La justificació de la formulació ha d’exposar la necessitat concreta a la que es pretén donar resposta. No s’ha de confondre la necessitat amb l’objectiu ni amb les activitats. La necessitat obeeix a la pregunta 'per què?'. Les necessitats poden ser ben diverses: una detecció d’una problemàtica nova apareguda recentment i no satisfeta (hi ha manta exemples durant la COVID-9), una reivindicació d’un determinat col·lectiu, una activitat habitual de l’entitat, una celebració puntual. Totes poden tenir el seu espai i la seva convocatòria. Un bon coneixement de les convocatòries i les seves bases permet ajustar millor el projecte a cada convocatòria, cercant la que més s'adeqüi.

La justificació ha de comprendre tot tipus de dades qualitatives i quantitatives. En les dades quantitatives s’han de seleccionar les dades realment rellevants i significatives, el més actualitzades possible citant la font de que s’han obtingut i de preferència fonts oficials publicades i contrastables. S’ha d’evitar una profusió de dades de qualitat diversa que enlloc de situar el problema, focalitzar-lo i concretar-lo el poden desdibuixar i confondre al lector. Si se cita la font, la institució que ho valori ja ho podrà verificar.

De vegades manquen dades específiques del col·lectiu o del fenomen del que es tracta en ser problemàtiques emergents o minoritàries i per tant la justificació s’ha de basar en estimacions. En aquest cas, cal argumentar com s’han fonamentat les estimacions tant si són pròpies com si ens basem en estimacions alienes. S’ha de ser acurat en aquesta justificació ja que normalment una realitat de gran abast sol tenir un correlat numèric.

Alerta que no hem de confondre abast d’un problema amb la seva importància. Posem per exemple el cas de les malalties rares que afecten poques persones i que solen ser de molt difícil estimació en no existir diagnòstics clars però són prou importants i greus. La manca d’estimacions o dades haurà de substituir-se per una justificació qualitativa acurada.

Les dades numèriques sense les consideracions qualitatives són poca cosa. Igualment les consideracions qualitatives si no es poden acompanyar d’estimacions numèriques fiables dificulten la comprensió del problema.

Les necessitats poden ser tant individuals considerant les que tenen cada una de les persones afectades com col·lectives considerant el seu conjunt com a grup que comparteix uns hàndicaps determinats. Aquest relat de necessitats permetrà posteriorment dissenyar uns tipus d’activitats o altres, ja siguin individuals o de grup. Es pot aprofundir en la justificació i assenyalar la diversitat de les persones ateses i les necessitats especifiques que poden tenir cada grup com ara persones grans, dones, minories, persones amb discapacitat, infants o altres, tant per si es poden considerar com a víctimes d’una discriminació com per a que requerissin d’una atenció especial.

Si el projecte es pretén desenvolupar en un zona on ja hi ha iniciatives similars s’ha de plasmar el valor diferencial de la intervenció i com complementa altres accions existents o si es proposa arribar on altres entitats no arriben o intervenir amb unes metodologies noves i diferents que millorarien els resultats.

La justificació de la necessitat també conté una certa priorització, el per què s’aborden primer unes necessitats enlloc d’unes altres i en base a quines consideracions es fa. Aquesta seqüència es traslladarà posteriorment a la formulació dels objectius i han de mantenir la màxima coherència amb el que s’ha exposat a la justificació.