Al carrer també hi ha dones que hi dormen, tot i que més amagades per evitar abusos i agressions. A més, les dones recorren a estratègies diverses per no acabar al carrer, com ara acudir a familiars, amics o coneguts. És el que se'n diu un sensellarisme portes endins. I pateixen més altres tipus d’exclusió residencial que van des de l'infrahabitatge fins a sexe o altres tipus de violències masclistes a canvi d'un sostre.

Tres quartes parts de les dones ateses pel Centre d’Acollida Assís de Barcelona l’any passat afirmen que han estat víctimes d'agressions, enfront de la meitat dels homes. Al llarg de la vida, vuit de cada deu han experimentat atacs psicològics, físics o sexuals, dos terços són supervivents de violència masclista i un terç afirmen que l'han agredit sexualment ja d'adulta.

L’any 2018 a Barcelona, segons l’últim recompte de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), de les persones que dormien al carrer un 8,3% eren dones. Mentre que eren el 24% entre les persones que dormien en albergs.

1. La Violeta, un centre residencial d’inclusió amb mirada de gènere

Fa només un mes es va posar en marxa a Barcelona La Violeta un recurs residencial de vint-i-sis places promogut per l’Ajuntament i el departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i gestionat per Centre d’Acollida Assís. Ubicat al districte de Sarrià-Sant Gervasi, ofereix una atenció integral a les dones sense llar que inclou un acompanyament social i emocional des d’una perspectiva de gènere per facilitar un procés de recuperació cap a l’autonomia personal.

Una pota molt important de l’atenció és treballar per promoure la inserció laboral i la recerca d’alternatives residencials estables de seguida que sigui possible.

La Violeta és en un edifici cedit per la congregació de les Franciscanes de la Nativitat on arriben dones derivades dels serveis socials i dels albergs de primera acollida.

“Les dones arribem més tard a una situació de carrer, perquè tenim més capacitat de resistència, ens adaptem millor a la precarietat i estem disposades a aguantar situacions límit per evitar el carrer”, va exposar la responsable del programa ‘Dones sense llar’ d’Assís, Elena Sala, en la presentació del centre residencial.

“Aquestes estratègies -hi va afegir- s’acaben convertint en nous successos traumàtics que afegeixen pedres a unes motxilles personals que cada cop pesen més”. Així, aquest espai pretén oferir seguretat, intimitat i un acompanyament cap a l’autonomia.

2. La Llavor, primer centre residencial només per a dones

La Llavor és un altre centre residencial d’inclusió que es va obrir a Barcelona a l’octubre, en plena pandèmia. És al districte d'Horta-Guinardó i, impulsat per l’Ajuntament, el gestiona Sant Joan de Deu Serveis Socials en col·laboració amb la Fundació Ared, que s’encarrega de la part de formació i inserció laboral.

"Un espai només per a dones és un encert. Se senten segures, fortes i valentes", va assegurar el director de Sant Joan de Deu Serveis Socials, Salvador Maneu, en la presentació. El centre té quaranta habitacions individuals i espais comuns com ara el menjador, sales d’estar o la bugaderia. Una part de les instal·lacions estan pensades perquè hi puguin viure les dones amb les criatures.

Charo Sillero, responsable de l’equipament, va explicar que “La Llavor pretén ser un espai de seguretat per a dones en situació de vulnerabilitat que, combinat amb un acompanyament integral i personalitzat, millorin la seva situació social“.

3. Lola no estás sola, un 'lokal' per a unes estones de tanquil·litat

Lola no estàs sola és una iniciativa d’acció comunitària nascuda a Nou Barris i va començar a partir de dos eixos: treballar amb les dones sense llar per empoderar-les i oferir un espai on se sentissin segures per acompanyar-les en el procés i alhora cobrir les seves necessitats bàsiques. “Ara que ja tenim una mica d’experiència tenim claríssim que una de les claus és tenir el local no mixte. Les dones hi estan tranquil·les i podem treballar”, subratlla la directora de Lola no estàs sola, Clara Naya.

El Lokal de Lola obre els matins de dilluns a divendres –“No tenim pressupost per obrir tot el dia”, matisa Naya- i ofereix esmorzar, roba, higiene, assessorament legal, perruqueria, acompanyament i altres serveis que s’han anat veient necessaris. Hi passen unes 350 dones a l’any. Algunes viuen al carrer i altres estan en centres residencials o bé conviuen amb parelles tòxiques. “L’estona del Lokal és realment un moment de desconnexió per a moltes d’elles”, insisteix Naya.

L’entitat també té un pis amb quatre places, un programa de salut i drets sexuals i reproductius, un altre d’intervenció directa al carrer i un cinquè de formació per a professionals externs.

La directora de Lola no estàs sola planteja que “les dades de dones al carrer a Barcelona no són realistes, perquè en els recomptes segueixen invisibilitzades, perquè estan molt amagades i perquè si se les veu sovint no se les reconeix com a dones”. A més, és contundent amb una altra qüestió: “El 100% de les dones que ens arriben pateixen algun tipus de violència masclista”. És per això que considera essencial que hi hagi recursos només per a dones.

4. Metzineres, crear comunitat amb una paella d'excusa

Metzineres va obrir el 2017 i és el primer programa integral de reducció de danys exclusiu per a dones que consumeixen drogues i són supervivents de violències masclistes a Catalunya. Es treballa amb intervencions personalitzades a les necessitats i al ritme de cada dona, amb entorns de protecció, com el local que tenen al Raval, a Barcelona, i també amb estratègies comunitàries que les vinculen al seu entorn.

“La meitat de les dones que atenem viuen al carrer i el 70% són sense llar, per tant no tenen un lloc adequat on viure”, explica la directora de Metzineres, Aura Roig. Hi afegeix que acostumen a ser supervivents de múltiples violències, tant de parelles com de l’entorn més pròxim o d’haver d'acudir al sexe com a mètode de supervivència, i també de violències estructurals, perquè se senten estigmatitzades i revictimitzades per serveis com els sociosanitaris.

Al local de Metzineres les dones, que tenen entre 20 i 74 anys, entren i surten segons les seves necessitats. Menjar calent, llits per descansar durant el dia, infermeria o espais de suport mutu són alguns dels serveis que hi troben. “Cadascuna està en un moment vital, té unes necessitats determinades i pot dur un ritme determinat. Cada intervenció és diferent”, subratlla Roig.

També es treballen accions comunitàries per generar sentiment de pertinença al barri i les xarxes socials de Metzineres estan plenes d’experiències d’èxit en aquest sentit. Roig posa el cas de la paella que cuinen cada divendres a l’Àgora Juan Andrés Benítez, al mateix Raval, com a acció que s’ha convertit en una trobada per al veïnat. “És un espai màgic”, assegura la directora.