Les entrevistes són un moment clau de la selecció. Per tal d’assegurar que totes les persones tinguin una igualtat de condicions, ja abans de començar el procés se les ha d’informar clarament dels objectius i activitats a realitzar i les capacitats necessàries per fer-ho, sempre amb un llenguatge concret i accessible, adaptat als canals de què la persona disposi.

Pel que fa a l’entrevista en si, cal tenir clar el guió, però aquest ha de ser prou ampli i flexible com per deixar que la persona entrevistada s’expressi lliurement i ho faci de la forma que li calgui. L’objectiu és sempre garantir l’accessibilitat sensorial i cognitiva, i per això ja abans d’iniciar el procés de selecció s’han de tenir a mà diversos sistemes de comunicació, com és el cas de la llengua de signes, la lectura fàcil o els pictogrames.

Per aproximar-se a aquesta forma de fer, és molt recomanable que les entitats desenvolupin treball en xarxa, de forma que puguin derivar voluntariat a d’altres associacions, observar entrevistes i formar-se conjuntament.

La fase d’entrada al voluntariat és una inversió de temps. Fer una bona incorporació, assegurar-se de conèixer bé a les persones i les seves necessitats, resultarà en una relació més llarga i gratificant per a totes les parts. Això també significa, de nou, atendre de forma personal a cada integrant del voluntariat, fent servir recursos accessibles. Cal fer que l’espai de treball de la persona estigui ben adaptat a ella, tant físicament com cognitivament. Transport, accés, rètols, documents... Tots els elements relacionats amb la tasca a desenvolupar han de ser accessibles. Per fer això, és molt recomanable consultar persones expertes en aquesta matèria.

A banda de l’adaptació d’espais i materials, també cal assegurar una accessibilitat des de la resta de persones membres de l’entitat. Això es pot aconseguir amb trobades amb tot l’equip de l’entitat, assalariat, no assalariat, jove, veterà, de coordinació...

Durant aquesta fase l’associació pot aprofitar per autocrítica i plantejar-se si tot i els seus principis està garantint realment una accessibilitat, o si cal millorar en aquest aspecte ja sigui per manca de treball previ o de recursos.

L’acollida i la formació no són el final del suport al nou equip de voluntariat. Al principi, s’ha de dur a terme un acompanyament, per tal d’assegurar que tothom té clares les tasques i sap com actuar davant els possibles imprevistos que puguin sorgir. Una forma d’assegurar que això és accessible i adaptat a totes les persones és comptar amb un document per avaluar, al llarg del temps, les necessitats que va tenint la persona voluntària, si continua tenint les mateixes motivacions o no, si està realitzant adequadament les tasques i si s’estan complint les expectatives inicials.