Com posar en marxa un projecte cultural

F Pere Tarrés
Autor/a: 
Maria Bombardó Soro
Es pot centrar en les tradicions d’un territori.  Font: Pexels
Es pot centrar en les tradicions d’un territori. Font: Pexels

Com posar en marxa un projecte cultural

F Pere Tarrés
Resum: 

Els projectes culturals responen a qüestions distintives d’una comunitat. Per això cal posar cura en la seva planificació.

La cultura la conformen totes les pràctiques en el si d’una comunitat, grup ètnic o societat específica. Es tracta d’un terme molt ampli que engloba hàbits, rituals, creences, tradicions, celebracions i imaginaris. Un projecte cultural s’emmarca en aquest context, enfocant-se en assolir objectius relacionats amb aquests trets.

Els programes d’aquesta mena busquen promoure, difondre i conservar aquestes manifestacions esmentades. Per arrencar iniciatives culturals s’han de tenir en compte els principis que té tot projecte, però també s’han de contemplar qüestions més específiques. A continuació es donen els detalls de tot allò que cal tenir en compte per dissenyar i posar en marxa un projecte cultural.

Aquest recurs recull informació de les següents fonts: l’article ‘¿Qué son los proyectos culturales y que características los definen?’, del blog OBS Business School; i el manual ‘Guía: Introducción a la gestión e infraestructura de un centro cultural comunal’, del Consell Nacional de la Cultura i les Arts del Govern de Xile.

Punt de partida i planificació

El primer pas en l’elaboració d’un projecte cultural és assenyalar el punt de partida. Això es pot identificar a partir d’observar els processos creatius d’un artista o col·lectiu, les pràctiques culturals d’una comunitat, les problemàtiques dins l’àmbit d’actuació d’una entitat... En tots aquests casos, l’origen de l’hipotètic projecte sorgeix com a resposta a situacions que es donen en un context concret. Aquesta connexió serà la raó de ser del projecte.

Un cop això estigui clar, caldrà començar amb la planificació del programa. Aquesta no només facilitarà la realització del projecte sinó que també podrà funcionar com a eina de comunicació. El plantejament s’haurà de fer en dues etapes: el disseny, que serà un procés de diagnòstic de la realitat, i la formulació, que correspondria a l’estructuració del projecte.

Elements contextuals

La primera part de l’etapa de disseny és analitzar i descriure el context en què es durà a terme el projecte. Aquesta anàlisi ha de contemplar les persones a qui es destinarà la iniciativa i les dinàmiques territorials i sectorials que es generen a la comunitat en qüestió.

Tot projecte compta amb un grup destinatari. Aquest està format per persones que comparteixen certes característiques. S’haurà de fer aleshores una exposició detallada de quins són aquests trets, segmentant la societat per determinar quina és exactament la comunitat en la qual s’inserirà el programa cultural. Es faran servir criteris com l’edat, el gènere, les àrees de residència, el nivell de formació, les pràctiques artístiques...

Una anàlisi de la dinàmica territorial implica recollir els trets característics de l’espai geogràfic (natural o administratiu) en què es durà a terme el projecte. Pot ser des d’una plaça fins a un continent, passant per un barri, una ciutat o un país. Sigui com sigui, el que cal és determinar quin serà exactament aquest territori i assenyalar-ne els factors econòmics i culturals, entenent això últim com la infraestructura, oferta i nivells de consum d’aquest àmbit, així com l’impacte dels mitjans de comunicació.

L’últim element contextual que caldrà examinar és la dinàmica sectorial. Aquesta qüestió és específica del món dels projectes culturals, i ve a indicar quina és la branca o disciplina en què s’emmarca la intervenció. L’objectiu seria analitzar el comportament que té aquest espai en concret. Alguns exemples de sectors als quals es pot dirigir un projecte són les arts escèniques, les festes populars, el patrimoni cultural, el turisme, els mitjans de comunicació o la moda.

A la fase de disseny també es pot aprofitar per identificar els problemes que sorgeixen al context descrit, per tal de facilitar la definició d’objectius a l’etapa posterior.

Objectius

Determinar quins objectius es perseguiran amb el projecte és el primer pas en la formulació d’aquest. Aquesta fase consistirà en l’esquematització de les accions, d’aquí que definir detalladament les finalitats de la iniciativa sigui tan important, perquè permetrà a l’entitat simplificar i concretar les tasques i els recursos necessaris. S’hauran d’assenyalar dos tipus d’objectius: un de general i alguns d’específics.

El primer té un to més ampli, i es desprèn directament de la qüestió que ha estat el punt de partida del projecte. És la finalitat última de la iniciativa, i hauria de poder-se expressar en una única oració i amb verbs en infinitiu.

Els objectius específics sorgeixen directament de l’objectiu general. En forma de llista, s’hauran de recollir les grans línies d’acció del projecte, que haurien de respondre a com dur a terme l’objectiu general. Es tracta de fins més concrets que han de ser avaluables, perquè un cop finalitzat el projecte faran de rúbrica per a la seva valoració.

Tasques a realitzar

A partir dels objectius definits s’hauran de decidir les accions a dur a terme per a assolir-los. Cal que estiguin ben detallades en un cronograma on s’inclogui la data exacta en què s’hauran de fer i la seva duració. Aquest apartat és molt important, perquè garantirà que les activitats arribin a desenvolupar-se, i facilitarà el repartiment de tasques entre les persones participants.

Recursos necessaris

Partint de les tasques i també dels objectius, cal que l’entitat determini exactament quins són els mitjans necessaris per al projecte. És crucial poder visualitzar bé els recursos que calen abans d’iniciar les tasques, estimar-los prèviament i fer-ho de manera realista i concreta. Aquí s’inclouen l’equip humà i els mitjans materials i tècnics.

D’aquesta definició s’haurà de desprendre el pressupost del projecte. D’aquí que també sigui molt recomanable decidir com s’aconseguiran i s’ingressaran els recursos econòmics, per tal d’assegurar que en el moment d’iniciar una tasca es comptarà amb els diners per fer-la. Seran subvencions, ingressos propis, beneficis extrets del mateix projecte (usual en un projecte cultural), mecenatge o micromecenatge...?

Justificació i descripció del projecte

Caldrà fonamentar la iniciativa en les necessitats detectades a la fase de diagnòstic, explicant la urgència de la problemàtica que s’està intentant solucionar i l’adequació del programa a aquesta resolució. També és aconsellable explicar de quina manera concreta es beneficiaran del projecte les persones a les quals s’adreça.

En aquest apartat de la fase de formulació també es podran detallar les característiques del pla. Es poden exposar qüestions com on es durà a terme, qui se’n beneficiarà, quines són les seves etapes i activitats, la data i lloc d’aquestes, algun antecedent de l’entitat o de la comunitat on actuarà...

És molt recomanable recollir aquesta part en un document independent, formalitzar-la, de manera que pugui servir per fer comunicacions sobre la iniciativa, per difondre-la i aconseguir finançament o persones participants.