Un estudi destaca la complexitat del fenomen dels "Menors Migrants No Acompanyats"

Fa tres anys el grup de recerca de l’IFAM va començar a investigar el fenòmen dels Migrants Menors No Acompanyats (MMNA) a l’Estat Espanyol. En un principi la recerca es va focalitzar a Catalunya, però més endavant s’ha estès a les comunitats de Madrid, País Basc i Comunitat Valenciana.

Els eixos vertebradors de l’estudi rauen en la detecció dels nous perfils migratoris i de les causes que impulsen a aquestes persones a marxar dels seus països d’origen. A més, explica el procés des que el/la jove marxa del seu país fins a la seva adaptació a una nova societat i cultura.

Algunes conclusions destacables d'aquesta investigació són les següents:

• s’ha detectat una motivació nova en els i les MMNA, l’emigració com a mecanisme de fugir d’una situació familiar de conflicte. També, dins de la motivació de millora d’expectatives socials, s’ha detectat una variant: l’emigració com a estratègia per triomfar esportivament o artísticament.
• l’opció més habitual per entrar a l’Estat espanyol és fer-ho de forma irregular –en el 85% dels casos d’aquest estudi–; alguns ho fan de forma clandestina, amagats en camions, autocars i pasteres o cayucos; la resta ho fa de forma regular, principalment amb avió i cotxe o autocar.
• durant el trajecte, en gairebé tots els casos, el o la menor ha viscut al carrer durant un cert període de temps, ja siguin dies o mesos.
• en aquest estudi s’han detectat cinc perfils de menors invisibles:

1) nois marroquins que viuen al carrer
2) nois marroquins amb família extensa o amb xarxa social
3) noies marroquines amb xarxa social
4) Nois i noies de l’Europa de l’Est amb família extensa o amb xarxa social
5) noies de l’ Europa de l’Est treballadores del sexe.

En aquest darrer punt és on rau un dels èxits de l'estudi, amb la següent afirmació:

“en el procediment d’acollida i atenció a aquests menors, hi ha uns quants nois i noies que no encaixen en el sistema, bé per voluntat pròpia, bé perquè el sistema mateix els expulsa o bé perquè el sistema no els detecta: els menors invisibles.”

Tanmateix detecta que un dels perfils invisibilitzats solen ser menors migrants no acompanyades del sexe femení. Segons l'estudi, aquestes persones solen inserir-se socialment en itineraris ocults i circuits desregularitzats com ara el treball domèstic, la mendicitat, els furts o el treball sexual.

Així doncs, la recerca incorpora per primera vegada les noies menors migrans no acompanyades als estudis sobre migració de menors:

“La visibilització de les noies dintre de la migració de menors no acompanyats és una realitat nova que requereix ser analitzada i estudiada amb profunditat. Les pautes migratòries no poden ser interpretades des de les lògiques masculines, fet que a la vegada que ens obliga a generar nous marcs d’anàlisi i noves teories, també ens ha d’obligar a pensar si el sistema de protecció actual s’ajusta a aquestes noves poblacions en risc.”

Per acabar, l’estudi proposa un seguit de recomanacions al Govern Espanyol, al Govern Català, al circuit de protecció de menors, de cara a la inserció socio-laboral i pel que fa a la formació i la sensibilització.

Els resultats d’aquesta recerca es troben publicats en el llibre "Somnis de butxaca. Nois i noies menors migrants no acompanyats a Catalunya", publicat per la Fundació Jaume Bofill.

També pots veure els resultats a la presentació següent: 

Mira també el vídeo amb l'entrevista a la directora de l’estudi, Violeta Quiroga:

Més informació: 

Dossier de premsa sobre la recerca
Nenes i adolescents invisibles a Catalunya
Noves nacionalitats i noves tendencies