Integrar els serveis ecosistèmics a les organitzacions

El terme de ‘serveis ecosistèmics’ va aparèixer per primer cop el 1990 com un mode de posar en valor la dependència que el benestar de la societat i l’economia tenen de al biodiversitat. En suma, els governs, les organitzacions i les empreses, tots depenen dels ecosistemes alhora que hi tenen un impacte. De fet, segons l’Avaluació dels Ecosistemes del Mil·leni, dos terços dels serveis ecosistèmics globals estan degradats o s’exploten d’una manera no sostenible. 

A aquest ritme, es perdran o s’encariran productes essencials per al sistema global. Un exemple claríssim és el declivi d’insectes pol·linitzadors, dels quals depenen més de tres quarts dels cultius mundials. Però és que l’afectació també pot ser indirecta, en la mesura que canvis ecosistèmics influeixen en les condicions en què operen empreses, governs i organitzacions, en les preferències de la clientela, els règims regulatius, les polítiques, el benestar de les persones treballadores o ciutadanes... 

Amb tot, i per aquestes raons, hi ha la previsió de noves oportunitats de negoci com a conseqüència d’un augment de l’expectativa d’usar els serveis ecosistèmics de maneres més eficients i sostenibles.

Segons l’Avaluació dels Ecosistemes del Mil·leni, hi ha quatre tipologies de serveis provinents dels ecosistemes: 

• Proveïment: Generació d’un recurs que la societat necessita (aliments, materials, aigua, energia...)
• Regulació: Processos que seria molt difícil fer artificialment (protecció davant de fenòmens extrems, millora de la qualitat de l’aire i l’aigua, pol·linització, regulació de la temperatura...)
• Suport: Funcions bàsiques necessàries per a la resta de serveis (biodiversitat, producció d’oxigen, reciclatge de nutrients...)
• Culturals: Vinculats als valors i comportaments humans (gaudi del paisatge, coneixement del medi, patrimoni, identitat...)

Independentment del grau o el tipus, totes les empreses, organitzacions i governs generen impactes en els serveis ecosistèmics alhora que en depenen. Per això, cal que actuïn en conseqüència. El primer pas és, és clar, fer un càlcul d’aquestes dependències i impactes, que es poden fer a través de diverses eines que s’exposen al següent apartat. 

A partir d’aquí, la següent fase és adaptar les pròpies polítiques i pràctiques, impulsar accions de compensació per a obtenir, en conseqüència, una sostenibilitat més gran. A propers apartats s’aprofundeix en totes aquestes qüestions. 

Per tal d’avaluar les dependències dels serveis ecosistèmics, les empreses i organitzacions poden ajudar-se d’alguns marcs i iniciatives: 

• ForESmap: una cartografia municipal de serveis dels boscos catalans
• Entitats que fan cartografies de la provincia de Barcelona, com el CREAF, l’ICTA de la Universitat Autònoma de Barcelona o la pròpia Diputació. 
• ENCORE: una organització internacional que analitza riscos del capital natural en negocis i finances
• SBTN: una xarxa d’abast internacional que ajuda a fixar objectius ambientals basats en la ciència
• TNFD: una organització global que ha impulsat un marc de divulgació de riscos financers lligats a la natura
• Projecte Align: de la comissió Europea, per a mesurar la biodiversitat en les cadenes de subministrament

Un cop avaluat l’impacte en els serveis ecosistèmics, ja es poden començar a aplicar eines de compensació. N’hi ha de diversos tipus que s’especifiquen a continuació. 

Hi ha dos grans mecanismes amb els quals les organitzacions i empreses poden mitigar l’impacte que tenen en el serveis ecosistèmics, per tal de compensar els seus efectes o protegir-los-en: 

• Pagaments per Serveis Ecosistèmics (PES): Acords on qui es beneficia d'un servei ambiental en paga la conservació. Un exemple podria ser la quota de recollida de bolets a Poblet per finançar la gestió forestal. 
• Crèdits climàtics forestals: A Catalunya s'articulen mitjançant els PROMACC (Projectes Forestals de Mitigació i Adaptació al Canvi Climàtic). Un crèdit equival a una hectàrea de bosc resilient on es valora i mesura el carboni, l'aigua i la biodiversitat.

Pagar és una manera fàcil i eficient de compensar els danys als serveis ecosistèmics, però les accions, per ser realment significatives, no haurien de quedar-se en l’aportació puntual i general, sobre tot en un context climàtic de crisi com el que ens trobem avui. El més recomanable, i deixant de banda l’ideal que és que no es tingués cap impacte en els ecosistemes, és treballar estretament amb entitats del territori on tenen aquest impacte, i que es dediquen a la seva protecció i conservació. N’hi ha de dos tipus: 

• Puntuals: Per mitjà de donatius econòmics, percentatges de vendes en campanyes, aportació de materials o jornades de voluntariat ambiental corporatiu.
• Continuades: Quotes periòdiques de soci, acords de custòdia de finques o projectes estables de biodiversitat urbana.

Amb tot, aquestes col·laboracions son afavorides per incentius fiscals recollits per la normativa fiscal vigent (Llei 49/2002) afavoreix aquestes col·laboracions, permetent deduccions en l'Impost de Societats del 40% del valor del donatiu, que pot pujar al 50% si es repeteix la donació a la mateixa entitat durant tres anys seguits. 

Hi ha algunes lleis que promouen o inclús forcen aquest camí cap a la compensació dels impactes als serveis ecosistèmics. Hi ha dos abastaments que cal considerar: 

• Marc europeu: S'emmarca en el Pacte Verd Europeu i l'Estratègia de la UE per la Biodiversitat 2030. Inclou la Directiva de diligència deguda (2024/1760) per a grans empreses, la Directiva d'Informes de Sostenibilitat Corporativa (CSRD) amb les seves normes tècniques d'informació (NEIS/ESRS), la Taxonomia europea per definir inversions verdes, i el Reglament EUDR contra la desforestació per a productes com la fusta, l'oli de palma, el cafè o el cacau.
• Marc estatal: Destaca el Pla Estratègic de Patrimoni Nacional i de la Biodiversitat i la Llei 21/2013 d'avaluació ambiental, que obliga legalment a aplicar la Jerarquia de Mitigació en projectes amb impacte ambiental significatiu.