FemDevs és una associació sense ànim de lucre que té com a finalitat promoure l’interès, la participació i la presència de les dones en la cultura del desenvolupament de videojocs, tal com apunten al seu web.

Des de l’entitat s’organitzen trobades, exposicions, conferències i tallers al voltant d’aquesta temàtica. Enguany, per exemple, han moderat una xerrada al Palau Robert sobre la diversitat de gènere i el col·lectiu LGTBI+ en el món del videojoc.

Alba Molas, dissenyadora de jocs a Gameloft, va ser una de les ponents. Ella considera que encara queda molt camí per recórrer en aquest àmbit, però també pensa que el progrés és ja imparable.

El fet que les dones estiguin guanyant visibilitat i representació al món dels videojocs, ha fet que també la guanyi el col·lectiu LGTBI+?

No especialment. Fa relativament poc que les dones formen part d’aquesta indústria i encara hi ha molta desigualtat. És cert que hi ha hagut progrés, però no es percep que una lluita hagi impulsat l’altra: més aviat van en paral·lel. Evidentment, l’entrada de la dona al món dels videojocs ha posat en evidència la falta de diversitat, i aquí entra el col·lectiu LGTBI+.

Alba Molas: “L’entrada al món dels videojocs ha posat en evidència la falta de diversitat”.

Quan un personatge se surt de l’heteronorma, acostuma a haver-hi la necessitat de justificar argumentalment la seva inclusió a un videojoc?

En molts casos sí. La majoria de personatges que no expressen la seva orientació sexual, es pressuposen heterosexuals. Així que, quan creen un personatge homosexual, la majoria de ‘game designers’ assumeixen que ha d’haver-hi una justificació narrativa perquè el jugador ho entengui.

Personalment, crec que hauríem de tenir personatges de tot tipus: alguns que expressin la seva sexualitat de manera directa i justificada per la narrativa, i d’altres on això només sigui un detall de fons sense importància. Però a tots els jocs hauria d’haver-hi diversitat. Si no, estem plasmant una realitat totalment fictícia. Només cal sortir al carrer i mirar al nostre voltant per adonar-nos-en.

Hi ha rebuig per part dels i les adolescents davant d’aquests canvis?

Els adolescents d’avui dia tenen una ment molt més oberta que la de fa uns anys. Estan totalment preparats per a tots aquests canvis. Sempre hi haurà rebuig per part d’algunes persones i és cert que existeix un ‘gueto gamer’ masculí i retrògrad que pot causar molt dany, especialment a través de la violència digital. Però crec que des de la indústria hem de continuar cap endavant i no deixar que aquests grups paralitzin el progrés.

És important recordar que els jugadors són consumidors, i hauran d’adaptar-se al que la industria els ofereixi. Hem d’oferir videojocs inclusius alhora que divertits i entretinguts, on es respectin els drets del consumidor i aquest estigui protegit de violències digitals. Aquests són els deures que hem de fer sense excusa. Ara, la pregunta és: Està la indústria disposada a fer-los?

Desde FemDevs, llevamos ya varios años trabajando para dar más espacio y visibilidad a las mujeres y personas no binarias dentro del mundo del desarrollo de videojuegos.

— FemDevs (@FemDevs) June 8, 2022

Per què són tan importants la representació i els referents LGTBI+ en aquest àmbit?

No és que siguin importants, és que són imprescindibles. No podem pretendre que les noves generacions creixin tolerants a la diversitat si no els oferim referents ni veuen representació d’aquesta diversitat a la ficció. Tan sols fa quaranta-nou anys que l' homosexualitat va deixar de considerar-se una malaltia per part de l’Organització Mundial de la Salut. Hi ha molta feina per fer perquè les persones LGTBI+ no siguin objecte de violència. Qualsevol videojoc és una oportunitat per crear una societat més tolerant i inclusiva. No hi ha excuses.

Les persones LGTBI+ hem existit sempre, som part de la humanitat i no té sentit que no apareguem a les pel·lícules, videojocs, llibres... Com tampoc ho té que no hi hagi programadores, dissenyadores i artistes dones als estudis. Necessitem que l’audiovisual estigui replet de diversitat per normalitzar i facilitar que futures nenes puguin veure’s com a guerreres sense ser sexualitzades, com també imaginar-se en un futur desenvolupant videojocs sense sentir que són unes impostores.

Destacaries algun exemple de representació positiva que no caigui en tòpics associats al col·lectiu?

La saga ‘Life is Strange’ té personatges de tot tipus: lesbianes, gais, trans i bisexuals. Les seves identitats són una característica més del personatge. Es tracta amb total normalitat i no es justifica per narrativa.

Quins són els col·lectius que pitjor ho tenen en aquest sentit fins al moment?

És difícil dir en termes generals, perquè cada any surten milers de videojocs i és molt complicat portar un seguiment de com s’estan representant totes les persones del col·lectiu LGTBI+ a escala global.

Personalment, les persones trans i les intersex són les que menys he vist representades a videojocs. No obstant això, fa uns anys, l’estudi DON’T NOD va treure un videojoc anomenat ‘Tell me why’, que està protagonitzat per un noi trans i la seva germana. És la millor representació que he vist fins al moment d’una persona trans.

Quines són les claus perquè això canviï?

Per una banda, per fer una bona representació del col·lectiu ha d’haver-hi més persones LGTBI+ treballant a la indústria. I, paral·lelament, s’ha de formar les persones que es dediquen a desenvolupar videojocs i que no són part del col·lectiu.

Alba Molas: “No podem tenir persones a la indústria generant contingut sense entendre la importància de la diversitat”.

No podem tenir persones a la indústria generant contingut sense entendre la importància de la diversitat a tots els videojocs. Igual que a un metge que no coneix els efectes dels medicaments que dona als seus pacients el consideraríem un metge poc professional, un ‘game designer’ que no coneix els efectes que pot tenir la representació en els seus jugadors, és un ‘game designer’ poc professional.

Quina perspectiva de futur teniu en relació amb aquest tema?

El progrés és totalment imparable, però de tots depèn que sigui més ràpid o més lent. Tot compta, i cada petit esforç suma. Així que hem de ser exigents i reivindicar que els videojocs siguin inclusius i lliures de violència sexista. No ens podem permetre ser conformistes encara, ja que els videojocs són una eina molt poderosa de comunicació i d’aprenentatge.

Així, crec que hem de seguir conscienciant els consumidors de videojocs com també formant aquells que es dediquen a desenvolupar-los. S’ha d’exigir la creació i l’aplicació de protocols contra l’assetjament en els estudis, crear programes educatius per a escoles i instituts (com Girls Make Games) i donar suport a les associacions (com FemDevs) que es dediquen a aquestes problemàtiques. En resum: treballar en múltiples direccions i des de diversos àmbits.