Antoni Pérez: "La millor inversió és la que es fa en la infància"

L’activista britànica Eglantyne Jebb (1876-1928) va fundar el 1919 l’ONG Save The Children, just després de la Primera Guerra Mundial. Els seus principis són avui un llegat d’un alt valor social mundial: en un conflicte bèl·lic, els infants pateixen una greu vulneració dels seus drets, sigui del bàndol què sigui la seva família. El mateix fiscal que la va fer detenir per repartir fotografies d’infants famolencs a Viena fou, curiosament, el primer en fer un donatiu a l’entitat. La perseverància de Jebb, a més, va desembocar en la promulgació de la Convenció sobre els Drets dels Infants per part de les Nacions Unides el 1989.

Save The Children ha travessat un segle d’història defensant els drets de la infància a tot el món. Avui és present a més de 120 països, on treballa en programes d’atenció als infants més vulnerables, centrats en la infància en risc de pobresa o exclusió social. L’organització atén també la infància migrant i està centrada en protegir els menors davant les violències.

Antoni Pérez és director de la seu a Catalunya de Save The Children:

Quina és la missió de Save The Children?

Save The Children (STC) vetlla pels drets dels infants des del 1919, a través de l’acció humanitària, programes de desenvolupament i incidència política arreu del món. Fa 30 anys que l’ONG és present a l’Estat espanyol i 20 anys, a Catalunya. A casa nostra tenim programes específics, polítiques d’infància pròpies, campanyes de sensibilització i captació de fons.

Sobre el terreny, i per concretar, com ajudeu a la infància més vulnerable?

La Convenció sobre els Drets dels Infants estableix que "s’entén per infant tot ésser humà menor de divuit anys d’edat". Nosaltres treballem amb menors i, també, amb les seves famílies i comunitats. Implementem programes d’emergència en conflictes oberts al Iemen, Myanmar o Síria, aquest any, per exemple; programes de desenvolupament a llarg termini, de nutrició, en països amb conflictes enquistats com Somàlia o Etiòpia, o amb pobresa endèmica, com Bolívia; i programes per combatre la violència contra la infància que s’està visquent a països de Centreamèrica.

Quina és la situació de la infància a Catalunya?

348.600 infants viuen sota el llindar de la pobresa a Catalunya, 203.864 d’aquests, en situació de pobresa severa; el 40% de les llars monomarentals es troba en situació de pobresa. Davant d’aquestes xifres, la millor inversió és la que es fa en la infància. Tindrem persones adultes que faran un retorn a la societat. Per contra, si tenim una població no qualificada i depenent, aprofundirem en desigualtats. Malgrat alguns inconvenients de caire administratiu, sí que hi ha bones praxis, com la renda garantida de ciutadania, que pretén fer arribar 100 euros a cada fill o filla a càrrec. Però cal fer un esforç important encara.

"A finals d’aquest any tindrem en marxa la primera casa dels infants de Catalunya a Tarragona".

Quines mesures s’estan treballant amb més urgència?

La infància més vulnerable a Catalunya és la que pateix abús sexual. El 17% de la població catalana ha patit abús sexual durant la infància. 1 de cada 2 víctimes d’abús sexual és menor d’edat. El sistema judicial no està ben adaptat encara per abordar aquesta realitat i hi ha casos de revictimització, menors víctimes d’abusos que han d’explicar diverses vegades l’agressió, etc.

Des de l’organització treballem estretament amb la DGAIA, mantenint un esperit crític, per tal de crear una fórmula que existeix amb èxit en països del nord d’Europa i als EEUU que es diu Barnahus, cases d’infants. En un mateix sostre, una finestreta única, s’integren els recursos i professionals per atendre a infants víctimes d’abús sexual i les seves famílies. A finals d’aquest any tindrem en marxa la primera casa dels infants de Catalunya a Tarragona.

Ens preocupen especialment les violències sexuals contra la infància i l’adolescència a l’entorn digital, les diverses formes d’assetjament, 'sexting' (enviament de material sexual per xarxes socials), 'grooming' (adults que enganyen a menors per obtenir favors sexuals), etc. Detectem que a partir dels 8 anys ja hi ha menors que entren en contacte amb la pornografia per a adults.

I la de menors que viuen processos migratoris sense tutela?

El 2018 va ser un any molt dramàtic en aquest sentit. Molts d’aquests menors dormien en comissaries, a la Ciutat de la Justícia, etc. No obstant, creiem que el Govern català li ha sabut donar la volta a aquesta realitat. Ha creat una estratègia integral i transversal d’atenció immediata, com demanàvem des de STC i altres entitats, i bimensualment se’ns convoca a reunions amb tots els Departaments, ja que no és un tema només de Benestar Social.

Així és que quan arriben menors sols, ja no deambulen, sinó que se’ls ofereix plaça a centres específics. Pensem que a Catalunya han arribat 4203 persones joves, ara tutelades -el 40% de les que arriben a l’Estat-, de les 5.500 que s’esperaven (IDESCAT, juny 2019). El nombre s’ha reduït però cal més solidaritat interterritorial.

Per què?

Ningú ho sap a ciència certa, però estimem que les pressions de la Unió Europea, del Govern espanyol, del Marroc,... tot influeix. El que coneixem com a externalització de les fronteres: la Unió Europea omet el seu deure que controlar les fronteres i confia en un tercer país que no garanteix els drets humans. Un exemple n’és la situació de l’Open Arms. Les persones que hi estan sobrevivint no poden tornar a Lívia perquè no és un port segur.

"Demanem rutes migratòries segures".

Hi ha solució?

Les ONG vetllem per a que els Estats siguin garants dels drets de la infància. Per això demanem rutes migratòries segures. Tinguem en compte totes les frustracions que acumula l’adolescència migrada a Europa i no creem estigmes. S’ha convertit en un tema purament ideològic. Les xifres no sustenten el racisme i l’antiimmigració. Ens titllen de 'bonistes', quan el que fem és pressionar per garantir drets humans. Recentment, el Parlament ha aprovat una llei per tal que en fer-se majors d'edat, les persones menors tutelades, comptin amb prestacions públiques per a que no es quedin al carrer en fer els 18.

Quines activitats estan programades a Catalunya per celebrar el centenari de l'entitat?

Es publicarà l’apassionant biografia de la fundadora de STC, Eglantyne Jebb, tota una visionària. Instal·larem una exposició fotogràfica de la història de l’organització a l’Estació de França de Barcelona, del 9 al 19 de desembre. Hem publicat els informes 'La infància marca' i 'No a la guerra contra la infància' i celebrarem el lliurament dels Premis Save The Children.