Habitualment s’accepta una tipologia de PI que inclou quatre categories diferents. Els dos primers podrien considerar-se més aviat projectes multigeneracionals, ja que tenen un caire més unidireccional sense la reciprocitat i intercanvi inherent als PI. Es tracta dels PI en què la gent gran fa algun servei a la generació més jove, com a mentors, coachs i formadors; i PI en què la dinàmica és a la inversa, i els joves ofereixen un servei principalment d’ensenyament de les noves tecnologies a la generació gran.

Les altres dues categories en què es pot emmarcar un PI són projectes en què les dues generacions intercanvien vivències, coneixements, experiències, valors amb un impacte en els propis grups participants; i projectes on les dues generacions es proposen una acció conjunta amb un impacte comunitari, ambiental, artístic.

Els PI poden generar un seguit de beneficis i impactes tant en les dues generacions que participen com en el si de la comunitat que es beneficia de la intervenció engegada.

Entre els beneficis per les persones participants és remarcable el profit que la gent gran traurà en termes de sentir-se valorades, vèncer la soledat, millorar la seva motivació vital, treballar la memòria i millorar el seu benestar físic implicant-se en activitats físiques, impacte emocional i relacional. Per la generació jove, al seu torn, el PI té un impacte als aspectes relacionals, en l’empatia cap a altres generacions, un aprofundiment del seu coneixement i formació, un reforç de l’autoestima i un augment de la implicació social.

A més, per tots dos grups participar en un PI suposa sortir dels espais coneguts com residències, casals, escoles, instituts i trobar un espai nou de confluència i relació.

Per a la comunitat en general, els PI suposen, entre altres, l’avenç en la inclusió social, la creació de vincles socials, la superació d’estereotips lligats a l’edat, la millora del teixit social i de la connexió social, la superació de l’aïllament social i la soledat, la conservació d’unes tradicions i d’una memòria cultural i social vinculada a pobles i barris, el resultat concret generat per una intervenció social conjunta, la sensibilització social del conjunt de la població, la promoció d’un lleure alternatiu diferent...

Els PI han de promoure la participació i el protagonisme de les persones grans i joves perquè facin seu el projecte tractant que totes les persones se sentin participants no com a una tasca de voluntariat (tot i que pot contenir elements de voluntariat) sinó com a actors. I això passa per capacitar als equips professionals i de voluntariat que duran a terme el projecte per aprendre a treballar amb dos col·lectius tan diversos amb ritmes i expectatives diferents. De fet, una de les tasques d’aquests equips hauria de ser facilitar vies fàcils d’escapament per si algun participant està cansat i no vol continuar més en l’activitat.

És aconsellable també que en la realització dels programes es garanteixi la paritat de participants tant d’edat com de gènere entre els dos grups. Això ajudarà a fer més fàcil el debat, el qual ha de tenir un enfocament principal, i per això també se suggereix que es contemplin aspectes de gènere i ambientals que poden incloure formació i reflexió. I aquí seria interessant també que l’entitat es preguntés pel rol de les generacions intermèdies: participen?, organitzen?, lideren? De fet, l’interès dels PI està en saltar aquesta generació.

Un altre tema a tenir en compte és que, per fer una recol·lecció adequada dels resultats del programa, és important preveure una avaluació periòdica del projecte a fi d’identificar els aspectes susceptibles de millora i acumular una experiència per a futures formulacions.

Finalment, a banda dels aspectes anomenats, que són interns de la mateixa planificació del programa, també hi ha qüestions més externes a ell que s’han de contemplar, com és la comunicació de cara a la comunitat, important per a transmetre el missatge d’inclusió social.