Una aproximació a l’habitatge cooperatiu sènior

22/09/2021

F Pere Tarrés

Autor/a:

Joan Rosinach

Es tracta de fer aquests espais d’habitatge a mida de les persones. Font: Josus Isai Ramos

El model fomenta la relació entre la comunitat i trenca amb dinàmiques d’aïllament i soledat. Font: Kelly Sikkema

Una aproximació a l’habitatge cooperatiu sènior

22/09/2021

F Pere Tarrés

Resum:

Aquest recurs pretén aportar les nocions bàsiques sobre quin és el seu funcionament, a qui va dirigit i quins valors aporta formar-ne part.

L’habitatge cooperatiu sènior, altrament dit cohabitatge sènior, és una iniciativa destinada a què les persones puguin habitar la seva vida d’una manera més sostenible i acord amb els seus valors. El model fomenta la relació entre la comunitat i trenca amb dinàmiques d’aïllament i soledat. En definitiva, va més enllà de les lògiques assistencials en les quals les persones són simples receptores de serveis, per passar a ser subjectes actius i prendre decisions de com volen que siguin les seves cures.

Aquest recurs es basa en diverses guies publicades sobre aquesta temàtica, d’entitats de referència com són l’associació Sostre Cívic i Perviure. Pretén aportar les nocions bàsiques sobre aquest tipus d’habitatge, quin és el seu funcionament, a qui va dirigit i quins valors aporta formar-ne part. Es tracta, d’alguna manera, d’aportar eines per fer aquests espais d’habitatge a mida de les persones, respectant sempre que es pugui les seves decisions.

ÍNDEX

Per què és interessant?

Què és?

El cohabitatge sènior és una iniciativa que parteix de la base d’un model d’habitatge cooperatiu, pensat i dissenyat per a persones grans. Inclou tant espais privats per a cada unitat de convivència com espais compartits per a tota la comunitat veïnal. Es tracta d’un model que rebutja l’aïllament, fet que acostuma a ser habitual en aquestes edats, i busca models de suport mutu, de relació i veïnatge, per estar i conviure amb persones amb qui es pot tenir més o menys afinitat, compartint diversos aspectes de la vida.

Es tracta d’un model molt estès en països tant del nord d’Europa, com Dinamarca, però també en altres d’Amèrica del Sud, com Uruguai. A Catalunya va començar l’impuls d’aquesta iniciativa el 2004 i des de llavors són diverses les entitats que vetllen i aposten per aquest tipus d’equipaments. Neix de la inquietud de dones i homes que es plantegen una vellesa activa que posa al centre les cures i la convivència.

Com funciona?

Aquest model alternatiu d’accés i tinença a l’habitatge té dues característiques bàsiques que el diferencien d’altres tipus d’habitatge cooperatiu:

La propietat col·lectiva.
El dret d’ús.

Es tracta de característiques estrictament vinculades a l’interès social, perquè l’essència de les cooperatives en cessió d’ús és que les persones residents en són les propietàries i es posen en marxa sense ànim de lucre. La cooperativa sempre és la titular dels habitatges i es crea amb voluntat de durada indefinida, impossibilitant la transformació a un model per obtenir habitatges de propietat privada. La propietat col·lectiva evita l’especulació i fomenta la participació de les persones sòcies.

Els habitatges es consideren un bé d’ús que requereix una aportació inicial i el pagament de quotes mensuals que deriven dels costos d’adquisició, manteniment i funcionament del cohabitatge, i no de la situació del mercat immobiliari. Les persones sòcies hi poden viure al llarg de tota la vida, permetent disposar d’un habitatge estable on desenvolupar un projecte de vida propi a llarg termini amb vincles al territori. En solars públics cedits amb dret de superfície, el període és generalment de 75 anys.

A qui va destinat?

Aquests projectes estan destinats, principalment, a persones grans. Es fa difícil concretar una edat, no obstant això, un punt de referència pot ser les persones majors de 50 anys. Els projectes d’habitatge cooperatiu sènior tenen un procés de cerca de lloc i espai llarg, i que la fase de disseny sumada a la de construcció té, com a mínim dos anys de durada. Així doncs, en general, com més gran és la persona menys anys té de vida i, sobretot, d’energia per a implicar-se en un projecte d’aquestes característiques.

És útil que hi hagi persones amb edats diverses, d’entre 50 i 75 anys. Tant és així que hi ha grups que parlen de franges d’edat i busquen aquesta diversitat de manera activa tenint-la en compte com a criteri d’entrada al projecte. Això està pensat per procurar que els processos d’envelliment passin de manera esglaonada i es pugui anar sostenint els canvis amb més cura. El cohabitatge sènior requereix la participació i implicació de tothom i això fa essencial que les persones que en forment part tinguin capacitat de decidir.

Valors compartits

Si hi ha quelcom que defineix l’essència dels projectes d’habitatges cooperatius sèniors són els seus valors. Entre els quals destaquen:

Habitatge assequible i no especulatiu.
Autogestió, participació i apoderament.
Arrelament territorial.
Sostenibilitat i eficiència energètica.
Mercat social: foment de l’economia social i solidària.
Suport mutu i vida comunitària.

Per què és interessant?

Aquest tipus de projectes estan dissenyats per millorar la vida, tant de les persones que hi viuen com també del seu entorn. A més, el cohabitatge aposta per un model de vida respectuós amb el medi ambient, millorant l’eficiència energètica i reduint la quantitat de residus. És curós amb la individualitat dins la col·lectivitat, perquè cada grup familiar participa en les despeses comunes, però manté la seva independència econòmica. Inclou espais i serveis d’atenció a les necessitats de la gent gran i és viable econòmicament.