8 reivindicacions socials als Jocs Olímpics de Tòquio

El Jocs Olímpics són una cita mundial que encara serveix d'altaveu per reivindicar drets humans al marge de la competició, tot i que el comitè olímpic internacional no permet manifestacions polítiques. Recollim les lluites d'aquesta edició Tòquio 2021 contra el racisme i el masclisme i per la diversitat sexual i de gènere, i també per trencar tabús com el de la salut mental.

• Contra el racisme

La gallega Ana Peleteiro ha guanyat enguany el bronze al triple salt femení. Ha sigut la protagonista mediàtica d'aquesta edició més que per la fita per les seves declaracions antiracistes. Quan el seu company, Ray Zapata, plata en gimnàstica, va subratllar en una entrevista que "eren de color", ella va afegir: "Som negres (...) Els que són de color són ells, que canvien més de color que el sol".

• Interseccionalitat

L'estatunidenca Raven Saunders plata en llançament de pes d'aquest any també ha protagonitzat una de les reivindicacions de l'edició d'enguany. Va celebrar la medalla alçant les mans en forma d'X per reivindicar "la intersecció on es troben totes les persones oprimides". Després, va afegir: "Per mi haver guanyat aquesta medalla, i que això serveixi d'inspiració al col·lectiu LGBTI, a les persones amb malalties mentals i a les minories negres, és una cosa que ho vol dir tot", explica Amnistia Internacional en un article sobre aquest tema.

Arran del gest, el comitè olímpic ha obert una investigació.

• Diversitat sexual i de gènere

El guanyador de l'or en trampolí de 10 metres, Tom Daley, va explicar en roda de premsa com va viure la seva infància sense referents homosexuals i va escampar pel món una imatge en què cosia a les grades per tranquil·litzar-se. Per la seva banda, aquesta edició ha tingut la primera atleta trans de la història, Laurel Hubbard.

• Visibilitzar la salut mental

L'estigma de la salut mental s'ha esquerdat amb la baixa de l'atleta cinc cops campiona del món Simone Biles a meitat de la competició. Tot i que l'organització ho va qualificar de problemes de salut, ella va concretar que sentia falta de confiança i "dimonis dins del cap". "Es més important la salut mental que l'esport ara mateix", afirmava als mitjans. Després, però, va tornar a la competició per emportar-se el bronze en barra d'equilibri.

• La conciliació de la maternitat

La capitana catalana de l'equip espanyol de natació sincronitzada, Ona Carbonell, va denunciar la dificultat de donar de mamar al seu fill durant els Jocs Olímpics i amb això la impossibilitat de conciliar feina i maternitat en l'esport de competició.

• Pressions estètiques

L'equip alemany de gimnàstica artística va sortir a competir amb un uniforme de cos complet, i no el maillot habitual, per reivindicar la llibertat de cadascú per decidir la roba que es posa.

• Experiències migratòries

Els nedadors Alaa i Mohamed Maso van haver de fugir de Síria per la guerra. Ara han competit amb diferents equips, el primer amb l'Equip Olímpic de Refugiats, i el segon amb Síria. També ha visibilitzat els processos migratoris la nadadora Yusra Mardini, que va competir en les eliminatòries de papallona 100 metres.

• Repressió contra la dissidència política

L'atleta bielorussa Krystsina Tsimanouskaya havia de competir en les eliminatòries de 100 metres però no ho va poder fer perquè el comitè del seu país la volia retornar a Bielorússia en contra de la seva voluntat per haver sigut crítica amb el règim d'Aleksandr Lukashenko. L'atleta va demanar suport al comitè olímpic i ha rebut asil a Polònia.