8 reptes de les entitats socials per l'any 2021

El Tercer Sector Social inicia un 2021 amb molts reptes però també moltes oportunitats per endavant. Després d’uns mesos durs on la crisi sanitària ha impactat a Catalunya obligant les entitats socials a fer un esforç extra per sortir al pas de la crisi social, el nou any porta noves inquietuds a les quals les entitats s’hi hauran d’enfrontar.

En els diferents àmbits que engloba el món social, moltes entitats coincideixen a dir que cal reforçar el finançament de les administracions públiques i articular un marc legal que doti de seguretat legal i jurídica al món associatiu. Amb tot, després d’escoltar la veu de diverses entitats socials, aquests són els principals reptes per un any on l’horitzó de la fi de la pandèmia encara queda lluny.

El finançament i la sostenibilitat a llarg termini

Des de La Confederació consideren essencial revertir l’infrafinançament històric que, segons afirmen, pateix el sector social des de fa més de deu anys. En aquest sentit, un dels reptes per al sector social serà tenir un pla de finançament i sostenibilitat que asseguri la viabilitat dels serveis d’atenció a les persones. Aquest pla, subratllen, ha de comptar amb els recursos públics necessaris, tant autonòmics com locals, per tal de desplegar els serveis dirigits a atendre els col·lectius en situació de vulnerabilitat.

Mesures de suport per minimitzar l’impacte de la pandèmia

Un dels principals reptes per aquest any és començar a sortir de la crisi sanitària més greu dels últims anys. En aquest sentit, entitats com la Taula del Tercer Sector Social es proposen com a repte assegurar també una sortida per a la crisi social derivada de la Covid-19, sobretot pel que fa a les persones que estan en situació de vulnerabilitat. En aquesta línia, el 2021 és un any per enfortir la feina i la tasca diària de les entitats socials a través d’un marc legal que les doti de la seguretat jurídica necessària.

Una llei del tercer sector social

El Govern català es va comprometre a impulsar una llei del tercer sector social que reconeixerà a les entitats socials com a servei públic i garantirà la seva viabilitat econòmica més enllà de les subvencions. El reconeixement del tercer sector com a servei públic indispensable és un dels reptes que també es posen sobre la taula en l’àmbit social, com algunes entitats ja han demostrat en aquests mesos de pandèmia. La Taula del Tercer Sector és una de les entitats capdavanteres que ha sol·licitat aquest reconeixement legal de les entitats socials.

La inclusió, un valor de riquesa dins la societat

Inclusió, inclusió i inclusió. Aquests són els tres desitjos que fan entitats que treballen en l’àmbit de la discapacitat i de la diversitat funcional, com és el cas de la Fundació ASPASIM. Un dels principals reptes que veuen per aquest 2021 és aconseguir que les discapacitats siguin un valor de riquesa comunitària.

En el sector fa anys que es lluita perquè la diversitat formi part de l’ADN de la societat. Per aconseguir aquesta fita ciutadania, entitats, empreses i institucions han d’implicar-se per fer-ho possible. El 2021 és un any on la inclusió de les persones amb discapacitat s’ha de fer visible a l’escola, a la feina, al metge, al carrer, etc.

La col·laboració públicosocial, nous models per a una millor atenció

Un dels reptes del 2021 dins del sector social és avançar decididament cap a un model de col·laboració públicosocial per la provisió de serveis a les persones a través de l’acció concertada. En aquest sentit, les entitats consideren necessari un marc legislatiu que asseguri la qualitat en l’atenció, la no mercantilització dels serveis i la priorització dels projectes sense afany de lucre en la gestió dels recursos públics.

Un habitatge estable per a les persones sense llar

La Fundació Arrels s’ha plantejat com a objectiu per aquest 2021 acompanyar més intensament les persones que viuen al carrer i implicar la ciutadania i les xarxes comunitàries per ampliar l’atenció a les persones i l’accés a l’habitatge. Amb la pandèmia, les persones sense llar han empitjorat les seves condicions de vida al carrer. Àpats freds que es donen als menjadors socials, robers que han deixat de funcionar o limitació d’aforament amb el fet de disposar de menys espais on resguardar-se durant el dia.

Aquestes són algunes conseqüències que ha portat la Covid-19 per al sensellarisme. Des de les entitats d’atenció a la gent que viu al ras veuen imprescindible seguir buscant fórmules d’atenció i allotjament per a més persones.

L’atenció a col·lectius amb problemes de salut mental

La pandèmia ha afectat psicològicament a un gran gruix de la població. Persones que han perdut la feina, un familiar o amistat propera o que tenen por al virus han patit les conseqüències psicològiques del coronavirus. En aquesta línia, des de l'Associació Salut Mental Ponent asseguren que el principal repte és ser capaç i millorar el suport a les famílies afectades per aquesta problemàtica.

“S’ha de fer en un moment més difícil on l’economia s’ha vist forçament desestabilitzada i, per tant, hi ha més famílies a les quals ha tocat”, ha afirmat la junta directiva. A més, en la línia dels punts anteriors, reclamen col·laboració público-privada en el sector associatiu i dotar d’estabilitat al món laboral de les entitats per poder mantenir professionals compromesos i de qualitat.

La internacionalització del sector social, un horitzó ple d’oportunitats

En un context cada vegada més europeu i global, la internacionalització esdevé un repte necessari per a les entitats socials. Des de la participació en xarxes europees, o la incidència política en les institucions de la Unió Europea. Per descomptat, aquesta internacionalització també pot ajudar a accedir a fons europeus, exportar el propi model d’intervenció social a altres països o participar en projectes de cooperació internacional.