Existeixen set característiques que identifiquen les entitats que es consideren membres de l’anomenat ecosistema de les finances ètiques. Totes aquestes qualitats tenen a veure precisament amb els valors ètics i morals de les entitats i amb si aquestes són conseqüents amb ells tant en l’àmbit exterior com estructural.

Així, justament, la primera qüestió que caracteritza les entitats de les finances ètiques és precisament això: que siguin ètiques per dins i per fora, de manera que els seus principis impregnin tant el seu funcionament com la política d’inversions. En aquest sentit, una altra qualitat definitòria és l’exclusió de tota inversió que vulneri els drets humans o la justícia social i ambiental.

Una altra qüestió de les finances ètiques és que treballen amb “economia real”. Això significa que deixen de costat els projectes especulatius, així com aquells que no repercuteixen activament i positivament en la qualitat de vida de les persones.

Però la banca ètica no és pas exclusiva. Dues més de les seves característiques principals són la inclusió i la participació. Amb el coneixement que la meitat de la població adulta mundial no té garantit l’accés a serveis financers, un dels seus objectius és facilitar l’accés al crèdit a col·lectius que en solen ser exclosos. També permet, com ja s’ha assenyalat, la participació democràtica de les persones sòcies.

Finalment, aquesta mena de finances es basen en la sostenibilitat, en tant que usen criteris que avaluen la responsabilitat social, mediambiental i ètica dels projectes que demanen finançament; i en la transparència, de forma que tots els moviments que fan són transmesos a la ciutadania i a la clientela.

Les entitats que volen ser conseqüents amb els seus valors i principis cal que es plantegin de quina forma i a través de quina institució gestionen els seus diners. La confiança dipositada en un banc no és només en relació amb l’administració que fa de les finances, sinó també als seus actes externs. Això, tanmateix, és difícil de descobrir en la banca tradicional per la poca transparència que la caracteritza.

De fet, aquesta és una de les raons per les quals les entitats haurien de plantejar-se passar-se a la banca ètica. Mentre les finances tradicionals tenen influència en els mitjans de comunicació i fins i tot en els governs, les caracteritza una grandíssima opacitat. Contràriament, la banca ètica té la transparència com un pilar fonamental, actualitzant constantment la seva informació.

Tot i el seu hermetisme, és un secret de domini públic que la majoria de bancs financen la guerra. S’especula que tres de cada quatre armes surten de la banca tradicional. L’aplicació #PetjadaEnArmes permet cercar l’impacte armamentístic que tenen una gran quantitat de bancs d’arreu del món. Això no succeeix a les finances ètiques, que tenen el principi de garantir els drets humans.

De manera semblant, els bancs tradicionals solen ser impulsors de desnonaments, a la vegada que acumulen gran quantitat d’immobles buits. A diferència d’això, les banques ètiques promouen un habitatge digne i accessible, especialment a través de cooperatives.

En aquesta línia, les finances ètiques destinen les seves inversions a cooperatives de comerç just del sud global i projectes que impulsen la sobirania alimentària i una reducció de la petjada ecològica. En canvi, els bancs tradicionals solen especular a la borsa amb recursos bàsics i financen empreses que exploten l’entorn i les persones del sud global.

Una altra qüestió a tenir en compte a l’hora de valorar si passar-se a la banca ètica és el seu model de gestió horitzontal i participatiu. Això no succeeix a la banca tradicional, que és liderada sempre pel mateix segment de la societat, en un format inaccessible en el qual molt poques persones acumulen molt de poder.