Com creieu que heu arribat a ser una entitat de referència en la defensa dels drets humans al mar però també a terra?

Segurament és perquè Open Arms, a més de ser una entitat que atén l'emergència, som socorristes professionals i fem també una tasca de denúncia sobre totes aquelles vulneracions de drets que estan succeint a l'empar dels estats membres europeus.

De quina manera reaccioneu davant d'aquestes situacions d'emergència que comentes?

En ser una entitat petita conformada per societat civil vam reaccionar amb rapidesa davant de diferents situacions d'emergència. Ens podem moure amb diligència i organitzar com vam fer quan va començar l'emergència de la Covid-19 i ens vam posar a disposició de la sanitat pública per poder atendre les persones que ho necessitessin. Per exemple, quan va començar el conflicte d'Ucraïna amb Solidaire vam poder fer un corredor humanitari per a les persones que fugien de la guerra. En definitiva Open Arms és on es necessita.

"Si ens unim tindrem més força i aconseguirem un món més just".

De quina manera les entitats poden millorar-ne la incidència social i política?

Denunciant situacions de vulneracions de drets i posant al davant la vida de les persones i que totes puguin tenir una vida digna i en pau, i no deixant que els éssers humans acabin convertint-se en una xifra. Si ens unim tindrem més força i sobretot aconseguirem que aquest món pugui ser un lloc més just per a tots els éssers vius.

Em podeu explicar algun exemple de bones pràctiques?

El treball en equip és el que ha fet que en aquests set anys una entitat tan petita i amb pocs recursos econòmics com la nostra hagi posat fora de perill unes 66.000 persones. A més del treball en equip poder arribar als centres escolars i poder parlar amb els més petits de drets humans, empatia i fer que pensin i així poder tombar aquests discursos d'odi que agredeixen determinats col·lectius.

No deixar que aquests discursos es repliquin i tenir la capacitat de recolzar-nos mútuament tot treballant en comunitat per un món més amable, més humà i menys estrany.

Quins èxits en l'àmbit social i polític creieu que heu aconseguit?

Socialment hem assolit que els centres escolars ens obrin les portes i apostin pel projecte pedagògic 'Educació per a la llibertat' i siguem capaços de posar en context els més joves sobre la situació de molts països de sortida o sobre les causes per les quals milions d'éssers humans hagin de fugir dels seus països cada dia i es juguin la vida travessant mars, fronteres o saltant tanques.

Parlem també de responsabilitat quant a aquestes migracions i posem un mirall davant de les persones per adonar-nos que som tothom éssers humans amb els mateixos drets però no amb les mateixes oportunitats. Lluitem per un món més just cada dia tot i haver de remar en contra moltes vegades. I ens adonem que únicament si ens unim podrem canviar les coses. L'educació ben enfocada és el futur i fomentar el pensament lliure i crític des de la infància farà que les persones joves tinguin eines per revertir aquestes injustícies.

"Cal fer ampanyes de denúncia i sensibilització, sobretot amb els joves".

Qué recomanes a les entitats per a incrementar la seva incidència social i política?

És molt important no fer només la feina de la nostra àrea específica, sinó treballar per a un món millor. Hem de donar context, ensenyar a tenir eines per poder sortir al món i ser capaços de denunciar i alçar la veu cada cop que veiem una vulneració de drets. Cal evitar que les campanyes d’odi puguin seguir guanyant força.

Recomano campanyes de denúncia i sensibilització. I, sobretot, molta feina en centres escolars amb els joves. Al final són els ells els que faran el canvi.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Open Arms (@openarms_fund)

Quin moment emotiu t'endús de la teva tasca a Open Arms?

Tinc moltes històries que hem viscuts en el vaixell, treballant en missions. Hi ha una, però, que em ve ràpidament a la ment i involucra una companya de l’equip d’Open Arms. Ella és d’Hondures i portava molts anys separada dels seus fills. No podia tornar al seu país, però gràcies a la línia ACOL, que permet contractar persones que estan tramitant l’arrelament, va aconseguir els papers per anar-los a buscar. Crec que és el que m’ha emocionat més fins al moment.