Guia per fer un pla de voluntariat accessible
Comparteix
Qualsevol persona, amb tota mena de capacitats, ha de poder entendre i participar en el voluntariat de les entitats.
Les persones voluntàries són una de les columnes sobre les quals se sostenen les entitats. Les funcions socials que es desenvolupen al teixit associatiu depenen directament de la cohesió social que deriva en voluntariat. Això necessita d’una inclusió de tota la societat en els plans de voluntariat, de forma que aquests tinguin en compte que cada persona compta amb habilitats i capacitats diferents.
La intenció d’aquest recurs és donar eines perquè les entitats garanteixin un accés al voluntariat en igualtat de condicions per a tothom, de forma que aquest esdevingui una eina d’inclusió més sobre la qual treballar. Perquè l’accessibilitat ha de ser un component més dels principis de les entitats.
Aquest contingut ha estat elaborat a partir del document ‘Com fer accessible el teu pla de voluntariat’, de la Federació Catalana de Voluntariat Social.
Ja als inicis, en la captació
El procés d’incorporació de voluntariat ha de ser inclusiu des del començament, assegurant una bona entesa de les tasques a desenvolupar per part de les potencials persones voluntàries. Això s’inicia fent una definició del perfil buscat que no compti amb requisits excloents, que posi el focus en les motivacions de la persona i que descrigui acuradament però de forma simple les tasques. També passa per saber de primeres quantes persones es necessiten per cadascuna d’aquestes tasques, per assegurar-se que aquelles que siguin finalment seleccionades no es trobin amb massa feina o amb massa poca.
En els anuncis sobre la cerca, que és recomanable difondre per diversos canals per tal de diversificar les persones a què arriben, s’hauran d’evitar tecnicismes i llenguatge rebuscat, així com indicar quins són els criteris d’accessibilitat de l’entitat.
Durant la selecció
Les entrevistes són un moment clau de la selecció. Per tal d’assegurar que totes les persones tinguin una igualtat de condicions, ja abans de començar el procés se les ha d’informar clarament dels objectius i activitats a realitzar i les capacitats necessàries per fer-ho, sempre amb un llenguatge concret i accessible, adaptat als canals de què la persona disposi.
Pel que fa a l’entrevista en si, cal tenir clar el guió, però aquest ha de ser prou ampli i flexible com per deixar que la persona entrevistada s’expressi lliurement i ho faci de la forma que li calgui. L’objectiu és sempre garantir l’accessibilitat sensorial i cognitiva, i per això ja abans d’iniciar el procés de selecció s’han de tenir a mà diversos sistemes de comunicació, com és el cas de la llengua de signes, la lectura fàcil o els pictogrames.
Per aproximar-se a aquesta forma de fer, és molt recomanable que les entitats desenvolupin treball en xarxa, de forma que puguin derivar voluntariat a d’altres associacions, observar entrevistes i formar-se conjuntament.
En la fase d’acollida
L’accessibilitat ha de ser una qüestió de tot l’equip associatiu. Així, cal una formació transversal en aquest sentit, que asseguri que podrà ser garantida també un cop les persones voluntàries s’incorporin als diversos grups de treball existents. El primer pas en aquesta incorporació és l’acollida, pas en el qual es formalitza el voluntariat i es dona la benvinguda a les noves incorporacions.
Per assegurar l’accessibilitat en aquesta fase cal acompanyar la persona en tot moment, donant-li suport en la firma de documents i, si ho necessita, en l’activitat voluntària. Per fer això és recomanable utilitzar eines com elements gràfics i documents adaptats, a vegades inclús l’assistència d’una altra persona, que pot ser algú assalariat que tingui formació en aquestes qüestions. Aquest suport ha de ser personalitzat, sempre adaptat a les necessitats de la persona voluntària.
En la incorporació a l’equip
La fase d’entrada al voluntariat és una inversió de temps. Fer una bona incorporació, assegurar-se de conèixer bé a les persones i les seves necessitats, resultarà en una relació més llarga i gratificant per a totes les parts. Això també significa, de nou, atendre de forma personal a cada integrant del voluntariat, fent servir recursos accessibles. Cal fer que l’espai de treball de la persona estigui ben adaptat a ella, tant físicament com cognitivament. Transport, accés, rètols, documents... Tots els elements relacionats amb la tasca a desenvolupar han de ser accessibles. Per fer això, és molt recomanable consultar persones expertes en aquesta matèria.
A banda de l’adaptació d’espais i materials, també cal assegurar una accessibilitat des de la resta de persones membres de l’entitat. Això es pot aconseguir amb trobades amb tot l’equip de l’entitat, assalariat, no assalariat, jove, veterà, de coordinació...
Durant aquesta fase l’associació pot aprofitar per autocrítica i plantejar-se si tot i els seus principis està garantint realment una accessibilitat, o si cal millorar en aquest aspecte ja sigui per manca de treball previ o de recursos.
Per la formació
Formar al voluntariat significa oferir-los els coneixements per fer la seva tasca de la millor forma possible. Per fer-ho de forma accessible, totes les persones, sense excepció, han de poder adquirir en aquesta fase les competències necessàries per al seu àmbit de treball. Això implica que en aquesta etapa s’hauran d’incorporar tutories de seguiment, formacions amb una part pràctica per poder-les experimentar, persones docents capaces d’adaptar els continguts, i tota mena d’eines que permetin una flexibilitat en aquest sentit.
L’adaptabilitat suposa que qualsevol persona, amb tota mena de capacitats, ha de poder entendre i interactuar en la formació. Una forma d’aconseguir l’accessibilitat formativa és cercar el que s’anomena accessibilitat de contingut i tecnològica. La primera es pot assolir amb imatges amb descripcions escites, textos comprensibles i vídeos i àudios amb subtítols. La segona s’assoleix si la web i d’altres materials informàtics compleixen les normes WACG (Web Content Accessibility Guidelines) i W3C (World Wide Web Consortium)
Mentre es fa l’acompanyament
L’acollida i la formació no són el final del suport al nou equip de voluntariat. Al principi, s’ha de dur a terme un acompanyament, per tal d’assegurar que tothom té clares les tasques i sap com actuar davant els possibles imprevistos que puguin sorgir. Una forma d’assegurar que això és accessible i adaptat a totes les persones és comptar amb un document per avaluar, al llarg del temps, les necessitats que va tenint la persona voluntària, si continua tenint les mateixes motivacions o no, si està realitzant adequadament les tasques i si s’estan complint les expectatives inicials.
En la desvinculació
Com dèiem, l’accessibilitat s’ha de garantir en totes les fases del voluntariat, també quan aquest s’acaba. Així, per norma general, la persona que gestiona la desvinculació haurà de tenir coneixements sobre resolució de conflictes, així com saber adaptar el comiat i comunicar de forma inclusiva. Tant si la desvinculació és iniciativa de l’entitat com si ho és de la persona, caldrà també fer una revisió de quines són les creences i prejudicis de l’entitat i quina influència han pogut tenir, assegurar que la persona voluntària es pugui acomiadar de les persones beneficiàries i fer-li arribar els agraïments necessaris per la seva tasca.
Si és l’entitat la que decideix desvincular la persona voluntària, haurà de comunicar-ho de forma clara, sincera i respectuosa, deixant clars els motius de la seva decisió i assegurant que la informació arriba correctament, amb exemples concrets centrats en la tasca a realitzar, no en la persona. També, si aquesta vol, se li haurà d’oferir una reorientació.
En canvi, si la decisió de desvincular-se la pren la persona voluntària, el primer és saber quins són els seus motius, per la qual cosa se li haurà d’oferir un espai segur i de confiança per expressar-se lliurement. De forma complementària, se li pot demanar que ompli un formulari d’avaluació, de forma que les seves opinions quedin escrites, perquè quedi constància i pugui ser una referència de millora per a l’entitat
