Poc protagonisme del jovent als mitjans, però més probabilitat d'aparèixer en una peça amb to negatiu. Aquests són algunes de les conclusions a les quals ha arribat l’informe 'Estudi del tractament mediàtic de les joves en la premsa digital catalana', elaborat Mèdia.cat i el Grup de Periodistes Ramon Barnils, en col·laboració amb el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). Amb l’objectiu d’examinar si el tractament periodístic pot generar una imatge estigmatitzadora del jovent, i extreure quines són les implicacions d'aquesta representació, s’han analitzat diversos mitjans digitals de Catalunya.

Els mitjans de comunicació juguen un paper fonamental en la comprensió de la realitat, així com en la construcció del coneixement i les opinions dels ciutadans. No obstant això, els recursos amb què compten són limitats, el que porta a enfocaments amb biaixos informatius, prenent decisions ràpides sobre la rellevància d’una notícia a partir de criteris periodístics, econòmics o, fins i tot, ideològic. Aquestes limitacions i biaixos poden distorsionar la complexitat de la realitat.

Davant aquesta situació, sorgeixen múltiples interrogants. La gestió dels imaginaris es converteix en un camp de batalla on els ciutadans es troben al mig, entre els interessos de diferents actors socials, polítics, econòmics i periodístics. A més, l'evolució del panorama comunicatiu en les últimes dècades, i l'abundància d'informació disponible en línia, generen contradiccions sobre la manera en què percebem el món.

L'informe pretén obtenir una visió clara dels enquadraments utilitzats per les capçaleres analitzades i comprendre les imatges que s'associen al jovent. L'objectiu és proporcionar una visió crítica per a tots aquells interessats en aquest tema, destacant les diferents facetes, actituds, preocupacions i tendències que es representen en el context de la joventut catalana.

• El jovent té poc protagonisme mediàtic.

El col·lectiu és protagonista de la informació d’una de cada cinc notícies. Quan es tracten temes que interpel·len directament, però, els mitjans tendeixen a fer servir fonts institucionals i nodrir-se d’informació proporcionada per l’administració. No solen dirigir-se directament al jovent o les associacions que el representen, fet que fomenta el biaix informatiu.

• Un 44,9% de les peces analitzades presenta un to negatiu.

De totes les peces analitzades, les positives només representen un 23,6%. També és interessant descobrir que el tractament mediàtic de les persones joves tendeix a ser més negatiu com més centralitat tingui la joventut en la notícia. Si la peça fa servir paraules clau com ‘estudiants’ o ‘alumnes’, aquesta tendeix a tenir un caire més positiu.

També té un pes important la llargària de la notícia: com més extensa, més tendència positiva. Segons les conclusions i reflexions de l’estudi, això és deu al fet que les peces més llargues acostumen a estar dotades de més context i de més reflexió.

• La inseguretat, el tema més associat al jovent.

Les peces informatives relacionades amb la inseguretat suposen un 35,3%, un percentatge que incrementa sobretot els mesos d’estiu. És durant aquest període que s’incrementen les notícies vinculades a l’alcohol i el consum de drogues. Lluny en percentatge se situen les peces relacionades amb l’oci i la cultura, l’ocupació o l’educació.

• Les actituds violentes són el principal estigma juvenil.

Una de cada cinc notícies analitzades associa el jovent a l’agressivitat i violència, convertint-lo en l’etiqueta més recorrent en les notícies. Els següents estigmes que es posen sobre la taula són l’associació dels joves a tenir poques habilitats per resoldre problemàtiques diverses, a relacionar-los amb el consum d’alcohol i drogues o a conduir de manera imprudent.

L’estudi també fa palès l’increment de notícies que vinculen el jovent a les agressions sexuals. Aquests resultats estan estretament influenciats pels múltiples casos de violacions múltiples que s’han filtrat durant el temps que ha durat la investigació.

• Notícies de caràcter negatiu sobre fets relacionats amb la inseguretat, la peça estadística més freqüent.

La peça periodística més utilitzada per referir-se al jovent és la notícia, seguida dels breus. Només una de cada deu informacions correspon a un reportatge o una crònica. És interessant observar que aquests dos últims gèneres, considerats més aprofundits, tenen una major probabilitat de mostrar una visió positiva dels joves en comparació amb les notícies o els breus. Concretament, el 43,2% de les notícies i el 62,6% dels breus tenen un to negatiu en relació amb la joventut.

• Homes, d’aproximadament vint anys, de nacionalitat espanyola, nivell d’estudis superiors i no associat, el perfil del jovent als mitjans.

En general, es mostra una clara tendència a invisibilitzar els col·lectius, el gènere femení, les persones migrades i el jovent sense estudis o amb estudis primaris. Considerant les diverses variables com el tipus de protagonisme (individual, associatiu o jovent en general), l'edat, el gènere, l'origen i el nivell educatiu, es pot afirmar que la persona jove que es presenta en les notícies és un únic individu masculí d'entre divuit i vint-i-cinc anys, de nacionalitat espanyola i amb un alt grau d'educació.

• L’associacionisme juvenil, absent a les notícies.

Els resultats de la investigació són contundents en aquest aspecte: l'associacionisme juvenil ha tingut una presència insignificant com a font d'informació i com a generador de discurs en les temàtiques relacionades amb la joventut. Menys d'un 4% de les informacions analitzades mencionen alguna font relacionada amb el jovent organitzat, i en menys d'un 1% una d'aquestes fonts té un paper protagonista en alguna informació.