Aquest recurs pot servir per analitzar quins són els predominants, oferint informació sobre aquells aspectes que ha de treballar o potenciar l’organització.
La comunicació té usos diversos, de manera que es poden donar tipus diferents de comunicació interna en funció de la direcció dels missatges. Analitzar quin és el predominant oferirà informació sobre aquells aspectes que ha de treballar o potenciar l’organització. Permetrà detectar si predomina la verticalitat en els diàlegs i si s’utilitzen pocs canals comunicatius formals. Cal tenir clar, però, que els circuits interns són diversos i plurals, i que és natural i habitual que a la nostra entitat no es doni només un tipus de comunicació.
A continuació, es defineixen els diversos tipus de comunicació interna que poden donar-se en entitats i organitzacions, juntament amb els canals més utilitzats.
Comunicació ascendent
La seva principal característica és la verticalitat. Es produeix des de les persones participants fins a la direcció o càrrecs superiors de l’entitat. Té l’efecte de posar en coneixement de la direcció les inquietuds, les propostes i les iniciatives del personal de l’equip i del voluntariat, amb la intenció de reforçar la implicació de totes les persones en els objectius de l’organització. També s’acostuma a utilitzar per informar del procés o estat d’una tasca.
És important que l’entitat tingui en compte qui més coneix el servei o les tasques que s’estan oferint o duent a terme, són les persones que hi treballen cada dia. Poder tenir una via directa de comunicació amb elles té un impacte directe en la qualitat del servei que estan prestant i en l’ambient personal i professional de l’entitat. Els canals que s’acostumen a utilitzar per a la comunicació ascendent són:
- Correu electrònic
- Reunions grupals
- Intranet
- Entrevistes
- Bústia de suggeriments
Comunicació descendent
S’origina en la direcció o el superior jeràrquic i transmet informació en sentit descendent per l’organigrama de l’organització. També es produeix per part de les persones tècniques a les persones participants, associades o amb un càrrec laboral inferior. El seu ús principal és la comunicació sobre les tasques, les polítiques o procediments de l’entitat o la convocatòria de reunions formals o informals. Pretén augmentar la motivació de les persones que formen part de l’organització i, per això, resulta interessant utilitzar un to conciliador.
És importat seleccionar bé la informació que es comunica per no saturar a les persones destinatàries. En general, la informació que es traspassa es fa mitjançant aquests canals de comunicació:
- Manual personal tècnic
- Publicació de l’empresa o el servei (revista o butlletí)
- Circulars o correus electrònics adreçats a tot l’equip
- Carta a treballadors i treballadores
- Reunions o jornades informatives
- Entrevistes
- Cartelleria
- Jornada anual organitzacional
Comunicació lateral o horitzontal
És la que es dona entre persones de la mateixa organització que comparteixen un nivell jeràrquic similar o bé que no tenen dependència entre elles. És a dir, entre persones que formen part de l’equip tècnic de l’entitat, entre les persones que realitzen tasques de voluntariat o entre les pròpies direccions. Es caracteritza per utilitzar eines i espais més informals i directes, com la comunicació verbal, però resulta important comptar amb una organització que fomenti el treball en equip i, per tant, la transferència de coneixements entre les persones.
Els canals més utilitzats per aquest tipus de comunicació són:
- Reunions de grups de treball
- Correu electrònic
- Xarxes socials
- Intranet
- Reunions entre grups de treball
- L’hora del cafè o de dinar
Comunicació diagonal
Aquest tipus de comunicació es produeix entre públics o nivells de responsabilitat diferents, de manera fluida, tant en sentit ascendent com descendent. És a dir, tant una persona voluntària pot proposar qualsevol iniciativa a una membre de la direcció, com una tècnica pot compartir l’experiència amb una persona voluntària que realitza tasques en una secció sobre la qual no té responsabilitats. En definitiva, la comunicació diagonal passa per diversos nivells i diferents cadenes de comandament de l’organització.
En aquest tipus de comunicació, s’acostumen a fer servir alguns dels següents canals:
- Correu electrònic
- Reunions grupals
- Reunions entre grups de treball
- L’hora del cafè o de dinar
Comunicació bidireccional
El primordial a l’hora de dur a terme una bona política de comunicació interna és evitar la proliferació de comunicacions per canals massa informals, que es converteixen en rumors i falsedats. Per això, és imprescindible una comunicació bidireccional, tant de dalt a baix com de dreta a esquerra, i així intentar aconseguir un bon clima laboral. Si no es fa d’aquesta manera, l’organització es troba davant d’una mera notificació. És important que el canal escollit per emetre una informació estigui en sintonia amb la naturalesa de la informació i les necessitats de qui la rep.
