat. Si la teva organització treballa en un barri o amb un col·lectiu estigmatitzat, és possible que la notícia o reportatge reprodueixi els prejudicis o no faci servir la terminologia respectuosa o el llenguatge inclusiu que utilitzeu a l'entitat.

En aquests casos, pots passar de l'alegria d'haver aconseguit cridar l'atenció d'un 'mass media', a la frustració de no haver pogut transmetre el vostre missatge com us hagués agradat. Què pots fer davant aquestes situacions?

Demanar rectificacions

Tens tot el dret a demanar rectificacions. Depenent del tipus de mitjà, serà complicat que facin canvis en la mateixa peça. Per exemple, quan un programa de ràdio o televisió ja s'ha emès o el contingut ha sortit publicat a un diari en paper. Fer canvis a Internet és més fàcil, és clar.

Així i tot, sempre és positiu fer saber al o a la periodista què podria haver fet millor. Això l'ajudarà el pròxim cop que hagi de tractar un tema semblant. Caldria donar aquest 'feedback' sempre amb respecte i sense posar-se massa primmirats. Cada periodista té el seu estil i no et pots ficar amb això, només reclamaràs si ha tergiversat el teu missatge o si ha caigut en prejudicis o faltes de respecte.

Aprofitar per explicar-te

Pots convertir una dificultat en oportunitat, tot aprofitant la situació per difondre la teva causa. Pots, per exemple, publicar un comunicat al portal web de l'entitat o fer una petita campanya a les xarxes socials per explicar la realitat del barri on treballeu, de les persones amb qui ho feu o la manera en què enfoqueu la vostra tasca.

Evitar que torni a passar

Val més prevenir que lamentar. Per això, cal ser molt curós/a amb el llenguatge que fas servir i el missatge que transmets. Si envies una nota de premsa als mitjans de comunicació, cal que aquesta estigui molt ben pensada i formulada.

La crisi econòmica va afectar greument el sector de la comunicació, amb el tancament de més de 100 mitjans i l'acomiadament de 12.000 professionals, a l'Estat espanyol. Per tant, cal tenir en compte que els i les periodistes tenen poc temps per dedicar a cada peça i, a més, treballen sota la dictadura de l'audiència. Per això, la informació i el material que els facis arribar hauran d'estar ben treballats, ser clars i concisos, i estar escrits en un to objectiu que puguin copiar i enganxar. Si els facilites la feina, el resultat serà més proper al que desitjaves.

L'entitat té, doncs, la responsabilitat d'elaborar els seus materials amb molta cura i treballar prèviament els discursos amb els i les portaveus que participin en una roda de premsa o siguin entrevistats/des.

I si et fan 'mala premsa'?

No és el més habitual, però pot passar que un mitjà parli malament de la teva entitat deliberadament.

Algunes entitats de l'economia social i solidària de Barcelona i, sobretot, de Madrid, han viscut aquesta experiència darrerament. Per això, en van parlar a la III Trobada Comun_ESS, que va tenir lloc a Barcelona del 15 al 17 de març. Lourdes Jiménez, del Grupo Cooperativo Tangente, va realitzar una dinàmica amb les persones assistents per reflexionar sobre la gestió comunicativa davant d'atacs de mitjans.

No respondre, teixir aliances amb els mitjans de masses, contraatacar i denunciar legalment són les quatre possibles estratègies que va plantejar i els i les participants van valorar els pros i contres de cadascuna d'elles.

Amb la primera estratègia no es respon als mitjans i, en canvi, es llancen missatges positius a les xarxes socials i es cuida la relació amb el teixit associatiu o altres agents. Se segueix la frase 'Don't feed the troll', és a dir, no es dona peu a seguir parlant malament de la teva entitat.

En el segon cas, s'intenta establir una relació de confiança amb la premsa, tant amb qui t'ha atacat com amb la que es podria considerar contrària a aquesta i més propera a la filosofia de la teva entitat.

Les dues últimes són més de l'acció directa. Una aposta per contraatacar publicant un comunicat de premsa i desmentint les notícies. Amb aquesta estratègia es provoca que hi hagi més repercussió, per tant, cal fer un seguiment molt exhaustiu del que es va publicant i dient. La darrera estratègia és la de denunciar per la via legal.

El taller va acabar amb un to positiu, ja que la Lourdes Jiménez va explicar que davant els atacs que havien rebut el que va funcionar molt bé va ser la col·laboració i la unió de les organitzacions de l'economia social i solidària, que va fer que l'etiqueta #cuandocooperamos fos 'trending topic' estatal a Twitter.