Anna Martínez i Sokhna Ndiaye: "Treballem en un sector que socialment està molt poc reconegut"

Parlem amb l’Anna Martínez, directora de la Fundació Salut Alta des del 2021, i la Sokhna Ndiaye, voluntària.

Anna Martínez

Què representa aquest guardó per a la Fundació Salut Alta? Pots comentar tant el seu significat simbòlic com les seves aplicacions pràctiques.

És un impuls per continuar apostant per la incorporació de persones ex-participants de l’entitat a l’equip i arriba just en un moment en què socialment la implicació de persones en l'àmbit voluntari és difícil d’aconseguir. Així doncs, ho valorem com una oportunitat de reconeixement tant de la tasca de voluntariat que fan moltes adolescents i dones del barri, malgrat les situacions d’alta complexitat que viuen, com de l’acompanyament fet per l’equip amb relació laboral. 

Acompanyem persones que moltes vegades viuen la seva primera experiència de voluntariat i és necessari treballar conjuntament actituds i competències personals que creiem que ha de posar en joc una persona quan esdevé referent. A escala pràctica, podrem dotar de més recursos el projecte per tal de millorar els acompanyaments i les formacions que reben les persones voluntàries de l’entitat.

Què creus que ha fet destacar el projecte d’apoderament de les dones migrants en situació vulnerable del barri de la Salut Alta? Per exemple, el seu enfocament, la seva metodologia, el seu impacte…

Creiem que ha destacat l’enfocament que té el fet que una persona que sovint és vista com a “usuària” de l’entitat pugui ser, al mateix temps, membre actiu de canvi i tingui un lloc específic a la Fundació. Això genera un impacte molt positiu tant en les altres participants, esdevenint veritables referents per a altres veïnes del barri, com en elles mateixes, pel fet que moltes vegades són dones o joves que per la situació que els ha tocat viure es poden trobar en moments en què la seva autoestima està minvada. Es tracta d’un projecte humil, proper i fràgil, que cal acompanyar amb molta cura i dedicació, però amb un gran potencial de transformació real del mateix entorn.

Quins són els objectius que s’ha proposat aconseguir la Fundació en el 2025?

Un dels objectius com a entitat és, precisament, revisar el paper del voluntariat, ja sigui a nivell de quin perfil incorporem, com fem l’acompanyament, quines tasques encomanem… Som una entitat que va néixer del voluntariat i tenim projectes que tenen sentit pel seu desenvolupament gràcies a voluntaris i voluntàries. Però és complicat incorporar persones d’altres territoris perquè estem ubicades en un entorn on és difícil accedir-hi i, alhora, les que tenim a l'entorn són persones que sovint no han viscut experiències de voluntariat prèviament.

Alhora, més enllà de continuar treballant per la sostenibilitat dels projectes socioeducatius i comunitaris que tenim en marxa, incorporant el treball amb la família i els agents de l’entorn com a línia d’entitat, tenim el repte de veure com donar resposta a les necessitats del barri que cada vegada es fan més presents a la Fundació com són la precarietat en l’habitatge i la construcció d’un futur amb sentit per a joves del barri. Tot això ho farem sota el treball de la interioritat, que ens permetrà connectar amb l’essència de cadascuna i trobar el potencial que tenim per posar-lo al servei dels altres.

Quines són algunes de limitacions amb les quals s’enfronta la Fundació per desenvolupar la seva labor? Poden ser limitacions materials, o administratives, o humanes…

Treballem en un sector que socialment està molt poc reconegut. A més, com comentava, hi ha un aspecte geogràfic i d’accessibilitat que sovint dificulta la participació de més persones que es voldrien implicar en la Fundació. És per això que, com a entitat, pel que fa a recursos humans volem fidelitzar l’equip perquè creiem que la nostra tasca té sentit quan hi ha vincles que perduren, però això es fa més difícil quan depenem econòmicament d’ajudes i subvencions. També ens trobem amb limitacions a escala local, ja que en algunes situacions ens costa trobar el suport de l’Administració per fer front a les situacions de pobresa severa que acompanyem a Badalona.

Sokhna Ndiaye

Quin tipus de voluntariat desenvolupes en la Fundació? Per exemple, mentoria socioeducativa, suport intern, voluntariat puntual…

Jo soc voluntària de les classes de castellà en el Projecte FAR de la Fundació Salut Alta. Les classes es fan dos matins a la setmana, els dilluns i dimecres, durant tot el curs.

Com creus que aquest tipus de treball impacta en la vida de les veïnes de Salut Alta?

L’aprenentatge de la llengua crec que ajuda a les dones en la seva vida diària. Van millorant, per exemple, quan van al metge, al supermercat, quan han de parlar amb les professores dels seus fills o filles…

Quins són els majors desafiaments que enfrontes en el teu dia a dia com a voluntària?

El més complicat va ser al principi, quan no estava preparada per donar classe, perquè no era pedagoga. Em costava expressar-me davant de les alumnes, però amb el pas del temps he anat millorant. Les coses al final van sortint amb fluïdesa. Tinc la sort que les meves alumnes fan cas. Una per exemple, estava molt atenta a les classes i li agradaven molt. Si jo algun dia no podia anar i ens trobàvem pel carrer, em preguntava: “¿Por qué no has venido?¿Cuándo vas a volver?” Em diuen que els agrada la meva forma de donar classe, que explico molt bé i que dono exemples que entenen. Estic molt orgullosa de què em diguin això.

Quins recursos o suports consideres que podrien millorar la teva labor dins de la fundació?

Sincerament, crec que la Fundació ho fa molt bé. Al principi, abans de ser voluntària, vaig estar practicant amb la Mar, que m’ajudava molt. Després vaig estar aprenent amb la Maritza i ara ja m’he quedat sola amb les meves alumnes. Quan estava començant, ens donaven materials i fitxes per fer deures amb les dones i anaven molt bé, perquè eren molt entenedores. Jo crec que està bé! Segurament hi haurà alguna cosa a millorar, però ara per ara crec que està bé!