"Són molts els joves extutelats que, amb 18 anys, han d’emancipar-se sense el suport familiar"

Punt de Referència és una entitat catalana sense ànim de lucre, amb seu a Barcelona, que treballa des de fa 17 anys en l'acompanyament del col·lectiu de joves extutelats i en risc dexclusió social.

Quina és la missió de la vostra entitat?

La nostra missió és afavorir la plena integració social, la igualtat d'oportunitats i la millora de la qualitat de vida dels joves extutelats i en risc d'exclusió social, acompanyant-los en el seu procés d'emancipació. Molts dels joves que arriben a l'entitat, han estat tutelats per l'administració quan eren menors d'edat, i es troben que amb 18 anys han de fer front a la vida sense suport familiar. Nosaltres intentem ajudar-los a superar les dificultats amb les que es troben, formar-los i acompanyar-los en el procés cap a la plena autonomia personal.

Quina és la realitat dels joves extutelats en el vostre entorn immediat?

Des de l'entitat, l'any passat vam atendre a 217 joves. La situació actual dels joves extutelats és complicada. El context socioeconòmic actual ha limitat encara més les seves oportunitats, dificultant l'accés a la formació, al món laboral, a les ajudes econòmiques, a l'habitatge o a la documentació. La seva realitat passa pels ajuts econòmics que puguin rebre però no són suficients i no són el camí per arribar a assolir una plena autonomia. L'objectiu és que puguin valdre's per ells mateixos sense ajudes. 

Un dels passos previs per arribar a aquesta emancipació és la formació però ens trobem amb que la majoria de joves són estrangers i alguns d'ells tenen problemes amb la documentació, tenen permís de residencia i no de treball i això en molts casos dificulta l'accés a la formació.

Quins programes desenvolupeu per fer front a aquesta realitat?

Disposem d'una gran varietat de programes que van des de els programes d'acollida inicials, on escoltem els joves i analitzem quines són les seves possibilitats, a programes de seguiment i d'orientació sociolaboral, o programes d'habitatge com el Domus o els pisos assistits.

D'altra banda, l'entitat ha apostat plenament pels programes de mentoria que faciliten als joves la possibilitat de conèixer una persona voluntària que actua com a referent i els acompanya en el seu procés d'emancipació. Actualment comptem amb el projecte Referents, que promou una mentoria individual, i els programes Acull i Equinocci, que impulsen una mentoria de tipus familiar.

Teniu molts voluntaris/es a l'entitat? Quin paper hi juguen?

Hi ha programes que necessiten dels voluntaris/es com els de mentoria. Són programes gestionats per tècnics però que no serien possibles sense els voluntaris i les voluntàries. Aquests acompanyen els joves, i els ajuden a crear una xarxa social pròpia ja que compten amb una xarxa social debilitada i a conèixer realitats i entorns diferents. D'altra banda els joves senten que hi ha algú que vol ser al seu costat i això els empodera i els ajuda a gestionar les emocions i a fer créixer l’autoestima. El voluntariat realitza un paper complementari a la intervenció professional.

Quin és el motiu per el qual els voluntaris i voluntàries col·laboren amb la vostra entitat? 

El voluntariat és un pilar imprescindible per l'entitat. Durant el 2014, 141 persones van participar com a voluntàries. Pensem que són persones que volen dedicar el seu temps lliure al servei dels que ho necessiten i això els aporta satisfacció. A més, el fet de relacionar-se amb joves que viuen una realitat molt diferent a la teva fa que et reconsideris la teva posició, els teus valors i et permet sortir de la teva zona de comfort. Genera un aprenentatge i t'ajuda a tenir consciència de les teves pors, perquè tots en tenim, i a créixer com a persones. De fet, aprofito per animar a la gent a fer voluntariat amb nosaltres.

Quina ha estat l'anècdota que recordes amb més il·lusió en els anys que portes treballant a l'entitat?

He viscut molt bons moments però m'omple veure que hi ha parelles de mentoria que ja han finalitzat l'acompanyament i es mantenen unides. A vegades et trobes en una trobada anual que apareix una parella de mentoria que s'han fet amics i mantenen el contacte més enllà del programa. És el cas, per exemple, del Mustafa i el Francesc, que després de molts anys, encara queden i parlen sobre les seves paternitats, ja que ara els dos són pares i es troben en una situació vital similar. 

Quina creus que serà la realitat de l'entitat d'aquí a deu anys?

Ens veiem vius i creixent, al costat dels joves i aprofundint amb els programes. Ara estem apostant per avaluar i conèixer l’impacte de les nostres accions. Només podem acompanyar els joves dels 18 als 23, és poc temps, per tant la nostra intervenció durant aquests anys ha de ser eficaç i resolutiva, cal evaluar el que fem per millorar i fer-la el més eficaç possible. 

D'altra banda, també ens veiem treballant en xarxa, liderant projectes de mentoria. Sentim el Suport de l’administració i la ciutadania i això ens ajuda.