Atrapades als llimbs: dones, migracions i violència sexual

Les persones migrants es troben en una situació de vulnerabilitat molt superior a la de qualsevol altre, però en el cas de les dones, és encara molt més gran. En el darrer quadern publicat per Cristianisme i Justícia, Sonia Herrera fa una anàlisi dels processos migratoris des de la perspectiva de gènere, abordant la realitat de les dones migrants i la violència que pateixen.

“Per la seva condició de dona”, afirma Herrera, “les migrants assumeixen més riscos, sobretot el de ser víctimes d’agressions sexuals o ser explotades sexualment”. Els atacs i abusos que pateixen es dirigeixen habitualment contra la seva sexualitat, agredint la seva integritat física, psíquica i emocional, i causant importants seqüeles sobre la seva salut sexual i reproductiva. La situació és especialment precària quan aquestes dones són traficades per xarxes de tracta i es converteixen en subjectes de violència sexual i maltractament per part dels mateixos homes que les transporten.

És una realitat comú a tot el món, per bé que hi ha alguns punts on la violència és especialment greu, com la frontera entre els Estats Units i Mèxic, la de Somàlia amb Kenya o la d’Haití amb República Dominicana. En aquests casos les dones arriben a assumir com un destí ineludible que patiran agressions sexuals o seran violades en la seva migració, caient en un estat de “desesperança apresa”, que les porta fins i tot a injectar-se potents anticonceptius abans d’iniciar el viatge.

La resposta de les autoritats que haurien de garantir la seva seguretat és, moltes vegades, d’indiferència, discriminació i inoperància. “En la pràctica”, denuncia el quadern, “els sistemes jurídics de molts dels països on es cometen les agressions no ofereixen garanties a les dones sobre la defensa dels seus drets ni preserva la seva llibertat de moviment i integritat física i psicològica”.

Per l’autora, la cultura dominant patriarcal i masclista segueix legitimant la subordinació de la dona i perpetuant la violència. Aquesta realitat “molts cops és amagada o tractada de forma residual en els mitjans de comunicació tradicionals”, assegura. Fer-la visible i exigir mesures que garanteixin la seguretat de les dones són algunes de les formes de combatre aquest drama.