“Parlem molt d’infants però són persones i han de viure una vida plena”. Això ens deia la Sara poc abans de tancar la càmera en referència als usuaris i usuàries de Bocins. Des de fora, veient les expressions de les cares que arriben cada tarda al centre fa la sensació que, almenys allí, petites i grans abracen la vida amb una felicitat immensa.

Ens pots posar una mica en context de què és el Centre Obert i d’Esplai Bocins?

El Centre Obert i Esplai Bocins s’emmarca en el barri del Gornal de l’Hospitalet de Llobregat. Pertany a la Fundació La Vinya, que compta amb diferents projectes dins de l’àrea d’infància. Es diu Centre Obert i Esplai Bocins perquè, a més de tenir usuaris i usuàries que vénen derivats de serveis socials específicament, també n’hi ha que, tot i no provenir de serveis socials, es beneficien del servei perquè s’ha detectat alguna necessitat o risc que cal que sigui acompanyat i estudiat.

Exactament, com es podria definir un centre obert?

Un centre obert forma part de la categoria de prevenció, és a dir, tots aquests infants segueixen vivint amb les seves famílies i amb les seves tutores legals. No és un centre residencial, ni per dormir, ni res de tot això. Només està obert durant la tarda, al llarg de l’activitat, amb l’objectiu d’acompanyar a la família i en cap cas de substituir cap tasca que hagi de fer l’entorn proper a l’infant.

Vindríeu a ser un agent més de la comunitat educativa...

Exacte. L’objectiu també és el de crear comunitat i de ser un agent més en la comunitat educativa de l’infant, entenent que l’escola, els serveis socials, la família i nosaltres, d’una manera íntegra, acompanyem al creixement de l’infant i de la família.

Doneu molta importància al rol de la família?

Sí. I tant. De fet, abans, l’atenció en aquest centre era de dilluns a divendres i vam fer que fos de dilluns a dijous perquè el divendres poguéssim tenir un espai per treballar amb la família tot allò que treballem durant la setmana amb l’infant. Que no fos un lloc de contenció social sinó d’educació social, de poder treballar tots a l’una.

I com és la relació amb elles?

Depèn una mica de la trajectòria de la família perquè, de vegades, si et relacionen molt amb serveis socials, potser hi ha una mica més de resistència per la connotació, el patiment per tot allò que puguin haver arrossegat de l’historial d’aquestes famílies. Però, en general, es mostren molt properes i receptives perquè veuen que, des d’aquí, el que es vol fer és ajudar i col·laborar. No hi ha més que això. Quan es creen espais familiars, es fan pensats des de les seves necessitats, no des de nosaltres.

Quin és el dia a dia aquí?

Els infants venen de les 16.45 a les 19.30, quan recollim i es fa la valoració. Comencem amb l’estona de berenar, és moment de jugar i nosaltres de mirar què mengen. Dimarts i dijous els hi donem nosaltres, són àpats saludables. Després cada grup realitza l’activitat que li toqui aquell dia per acabar amb una estona de reflexió amb ells i de contacte amb la família.

Quin tipus d’activitats hi fan?

No són activitats buides de sentit, totes acostumen a tenir un objectiu, perquè sinó els infants tampoc li troben cap gràcia a fer coses perquè sí. També dediquem molta estona i molt espai a què els infants s’expressin, estones que puguin donar peu a la circumstància emocional que puguin estar vivint en aquell moment concret. Perquè tots tenim emocions i és important poder-les treure.

Quants infants i joves venen cada dia?

Comptem amb un total de 50 places i tenim infants i joves de 3 a 17 anys, perquè quan fan 18 ja no poden ser usuàries del centre. Cada grup compta amb el seu educador referent durant tot el curs i els infants són els mateixos, no és que cada dia et vingui un nen o nena diferent...

Què destacaries de l’evolució dels infants i joves de l’inici al final de curs?

Dependria molt de l’etapa madurativa de l’infant, no hi ha les mateixes necessitats a P3, P4 i P5 que a l’ESO o, com a mínim, si hi ha les mateixes necessitats, no es treballen de la mateixa manera. Però sobretot ho notem en l’expressió emocional i la resolució de conflictes. A final de curs, la calma i la serenor a l’hora d’afrontar els problemes no té res a veure amb el principi, quan s’intenten resoldre per mitjans com la violència o les males paraules.

Com podríem definir el perfil dels infants i joves que acudeixen diàriament en aquest centre?

Són infants, la majoria d’ells, en risc social, això significa que s’han detectat unes mancances que no els permet desenvolupar la seva vida gaudint dels mateixos drets i oportunitats que la resta d’infants. Hi ha pobresa econòmica, hi ha problemes en l’accés a l’habitatge en la majoria dels casos i molts d’ells han estat testimonis o víctimes directes o indirectes de violència de gènere. Per tant, es considera que hi ha un risc, que hi ha un perill de vulnerabilitat que s’ha de treballar des d’una perspectiva crítica.

Per tant, alguns dels seus drets han estat vulnerats...

Exacte. Tots i cada un dels infants que són aquí, en major o menor grau, amb més quantitat o menys, hi ha hagut drets que els hi han estat vulnerats. No només perquè el context més proper, com la família no hagi pogut efectuar que aquests drets es desenvolupessin d’una forma normal, sinó perquè potser també el sistema que els ha envoltat no ha col·laborat al fet que aquests drets es poguessin gaudir com es mereixen.

Ja acabem. Si poguessis demanar tres coses per aquests infants i joves per al futur, quines serien?

Una, que les relacions que els envolten siguin segures, sanes i saludables, que les facin estar felices. La segona i, sobretot, que tot allò que són necessitats bàsiques, habitatge, feina i escola, estiguin cobertes, però cobertes de veritat, dignament, com es mereix qualsevol persona. I la tercera, que siguin feliços, per sobre de tot. La senzillesa ens fa persones i la felicitat crec que se la mereixen igual que qualsevol altra.