El conte de Sant Jordi és una altre història on el cavaller salva a la princesa del drac?

Si, almenys tal i com està plantejada la versió clàssica de la llegenda. I tot i que existeixen versions que trenquen amb la versió que reforça els estereotips narratius, en general, el conte ens diu que les dones només podem ser personatges dèbils sense autonomia, que als homes se’ls permet ser valents i violents per aconseguir el que es proposin, i els dracs són personatges malignes que posen en perill l’ordre social establert.

Com afecta aquesta cultura i narrativa en les convencions socials i de gènere?

Si entenem la ficció com un mirall que pot modelar les identitats, aquesta cultura reforça els mandats de gènere i la socialització dels infants, que es tradueix en unes estructures binàries, molt rígides i limitadores, de com se suposa que han de ser i comportar-se les nenes i els nens. El sexisme i els estereotips que en resulten afecten també les expectatives del que poden ser de grans aquestes criatures, però no només d’aquest conte, sinó de totes aquelles formes de cultura que repliquen aquest model patriarcal.

Alguns estereotips o comportaments masclistes que siguin conseqüència d’aquesta narrativa on l’home sempre és l’heroi?

El problema a part que l’home sempre sigui l’heroi és de quina manera es construeix la idea de l’heroïcitat, que només passa pel reconeixement d’unes aptituds i uns valors vinculats de manera estreta a la masculinitat hegemònica: gestió dels conflictes de manera violenta, capacitat d’agència, lideratge i acció, la dona-objecte com a premi després de la gran gesta... La feminitat hegemònica, llavors, es construeix per eliminació amb el que no ‘hi cap’ dins de la masculinitat.

Què caldria canviar de la llegenda de Sant Jordi per aportar una mirada feminista?

De fet, ja s’està canviant: d’uns anys ençà existeix una reescriptura de la llegenda amb la figura de Santa Jordina, un personatge que ja no vol ser princesa i que reivindica trencar amb els estereotips de gènere per crear imaginaris més diversos. No obstant, sempre hi ha hagut relats amb perspectiva feminista que han conviscut, tot i que amb menor mesura, amb els que no la incorporen, pel que tracta també de poder qüestionar la tradició.

Com treballeu des de l’entitat perquè cada cop aquesta cultura visual i narrativa sigui més inclusiva?

A Drac Màgic desenvolupem projectes en els camps de la pedagogia cinematogràfica, amb el programa de formació en llenguatges audiovisuals Construir Mirades; la difusió del cinema infantil amb Pack Màgic, i la programació i l’exhibició del cinema de les dones amb la Mostra Internacional de Films de Dones, amb l’objectiu d’emancipar la imaginació.

Considerem que les imatges són cos, és a dir, que encarnen i donen forma a les construccions socials i personals de la realitat, i la manera de fer trontollar allò que donen per fet passa per interrogar-les. Per tot això promovem una relació amb l’audiovisual que posa atenció a les diversitats, que garanteix la igualtat d’oportunitats i que construeix imaginaris inclusius, lliures de violències masclistes, racistes i lgtbifòbiques.

Algun projecte que us agradaria destacar en aquest sentit?

El recurs didàctic Lliures en la diversitat posa a disposició de les persones formadores un catàleg cinematogràfic que ofereixi una mirada plural sobre la comunitat LGTBI. Vol contribuir a promoure l’organització d’activitats educatives orientades a la sensibilització en matèria de llibertat i diversitat sexual i afectiva per combatre la lgtbifòbia i per a la construcció de noves referències de relació basades en el reconeixement de la diversitat i el respecte.

Alguna bona pràctica de cultura narrativa que hagi canviat i on sigui la noia l’heroïna i protagonista de la seva pròpia història?

La pel·lícula infantil El vent entre les canyes, que distribuïm des de Pack Màgic, proposa una revisió dels contes clàssics amb cinc curtmetratges sobre la llibertat protagonitzats per heroïnes: des de la princesa que vol ser una cavaller, passant per la dragona que vol fer amistats fins a la determinació d’una nena per alliberar el seu poble de la tirania, la pel·lícula dona la volta als relats de princeses boniques que esperen ser salvades, una idea caduca pels temps en què vivim. Les nenes es mereixen més.