Protegir la privacitat depèn, en gran part, de la pròpia organització. Tot allò que es publica pot esdevenir material per a la resta de persones usuàries de la xarxa, si no es vigila. Cal preguntar-se sempre, abans de publicar qualsevol contingut, qui hi pot haver darrere de la foto, el vídeo o el comentari.

A tenir en compte:

• Tot allò que es deixa anar a raig a la xarxa es manté al llarg del temps. La identitat digital no s’esborra.
• Totes les pàgines visitades i les cerques queden registrades. Per controlar la privacitat és necessari esborrar les dades de navegació periòdicament.
• Les dades i permisos que demanen les aplicacions que s’instal·len al mòbil cal revisar-les. La informació se cedeix a canvi de res.
• Els perfils de xarxes socials són controlables, la persona encarregada té la potestat de decidir qui veu què.

El món digital, igual que la vida quotidiana, ha de ser un espai de respecte i de convivència. Per aquest motiu, el civisme digital és també un dels reptes als quals s’enfronta la societat en aquesta nova era. Tothom ha d’estar alerta a possibles males formes de tractament de persones usuàries a les xarxes i les entitats també han de vetllar per, si en algun moment es detecta, combatre aquestes males praxis.

A tenir en compte:

• Les accions a les xarxes tenen incidència en la comunitat. Per tant, cal pensar bé en les conseqüències que tot això comporta.
• Si s’és espectador/a d’un comportament inapropiat, és important reportar-ho. Les pròpies aplicacions i xarxes socials ho posen a l’abast de manera ràpida i senzilla.
• Si s’és víctima d’una suplantació d’identitat o de robatori de dades personals o diners, cal recollir totes les proves possibles i denuncia-ho formalment.