Anna Matamala: “Sense accessibilitat no hi ha drets humans”

En un món on la participació de tothom és més necessària que mai, moltes entitats es plantegen com fer la seva organització més accessible. Eliminar barreres físiques, sensorials i cognitives es converteix en un repte però alhora en una oportunitat per repensar col·lectivament com construir societats més justes i democràtiques.

En parlem amb l’Anna Matamala, investigadora del grup TransMedia Catalonia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), des de la seva experiència en recerca i transferència de coneixement per avançar cap a una comunicació plenament inclusiva.

Quan parlem d’una organització accessible, de què estem parlant exactament?

Parlem d’una organització que té en compte a tothom, independentment d’elements com una discapacitat. Parlem d’una organització on tothom pot participar. Per aconseguir aquesta participació efectiva cal dissenyar productes, serveis i processos que siguin accessibles, si pot ser des del moment que es conceben.

Sovint es posa el focus en l’accessibilitat física, però quines altres barreres continuen sent molt presents en el dia a dia de les entitats?

L’accessibilitat a la informació i la comunicació és una altra barrera important, a banda de l’accessibilitat física. Per exemple, hi pot haver barreres perquè una persona no pot accedir a contingut sonor o a contingut visual o perquè una persona sí que hi pot accedir, però no ho pot entendre. Hi pot haver barreres perquè una persona té dificultats de lectura o de comprensió. 

Per aquest motiu és important que la informació s’ofereixi amb sistemes alternatius: per exemple, un document sonor va acompanyat d’uns subtítols o una transcripció, mentre que unes imatges en un web van acompanyades de textos alternatius.

Des de la vostra experiència en recerca i transferència de coneixement, quins errors o mancances detecteu més sovint en les organitzacions? 

Tot i que s’ha fet feina els darrers anys, en algunes organitzacions encara no hi ha consciència de la necessitat (i obligació en alguns casos) d’oferir productes i serveis accessibles. 

Em va agradar molt la intervenció de Blanca Tejero durant la jornada en què va dir que no es tracta de córrer a fer un document accessible amb lectura fàcil de manera aïllada sinó que es tracta de tenir una estratègia i planificar-ho bé. Cal veure quines necessitats hi ha a cada organització i llavors establir un pla per anar millorant i implementant l’accessibilitat.

En algunes organitzacions encara no hi ha consciència de la necessitat d’oferir productes i serveis accessibles

Moltes entitats tenen voluntat de millorar, però també recursos limitats. Per on recomanaries començar perquè els avenços siguin reals i sostenibles?

La meva resposta anterior anava en aquest sentit: planificar i prioritzar, a partir d’una anàlisi de la situació basada en els requeriments legislatius i les necessitats dels usuaris. També voldria fer notar que els grups de recerca de la universitat, com el grup TransMedia Catalonia al qual pertanyo, som molt actius en la cerca de fons catalans, espanyols i europeus. Això ho fem sovint en col·laboració amb entitats i ens agradaria ampliar aquestes col·laboracions.

Qui són, què fan i quines tecnologies, serveis i recursos educatius tenen disponibles? 

Descobreix els serveis, tecnologies, recursos i àmbits d'actuació dels 20 grups de recerca que conformen AccessCat.

🔗 https://t.co/NN9e3mxAtC pic.twitter.com/UgQQcg23HE

— Xarxa AccessCat (@XarxaAccessCat) August 7, 2025

L’accessibilitat encara es veu massa sovint com una obligació legal o com una despesa, i no com una qüestió de drets i de qualitat democràtica?

Suposo que algunes persones ho veuen així, però per mi una cosa és clara: sense accessibilitat no hi ha drets humans. Sense accessibilitat, moltes persones no poden accedir a la cultura, l’educació, la participació ciutadana, etc. Per tant, una societat democràtica que reconegui els drets humans ha de procurar avançar en l’accessibilitat i la inclusió.

Quines mesures senzilles poden aplicar les entitats en la seva comunicació quotidiana per fer-la més accessible? 

Hi ha algunes pautes bàsiques que poden ajudar i que segurament molts responsables de comunicació de les entitats ja deuen aplicar. Per exemple, quan hi ha comunicacions digitals amb imatges que aporten significat, s’hauria de posar un text alternatiu.

Caldria fer servir un llenguatge entenedor en les comunicacions. S’haurien de crear documents i formularis accessibles. Per a tot això hi ha formacions específiques pensades per a professionals (com les microcredencials que hem ofert a la UAB el grup TransMedia Catalonia), per ajudar-los en aquest camí.

Quina importància té escoltar i incorporar les persones destinatàries en el disseny de solucions accessibles?

“Res sobre nosaltres sense nosaltres” és l’eslògan que han defensat sempre les persones amb discapacitat i que nosaltres apliquem des de la universitat. El nostre grup procura fer recerca amb usuaris i per als usuaris per garantir que les solucions que cocreem tinguin un impacte real.

Has participat en una taula sobre bones pràctiques, reptes i oportunitats. Hi ha algun exemple o aprenentatge que consideris especialment inspirador per a entitats socials?

Tota la jornada ha estat molt enriquidora. He gaudit molt de la taula rodona, en què hem compartit molts exemples de bones pràctiques en col·laboració amb usuaris, tant d’empreses com Transports Metropolitans de Barcelona, fundacions com SOM Fundació o la Fundació Guttman.

També ha estat útil reflexionar sobre el potencial de la tecnologia, però el que més m’ha agradat ha estat l’esperit positiu i engrescador, la manera com s’estan buscant camins per incrementar l’accessibilitat.

A títol personal, m’ha agradat compartir l’experiència de projectes com WEL o ENACT. En el primer estem investigant com podem fer àudios que siguin més entenedors, per exemple, en museus. En el segon estem investigant amb diversos radiodifusors com podríem fer notícies fàcils o entenedores.

Quin paper poden jugar les universitats i xarxes com AccessCat a l’hora d’acompanyar organitzacions, administracions i professionals en aquest canvi?

 AccessCat és una xarxa de transferència finançada per AGAUR amb 22 grups de recerca, 6 entitats empresarials i més de 80 entitats adherides. El nostre objectiu és donar suport als grups de recerca perquè puguin transferir els resultats de les seves investigacions a la societat, a les empreses i administracions. 

Una de les nostres raons de ser és connectar tothom interessat en l’accessibilitat comunicativa perquè puguin sorgir nous projectes i solucions que puguin tenir un impacte social