Al seu web han obert una enquesta per conèixer i entendre com s’articulen les dinàmiques d’oci nocturn de persones joves i adultes a Catalunya majors de setze anys i la seva relació amb les violències sexuals en aquests espais.

Quins són els objectius de l'enquesta sobre les dinàmiques d'oci nocturn de persones joves i adultes a Catalunya?

L’objectiu és generar coneixement al voltant de les violències sexuals, el sexisme i l’oci nocturn de persones joves i adultes a Catalunya. Abans la fèiem només amb persones joves però vam notar un cert caire adultocentrista quan parlem d’oci.

L’oci nocturn s’associa a la joventut, donat que és l’època de la vida més usuària d’aquest tipus d’oci i la societat occidental actual tendeix a criminalitzar-la.

Nosaltres pensem que ni l’oci nocturn ni la joventut són ni causa ni paradigma de violència sexual.

Per això hem ampliat l’enquesta a persones adultes per veure què passa també en aquests ambients. Volem conèixer percepcions, vivències i indagar en els imaginaris socials sexistes que segueixen legitimant i produint violència.

Quines particularitats té l’edició d’enguany?

En aquesta edició hem incidit molt en els imaginaris sexistes, no necessàriament relacionats únicament amb la violència sexual i/o l’oci nocturn.

Volem veure què passa en aquests espais amb persones residents a Catalunya a partir de 16 anys que freqüentin l’oci nocturn i que hagin sortit de nit almenys una vegada durant l’últim any.

Arran dels anys que porteu treballant aquestes temàtiques dins Noctàmbul@s, què destacaries de l'evolució d'aquest programa?

L’Observatori Noctàmbul@s neix al 2013 arran del nostre treball en l’àmbit de les drogues des de la perspectiva de gènere.

Comencem a treballar l’oci nocturn i ens adonem que en l’abordatge d’aquesta temàtica mai es contempla el risc més important per les dones quan surten de festa, que és el fet de patir violència sexual per part d’homes.

La violència al 2013 estava absolutament invisibilitzada, normalitzada i per res tractada ni per les administracions públiques ni per les entitats que treballen l’oci nocturn.

L’únic agent que s’encarregava de visibilitzar les violències era el moviment feminista autoorganitzat. I això està molt bé però nosaltres pensem que això és un problema de salut pública important, per tant les institucions han d’abordar-ho.

En 2013, comencem fent un estudi anual per conèixer la realitat de les violències sexuals a l’oci nocturn.

Les persones de l’equip que van iniciar aquesta feina tenien formació en perspectiva de gènere i intuïen, de manera vivencial, les diferents violències que patim les dones, no hi havia investigacions al darrere per recolzar la seva intuïció feminista.

I a partir de quan comenceu a treballar dins d’aquest àmbit amb les institucions públiques?

A partir del quart informe (2016-2017) hi ha un “boom” mediàtic arran la violació múltiple de Pamplona i algunes altres violències sexuals en grup molt visibles, explícites i mediatitzades. Nosaltres el vam anomenar “l’Efecte San Fermins”.

En aquest moment els municipis comencen a veure la gravetat de les violències i a pensar com abordar-les des de l’àmbit públic. Nosaltres comencem a treballar també oferint formació en aquest àmbit.

És molt recent, per exemple, l’elaboració de protocols comunitaris en locals i espais d’oci nocturn, la formació a persones tècniques municipals, persones que treballen darrere de les barres dels bars…

A partir d’aquí, al 2017, l’Observatori Noctàmbul@s comença a créixer i oferir tota mena d’assessoraments per incorporar la perspectiva de gènere en l’oci nocturn.

Queda molta feina per fer però pensem que està sent molt interessant aquesta visibilització de les violències en l’espai d’oci.

Tot i que moltes vegades es necessita anar més enllà i fer una mirada a altres àmbits on també es produeixen aquestes violències com l’esport o l’escola. Si no correm el perill de demonitzar la joventut i l’objectiu és fer tots els espais més feministes.

Ens pots donar algunes claus sobre com s'articulen aquestes dinàmiques d'oci nocturn amb els hàbits de consum per a desnormalitzar alguns comportaments?

L’Observatori Noctàmbul@s sorgeix en un departament per l'abordatge de drogues i això fa pensar que hi ha una relació causal entre consum i violències, però la relació és més complexa i per suposat, no és causal.

Sí que entenem que quan hi ha consum de substàncies passen coses. Una d’elles és que es disparen comportaments relacionats amb les desigualtats de gènere i la cultura masclista i patriarcal en la qual vivim.

Per exemple, l’alcohol, que està molt acceptat socialment i més present en l’oci nocturn, funciona com a detonat d’aquestes conductes. No com un provocador, sinó com a detonant.

La percepció de l’oci nocturn és diferent en funció de qui fa ús de les substàncies. Quan ho fan els nois i agredeixen, hi ha una justificació social dels seus actes. Amb les noies passa el contrari. Hi ha una culpabilització i responsabilització més gran.

Frases del tipus “No hauries d’haver begut” o “Tu t’ho has buscat”, que estan en l’imaginari social masclista però també, a vegades, en campanyes preventives que es fan des de les institucions públiques, responsabilitzen les dones per patir violència.

També hem vist com hi ha una sobre dimensió mediàtica d’aquestes violències per sobre d’altres, perquè reforcen els mites, imaginaris patriarcals i estereotips sexistes que hi ha a la societat. Sembla que si una dona consumeix de manera voluntària, hi ha un qüestionament més gran que si ho ha fet en contra de la seva voluntat.

Això té a veure amb què el consum d'alcohol concorda molt bé amb l'expectativa masculina d'assumir riscos però no amb els mandats de gènere femenins de cuidar-se, sortir poc, i no ser disruptives.

Sota la vostra experiència, quines són les propostes per a fomentar l'equitat de gènere dins l'oci nocturn?

És molt important la prevenció que treballi de manera transversal per no crear princeses submises ni soldadets violents. Cal elaborar polítiques públiques per tots els departaments institucionals per acabar amb les violències.

També és necessari treballar amb mitjans de comunicació que contribueixen a la normalització d’aquestes violències com els relats del terror sexual, com diu Nerea Barjola.

Altra proposta és el treball amb els cossos de seguretat de l’Estat que moltes vegades revictimitzen les persones que denuncien.

I els reptes?

A la guia “7 passos per a construir un pla d’abordatge de les violències sexuals en entorns festius” que acabem de publicar n’hem destacat dos reptes principals:

Un seria la implicació del sector de l’oci privat. A Catalunya els municipis estan abordant les festes majors però amb el sector privat no se’n parla.

Barcelona compta amb un protocol per tractar les violències en l’oci nocturn, el “No Callem” al que es poden adherir locals privats, però falta molta feina, ja que no hi ha una normativa al respecte que obligui a totes a aplicar-lo.

A més a hi ha un protocol de seguretat del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya al qual s'hi poden adherir.

Un altre seria tenir una mirada interseccional. No estem entenent la complexitat de les violències sexuals si no abordem moltes altres qüestions que s’interrelacionen.

Algunes són les experiències migratòries; les violències específiques que pateixen les dones lesbianes quan expressen la seva afectivitat en públic o la tipologia d’espais, ja que no és el mateix una “rave” que anar a la discoteca Pachá.