Anna Zaera: "L'art és crear bellesa del dolor"
Comparteix
Cartell del 'Femme in Arts' 2019 que es celebrarà del 21 al 24 al Centre d'Art Lo Pati d'Amposta
Del 21 al 24 de novembre arriba la tercera edició del 'Femme in Arts', un festival que vol explorar les arrels culturals de les violències masclistes a través de l'art fet per dones. Parlem amb l'Anna Zaera, comissària del festival.
Com surt el 'Femme in Arts'?
El 'Femme in Arts' va néixer al 2017 al Centre d'Art Lo Pati d'Amposta en un moment que encara no hi havia moltes mostres que vinculessin l'art amb el feminisme i la denúncia de les violències contra les dones fora de les grans capitals.
Fer-ho a les Terres de l'Ebre va donar la possibilitat que fos un festival molt comunitari perquè s'organitza amb la col·laboració de diferents dones que tenen una sensibilitat per aquesta qüestió i el públic és intergeneracional i ha estat des del principi molt implicat, fet que potser no passa sovint en els festivals urbans.
Què voleu reivindicar?
El festival neix d'una mostra de cinema en motiu del 25 de novembre, Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència vers les Dones, que organitzaven col·lectivament tres institucions locals a través de l'empenta de les seves tècniques: el Servei d’Intervenció Especialitzada Terres de l’Ebre i els serveis d’atenció a les dones de l’Ajuntament d’Amposta i el Consell Comarcal del Montsià.
Projectaven pel·lícules amb un debat crític posterior. El cinema, com l'art, servia per fer un anàlisi de les realitats culturals locals de diferents contextos que vivim dia a dia i ajudaven a veure com aquesta era una problemàtica estructural que tenia diferents manifestacions, algunes més explícites i altres més implícites.
La tercera edició, vol aprofundir en l'anàlisi cultural de les violències masclistes. Com ajuda l’art a generar noves narracions, siguin socials o artístiques, que es generen al voltant d’aquestes violències?
El 'Femme in Arts' 2019 busca en aquesta edició atrevir-se a explorar les arrels de la violència contra la dona i intentarem crear un laboratori que ens permeti acollir veus, idees i tradicions culturals diverses, sense oblidar les experiències de les dones locals.
L'objectiu és exposar diferents realitats, travessades per una mirada artística, i que l'experiència sigui no només racional, sinó també corporal. Des de les cultures andines, fins al flamenc, passant per les Terres de l'Ebre i la cultura digital.
Perquè la violència no és només una agressió explícita contra un cos, és també política, educacional, els missatges publicitaris, les relacions econòmiques, les pràctiques religioses, etc.
Creieu que a través de l’art podeu apropar la realitat de les violències masclistes a tothom? Especialment al jovent?
Sí, l'art mobilitza moltes coses i els diàlegs també. Volem potenciar un diàleg creatiu perquè entenem que l'única forma de revertir la situació és generant noves xarxes de confiança, que acullin totes les visions, que respectin el dubte, i que ens permetin recuperar la nostra fortalesa primigènia.
No volem reproduir missatges feministes enllaunats i volem permetre'ns crear coneixement nou amb les nostres experiències de vida. Partint del paradigma que tot allò personal és polític, volem atrevir-nos a vincular les connexions entre la vida personal, la vida comunitària, i les identitats dels pobles.
El 25 de novembre es commemora el Dia Internacional de la Eliminació de la Violència contra les dones . Quines solucions aporta el 'Femme In Arts' per acabar amb aquest problema social?
El 'Femme in Arts' aporta visibilitat i un lloc físic de trobada de tot un cap de setmana, on s'alternen les mirades artistiques i les experiències de les tècniques que treballen en els diferents serveis d'atenció a les dones del territori.
Elles aporten una visió professional de la realitat que es troben en el dia a dia i la comparteixen amb el públic general.
Recentment han hagut casos mediàtics de violències masclistes com les violacions múltiples de La Manada de Navarra i Manresa. Al voltant de casos com aquests, es creen narracions que impacten en la societat, i que ens fan aprendre coses, bones o dolentes.
Això depèn de qui sigui l'emissor d’aquests missatges: els mitjans de comunicació, la justícia, els moviments socials i polítics, una conversa qualsevol amb amics, les xarxes socials... Però, què passa quan ho fa l'art?
L'art neix d'una expressió més visceral, moltes vegades del dolor, de la inquietut, del dubte, del desconcert. Realment moltes vegades és difícil saber de quina ferida real surt, però el que sembla obvi és que les agressions que hem patit pel fet de ser dones ens han impulsat a poder-ne parlar no només en una conversa sinó d'una forma encara menys racional.
L'art és un artifici que sacseja qui el fa i qui el rep, perquè connecta aquestes dues subjectivitats. També creiem que l'art és crear bellesa del dolor, i per això volem que el 'Femme in Arts' tingui aquest component vitalista i capaç de transformar.
Al 'Fem in Arts' totes les propostes són de dones. En quina mida l’art feminista ajuda a la construcció de nous imaginaris desemmascarant conductes que segueixen avui dia permetent la violència de gènere? Té l’art alguna cosa a veure amb la psicologia?
Nosaltres no sabem si parlar d'art feminista, perquè potser no fa falta que l'art tingui adjectius. El que si volem és fer visibles les dones artistes per una qüestió de justícia amb la història de l'art mateixa, que les ha silenciades des dels llibres de text de les escoles fins als museus o l'opinió pública.
L'art neix d'una experiència íntima i a nosaltres ens sembla subversiu vincular les experiències íntimes, socialitzar-les, perquè creiem que aquesta és la forma de fer petits canvis. Creiem que des de la proximitat d'una mostra petita com és aquesta és poden generar petits canvis, i això és el que ens agrada fer. Trobar-nos i compartir sense por.
Afegeix un nou comentari