8 claus per a una comunicació internacional responsable
Comparteix
La difusió d’informació sobre països en conflicte o altres problemàtiques des de les entitats i els mitjans ha de contribuir a una cooperació internacional igualitària i respectuosa amb la justícia global.
Des del periodisme i la comunicació del tercer sector és important alinear-se amb la justícia global. El desenvolupament i la solidaritat internacionals estan mutant, i l’aparició de nous reptes de gran magnitud com la crisi sanitària o l’emergència climàtica demanen un abordatge global, on la informació es distribueixi de manera igualitària, contribuint a la cooperació.
Per tot això, Lafede.cat va liderar el projecte europeu ‘Devreporter – Xarxa de periodistes professionals de la comunicació per al desenvolupament’, els resultats principals del qual es van reunir al document ‘Vademècum per a una informació internacional responsable’, on es recullen recomanacions sobre comunicació internacional responsable. A continuació s’exposen aquests consells resumits en 8 punts.
Comunicació internacional?
La comunicació aquí es refereix tant aquella que duen a terme els mitjans com la que sorgeix de les entitats i organitzacions. El terme ‘internacional’, d’altra banda, fa referència a tots aquells continguts que tenen a veure amb àmbits externs al país des del qual es comunica, ja sigui per a captar fons, buscar sòcies, demanar voluntariat o ajudes, o difondre informació d’interès.
Perspectiva global i interseccional
Per a una comunicació responsable, i especialment en el cas de l’àmbit internacional, és important abordar els fets des d’una perspectiva global. Això vol dir, específicament, plantejar formats que permetin aportar context sobre els esdeveniments i projectes i sobre l’entorn on estan tenint lloc, així com exposar-ne les causes.
L’objectiu és agafar perspectiva, cobrint els fets de manera integral, retratant les dinàmiques i interdependències entre passar, present i futur. Això permetrà despertar l’interès del públic i subratllar la importància del compromís de la ciutadania.
Això no vol dir, però deixar al marge la perspectiva interseccional. Generalment, l’impacte de les problemàtiques serà diferent segons el gènere, l’edat o el grup ètnic de les persones, i és primordial aportar dades que reflecteixin això.
Periodisme de solucions
Igual que es plasmen les causes i tot allò vinculat amb els problemes, també és important descriure les possibles solucions. Es tracta de plasmar els acostaments que proposen els diferents agents, explicant les accions que plantegen i el paper que hi juga la societat civil.
L’objectiu és contribuir a la reflexió, i deixar veure que en cap cas s’està parlant d’una causa perduda, i que tothom pot tenir una mínima contribució a les solucions.
Sense sensacionalisme ni victimització
El periodisme de solucions descrit a l’apartat anterior contribueix també a no caure en victimitzacions ni en sensacionalismes. En aquest sentit, és important tenir en compte el vocabulari, evitant estereotips i discriminacions, sortint de la terminologia androcèntrica. Caldrà allunyar-se també de conceptes amb connotacions negatives. Per exemple, ‘ajuda’ no significa ‘cooperació’, i mots com ‘Tercer món’ o ‘subdesenvolupat’ estan obsolets i no retraten fidelment les realitats que suposadament simbolitzen.
També és crucial parar atenció a les imatges. Caldrà demanar el consentiment de les persones que apareixen a les diferents comunicacions, i mai difondre fotografies que puguin vulnerar la dignitat humana. S’haurà de tenir especial cura també amb les imatges d’infants. La majoria de vegades que es fan servir es cau en la instrumentalització i el sensacionalisme, i ataca directament els drets i la dignitat de la infància.
Contràriament, la finalitat ha de ser mostrar els pobles i les comunitats no com a víctimes sinó com a lluitadores. És possible que estiguin en una situació de vulnerabilitat, però en cap cas la situació és irreversible. Tampoc és qüestió de retratar-les com si tinguessin la culpa de seguir en aquesta situació: hi ha unes responsabilitats al darrere.
Visibilitat de les ‘fonts primàries’
En relació amb els paràgrafs superiors, cal que les comunicacions mostrin els països on hi ha les problemàtiques com a agents actius, implicats en les accions de cooperació internacional i en el seu propi desenvolupament. Això vol dir donar veu a la ciutadania, el govern i les persones professionals locals. Són testimonis directes, fonts primàries, amb més capacitat de retratar fidelment la situació que les ONG que hi actuen.
Una forma molt senzilla de fer això és treballar conjuntament amb periodistes i mitjans de comunicació d’aquests països, demanant-los ajuda per a abordar qüestions de fons, de problemàtiques socials, sense limitar-se únicament als projectes que duen a terme les organitzacions.
Si el que es vol és precisament retratar les accions de les ONG, és important fer-ho assenyalant les aliances amb la localitat, posant les accions de l’entitat en perspectiva, i abordant la cooperació des d’una multiplicitat de vessants (polítiques, econòmiques, culturals...).
Realitat internacional i mitjans locals
Vinculat a les relacions de les comunicacions amb les persones professionals i els mitjans locals del país, també serà interessant establir la dinàmica a l’inrevés i promoure el tractament de la realitat internacional des dels mitjans locals per a afavorir el coneixement mutu.
Per fer això serà necessari conèixer els interessos i les problemàtiques immediates del context local per a fer propostes adequades al periodisme de proximitat. Es tractarà al seu torn de donar espai per a les pràctiques comunicatives locals, que a més poden oferir inspiracions a nivell internacional.
Periodisme de seguiment
En les comunicacions internacionals és important diferenciar entre les accions de desenvolupament i les d’emergència. Per a fer-ho, és important impulsar un periodisme de seguiment, és a dir, un que abordi de manera integral en el temps les problemàtiques tractades. Això vol dir deixar al marge el catastrofisme, evitant limitar els missatges al conflicte i el desastre. Es tracta d’aportar informació regular sobre l’evolució de les situacions.
Això també vol dir fer difusions que no simplifiquin la problemàtica al conflicte, però també buscant la senzillesa, evitant la presentació merament tècnica de la cooperació i sense descuidar les dimensions polítiques que s’hi vinculen.
Informació periodística
Tot això que es tracta en aquest recurs no ho han de tenir en compte només els mitjans, sinó també les entitats en les seves comunicacions. I és que és important que aquestes no es limitin només a les activitats que fa l’organització, sinó que també difonguin informació sobre l’entorn en el qual actuen, les causes dels conflictes...
Això no només els permetrà justificar la necessitat de les seves accions, sinó també, i especialment, funcionar com a altaveus i enllaços amb els mitjans internacionals, contribuint a fer un retrat fidel del país on actuen i amb coherència amb els seus valors.
