Alexandra González: "Hem d'aconseguir que l'origen de la producció tèxtil reformuli els paràmetres de sortida"

El tèxtil és la segona indústria més contaminant del món, sent responsable del 10% de la contaminació de CO₂ i del 35% de l'alliberament de microfibres. Es calcula que a Catalunya, cada persona genera uns 22 kg de residus tèxtils a l’any. D’aquests, només 2,3 kg, l’11%, es recullen selectivament. A la majoria de les llars, els tèxtils es llencen encara dins la fracció rebuig, el que es trasllada en una xifra global de 147.000 tones de residus tèxtils llençats sense retorn.

Per donar resposta a aquesta problemàtica, des de la Fundació Formació i Treball (FiT) impulsea programes de valorització d’aquest residu en la seva etapa postconsum amb l’objectiu d’allargar el seu cicle de vida. A més, mitjançant la seva empresa d’inserció laboral, ofereixen un servei de recollida, selecció i venda de roba de segona mà.

Parlem amb Angie Li, tècnica d’educació ambiental de Formació i Treball, i Alexandra González Pozuelo, cap de comunicació i sensibilització.  

Com funciona el procés des que una persona deixa roba als contenidors fins que aquesta es torna a utilitzar?

Alexandra González: La línia prioritària de Formació i Treball és la recollida, selecció i classificació del tèxtil. El major volum de roba prové de particulars, que dipositen als contenidors que hi ha a la via pública o a les campanyes de sensibilització. Hi ha una altra part que són donatius d'empreses, que són excedents, productes descatalogats, que tenen una petita tara. Aquesta roba es deriva tota a la planta que tenim a Sabadell, on es fa el procés de recepció, selecció i classificació de producte. La primera classificació que es fa és treure els impropis, que és tot això que no sigui tèxtil. Es fa un primer triatge en categories. A partir d'això, en funció de la seva tipologia i del seu estat, es fa una distribució per dos grans canals: una per reutilització i una altra per la preparació pel reciclatge. Hi ha una tercera molt petita, que va del 3% al 5%, que és roba no reaprofitable, roba que està contaminada.

Pel que fa a la reutilització, segons la temporada la xifra varia, però al voltant del 60% del producte es pot reutilitzar en el seu estat. D'aquest, hi ha un percentatge de la roba que es queda aquí a Espanya, i hi ha un altre percentatge que s'exporta. Del producte que es queda aquí es canalitza a través de les botigues de Moda-re i dins d'aquest hi ha un percentatge que va directament a venda i hi ha un altre percentatge que és per entrega social. L'altra part és la preparació per processos de reciclatge, que estem al voltant del 30%. L'objectiu és reduir aquest percentatge per augmentar el de reutilització. Nosaltres proveïm el producte perquè després es faci el reciclatge.

També teniu una part important de sensibilització. De quina manera consciencieu sobre el consum responsable i l’impacte dels residus tèxtils?

Angie Li: La realitat actual és que pocs de nosaltres coneixem la situació que estem enfrontant. Des de Formació i Treball ens enfoquem molt en les activitats de sensibilització. Desenvolupant diferents activitats per poder difondre la conscienciació, perquè creiem que l'educació és un dels principals instruments per assolir la cura del planeta. No sols en l'aspecte de cura al medi ambient, també l'impacte en el benestar de les persones. Des de FiT treballem precisament en la conscienciació ambiental a través de les nostres iniciatives, sobretot educatives: tallers de recuperació tèxtil i projectes de sensibilització, per a promoure la reducció de residus tèxtils i el consum responsable i també per fomentar correctes gestions de residus tèxtils.

Angie Li: “Creiem que l'educació és un dels principals instruments per assolir la cura del planeta”

En què consisteixen aquestes iniciatives educatives?

A.L.: Nosaltres vam començar amb tallers de recuperació tèxtil. A partir de peces que recollim aprofitem la tela per fer altres productes. Reaprofitem els materials que ja tenim d'una peça per a crear altres tipus d'articles. Tenim molts i els dividim segons diferents tipus de roba. Per exemple, aprofitem els texans per fer arracades o clauers.  Per altra banda, durant l'any 2022 i el 2023 vam desenvolupar sis unitats materials sobre la sensibilització. Són sis unitats de guies per a diferents edats, a partir de tres anys fins a l'edat adulta. Aleshores, amb aquest tipus de materials el que fan és primer explicar el context per saber en quina situació estem, com està la indústria, com és a nivell de consum de recursos, a nivell de contaminació. A partir d'aquí, hem dissenyat diferents activitats que, emmarcades en les guies educatives, són recursos pels centres educatius. En aquestes guies també hem dissenyat dos jocs en físic.  

Per altra banda, també organitzem les campanyes de recollida, una activitat molt important per la sensibilització, les quals organitzem amb els centres educatius i també amb les empreses. A més, l'any passat també vam fer una sèrie d'actuacions per tal de tenir un impacte comunitari. La nostra seu central està a Sant Adrià del Besòs, aleshores intentem fer col·laboracions amb diferents entitats del barri i centres educatius, amb l'objectiu de desenvolupar un projecte curricular.  

Feu algun tipus de col·laboració amb empreses de la indústria tèxtil?

A.G.: A banda dels tallers i xerrades, nosaltres tenim col·laboració amb la indústria de la moda en la part de la producció. On es treballa més és en la creació de producte. L'any passat vam desenvolupar, de la mà de Zara, el primer abric que es va fer 100% reciclat. Nosaltres vam fer tota la selecció de la matèria prima per a desenvolupar la jaqueta. Després la producció la va fer Zara. Amb aquestes empreses no es treballa tant la part de sensibilització, però sí que en la part de sostenibilitat hi ha moltes empreses que ens demanen xerrades i tallers.

A.L.: Per exemple, en els supermercats d'Alcampo ara hi ha un cantó amb roba de segona mà en col·laboració amb Moda-re. Estem intentant col·laborar amb els supermercats perquè la roba de segona mà sigui un producte normalitzat. Perquè estem molt sensibilitzats en donar la roba, però encara ens falta informació per poder consumir els productes de segona mà.

Per què creieu que a la gent encara li costa comprar roba de segona mà i tenen aquesta imatge negativa?  

A.G.: jo crec que hi ha una estigmatització històrica arrelada a la segona mà perquè l'oferta que hi havia aquí a Catalunya de roba de segona mà eren espais que no feien bona olor, espais obscurs, roba desordenada, etcètera. Hi ha una capa lletja que encara mantenim.  

Alexandra Pozuelo: “Estem molt sensibilitzats en donar la roba, però encara ens falta informació per poder consumir els productes de segona mà”

Com creieu que es podria canviar aquesta mentalitat?

A.G.: Què estem fent? Lluitar contra aquesta imatge oferint un espai comercial competitiu obert al públic en el qual tu entres perquè realment t'agrada la peça de roba. Després t'assabentes que és un projecte social, que està generant llocs de treball a persones en situació de vulnerabilitat, però tu has entrat perquè la peça que hi ha a l'aparador t'ha agradat.

L'altra eina que tenim és començar des de la primera capa, la base la tenim en la infància i en els joves. Si aconseguim que ells s'ho creguin, la resta anirà sola. S'està tornant a recuperar la cultura de cuidar la roba. Aleshores hem de competir amb tots els inputs de cansar-se de la roba amb el fet de cuidar-la per tenir cura del planeta. Intentar evitar la sobreproducció. Perquè el consum no l'anem a poder reduir, perquè hi ha una tendència de màrqueting que no podem lluitar, però oferint aquests espais competitius i, a la vegada, treballant l'educació des de la base, podem lluitar contra l'estigmatització de les botigues de segona mà.

Creieu que el vostre model es pot estendre a la indústria tèxtil actual? Com hauria de canviar aquesta perquè es pogués fer realitat?

A.G.: En la part de producció nosaltres participem en més de 60 projectes internacionals amb grans marques que ja estan treballant amb nosaltres, en el marc de Moda-re, per millorar els processos i treballar en l'elaboració de la peça de roba perquè en el futur pugui ser fàcilment reciclada. Perquè avui en dia el reciclatge en la teoria està molt bé, però en la pràctica el reciclatge és molt contaminant, ja que la base de com s'ha dissenyat el producte no ha sigut pensada perquè aquest producte sigui reciclat després. Aleshores, ja sols el fet de separar totes les fibres i tots els teixits que componen la peça, és un procés que és molt complex. S'ha d'anar a l'origen, a intentar que les peces siguin el més senzilles possibles, que sempre s'utilitzi un o dos materials. Aquesta educació és la que nosaltres treballem des de la línia d'I+D.  

Després hi ha una altra part, que és el que fan les nostres companyes a la part de donacions, de sensibilitzar a les empreses que quan hi hagi excedents es donen. La nova llei indica que hi haurà una penalització per la sobreproducció. Però, vaja, nosaltres estem obertes com a Formació i Treball i amb Moda-re a que qualsevol empresa que ha sol·licitat consell, suport o assessorament, anem. Hem d'aconseguir equilibrar que l'origen de la producció reformuli els paràmetres de sortida, perquè després, a l'hora de distribuir-lo en les diferents línies de treball, sigui més senzill i més accessible al consumidor de peu.