La Clàudia Frontino, el Martí Albesa i la Sara Montesinos són les tres sòcies de l'Agència Talaia, una cooperativa que treballa creant projectes propis, així com oferint serveis de comunicació i participant de projectes d’intercooperació amb altres cooperatives i entitats.

Què és l’Agència Talaia i quan neix el projecte?

L’Agència Talaia és una cooperativa de comunicació i de periodisme. Treballem per un periodisme compromès i una comunicació que transformi la realitat on vivim.
Nosaltres vam néixer el 2017, tot i que ens vam constituir legalment al 2019, i actualment som tres persones sòcies, la Clàudia Frontino, el Martí Albesa i jo mateixa, la Sara Montesinos.

Per què vau decidir fer-vos cooperativa?

Vam decidir fer-nos cooperativa perquè en l'àmbit empresarial era el format que més ens representava. Creiem en cooperativitzar la nostra força de treball, el nostre bagatge, la nostra formació i tot el que podem aportar a la cooperativa.

A més a més, som sense ànim de lucre perquè el que volíem era guanyar-nos la vida però amb cap intenció d’un benefici econòmic, més enllà d’un sou digne.

Quins projectes esteu desenvolupant?

Ara mateix estem participant en diversos projectes, sobretot de l’economia social i solidària (ESS). Participem de Coop Maresme, l'ateneu cooperatiu de la comarca del Maresme. També estem en altres projectes de comunicació i de periodisme participatiu. Continuem treballant amb joves que migrant sols per això tenim molta relació amb l’entitat Punt de Referència. Intentem crear vincles amb diverses entitats afins que perdurin en el temps.

Què significa l’economia social i solidària (ESS) en la vostra agència de comunicació?

Per nosaltres l’economia social i solidària és una manera d’entendre el món que ens envolta. És una manera de relacionar-nos en el món laboral, però també és una forma d’arrelar al territori, és una forma d’estar enxarxades amb altres companyes, no només de cooperatives, sinó d’altres entitats, associacions o col·lectius.

Significa posar la vida al centre, no viure per treballar, donar-li valor a altres coses que ens envolten, però sobretot aprendre, sumar i intentar que la nostra feina sigui un granet de sorra per intentar que el món que ens envolta sigui una mica més just amb el planeta i amb les persones.

Aquest cap de setmana hem estat a la #FESC22 i estem molt contentes d'ensenyar-vos la paradeta que vam compartir amb @productoracoop i l'exposició ideada conjuntament amb elles. Res com envoltar-se de la millor gent! Voleu veure amb detall l'expo? pic.twitter.com/efLmdQJ2ig

— Agència Talaia (@AgenciaTalaia) October 26, 2022

Quin és el valor afegit que teniu respecte a la competència?

No ens agrada parlar de competència, i pot sonar molt idealista, però amb les companyes de l’ESS el que fem és sumar i amb el mercat del periodisme més tradicional tampoc considerem que puguem competir perquè som dos models diferents. Qui ens contracta sap que el nostre projecte va més enllà d’oferir un servei puntual, ens està ajudant a consolidar el projecte i a permetre’ns continuar apostant per nous projectes.

Quina importància té la formació dins el projecte de la Talaia?

La formació la valorem moltíssim, i evidentment hi ha fons reservats des de les cooperatives, per tant, des de l’Agència Talaia per la formació de les persones sòcies i treballadores. En aquest cas, ens hem format en noves rutes migratòries, en discursos contra la discriminació, en feminisme, en economia feminista, en economia social i solidària, en perspectiva de gènere, i un llistat de temes interminables.

Aquest aprenentatge és una renovació de tot el que hem après, i sobretot, de tot el que hem de desaprendre.

Quin objectiu teníeu amb la publicació del llibre ‘Tan sols viure’?

La finalitat no era el llibre en si, era posar sobre la taula el tema dels joves que migren sols, i crear una eina pedagògica que ajudés a parlar d’un tema complex. Nosaltres amb la publicació d’aquest llibre volíem ajudar als centres educatius a què poguessin explicar la realitat d’aquests joves amb experiències en primera persona.

És un projecte del qual ens sentim molt orgullosos i que encara avui dia anem algun club de lectura o fem alguna activitat envers el llibre. És un regal haver pogut incidir en aquesta línia i estem molt agraïdes a totes les persones que van ser testimonis i ens van compartir la seva història.

Penseu que els mitjans s’han oblidat de la crisi migratòria que afecta les illes gregues?

Ara es parla de refugiats quan es parla d’Ucraïna i les persones que han arribat a Europa o quan els talibans van arribar al poder a l’Afganistan, però la situació al camp de Mòria continua sent totalment inhumana i això no obre cap telenotícies, a no ser que hi hagi un incendi.

És un peix que es mossega la cua, perquè segurament moltes persones freelance volen anar a les illes a cobrir el que continua passant amb les persones que migren, però saben que cap mitjà els hi comprarà el tema i, per tant, és molt arriscat, econòmicament parlant.

Què heu fet que no esperàveu i que us ha quedat pendent de fer?

Si algú ens diu el primer dia que faríem un llibre com ‘Tan sols viure’ o un documental com ‘18+1’ no ens ho haguéssim cregut i són dos projectes que ens ha agradat molt fer. I ens ha quedat pendent de fer moltes coses. L’ESS és una aposta política, però també una aposta complicada en el sentit que mantenir una empresa en els temps que corren doncs és difícil perquè no negarem que de vegades el temps ens menja. Ens queda per fer un munt de fotos i un munt de cròniques.

Quins projectes teniu en el futur?

Ens volem focalitzar en trobar noves eines periodístiques per transmetre el món i consolidant-nos en el món de l’economia social i solidària, que creiem que és una aposta política molt necessària per al futur pròxim.