Cap on avança el feminisme? Una retrospectiva de l’últim quart de segle

El jove cavaller Tirant lo Blanc, protagonista d’una de les obres clàssiques de la literatura catalana, s’enfronta a setges i batalles des d’Anglaterra a Sicília passant per l’Àfrica i l’Imperi bizantí. A canvi, quan abandona el camp de batalla per tornar a les cambres de palau, sempre hi és la Carmesina preparada per recompensar aquesta gesta heroica del guerrer cap a la seva comunitat. Amb aquesta referència literària comença una de les intervencions de Marina Subirats, catedràtica emèrita de Sociologia de la UAB, en el segon Debat verificat organitzat per l’associació Verificat i La Vanguardia al Mirador del CCCB.

Subirats apunta que la figura del guerrer ha deixat de tenir sentit avui dia: “Ja no és una necessitat social, ans al contrari, s’ha convertit en un perill social”. Sota aquesta afirmació, els cinc ponents han debatut al voltant de la construcció de noves masculinitats, un dels temes que ha llençat la moderadora de la taula, la periodista especialitzada en temàtiques socials, Cristina Oriol Val.

💬 #𝗗𝗘𝗕𝗔𝗧𝗦𝗩𝗘𝗥𝗜𝗙𝗜𝗖𝗔𝗧𝗦 | El testimoni d'Ana Orantes, primera dona a denunciar públicament maltractaments per part del seu marit, va ser un punt d'inflexió en la lluita contra la violència masclista.

Ara bé, la societat és més o menys feminista que l'any 2000? 🚺 pic.twitter.com/zuE8FM44Zu

— V‎erificat (@veri_fi_cat) February 25, 2025

 Que en els darrers vint-i-cinc anys s’han fet passes endavant en la lluita per la igualtat de gènere ha estat un consens entre els experts. Tal com assenyalava Núria Flaquer, responsable de la Comissió de Dones Advocades de l’ICAB, s’han aprovat diferents lleis per combatre la violència masclista i s’han promulgat un conjunt de normes destinades a la no discriminació en matèries com els drets sexuals i reproductius o l’accés a l’ocupació. A més, també hi ha hagut una millora en la identificació de les violències per part de les dones que es reflecteix en el nombre de derivacions respecte al 2019.

Tot i això, s’observa una creixent polarització entre les generacions més joves pel que fa a les implicacions del feminisme. Una de les enquestes del CIS mostra que el 51,1% dels homes d’entre 16 i 24 anys està d’acord amb l’afirmació que la promoció de la igualtat ha anat “tan lluny” que ara es discrimina els homes. Des de la mirada de la psicologia, l’Alba Alfageme, especialista en violències sexuals, apunta al concepte del “miratge de la igualtat”, per parlar de la realitat actual, encara travessada per una desigualtat claríssima en la qual, diu, molta gent s’ha après el discurs feminista sobre un paper que tot ho sosté, però te n’adones amb comentaris al voltant de casos mediàtics com el de Rubiales o Errejón que a la pràctica no ha estat desconstruïda: “És molt perillós perquè és un gran gegant amb peus de fang. En la confrontació veurem si aquest gegant té les arrels profundes o si realment és un miratge”.

Una de les enquestes del CIS mostra que el 51,1% dels homes d’entre 16 i 24 anys està d’acord amb l’afirmació que la promoció de la igualtat ha anat “tan lluny” que ara es discrimina els homes.

Però com ho hem de fer per arribar realment a aquests joves? Des de l’experiència del projecte Bróders, que busca construir espais segurs i anònims on els nois puguin quedar per expressar els seus sentiments i preocupacions i teixir xarxes fora de les masculinitats hegemòniques que tant espai ocupen a les xxss, Lionel S. Delgado, doctor en Sociologia, apunta a la importància de reconstruir el camp pedagògic: ”Aquests joves no necessiten que els donem dades, necessiten reconstruir el seu tot”.

Tal i com ell mateix explica, en els tallers que s’imparteixen des del projecte, percep la necessitat de reciclar-se en relació amb les temàtiques que s’han abordat fins ara. Hi ha una demanda creixent al voltant de l’amistat, la sexualitat, la cultura l’èxit... a les que cal donar resposta. Oferir referents alineats amb els valors feministes és imprescindible si no volem que les velles masculinitats de la cultura patriarcal continuïn guanyant el relat.

Lluc Pagés, responsable del Servei d’Atenció a Homes (SAH) de Tarragona, ha tancat el debat reflexionant sobre quin ha de ser el paper dels homes en els feminismes. Pagés creu que els homes han d’entrar-hi des d’una posició d’escolta i aprenentatge. Alhora, considera necessari construir espais on poder treballar quina ha estat la seva història dintre dels espais de socialització del patriarcat per desmuntar aquesta cosificació de la vida que històricament “ens ha manllevat la possibilitat d’establir vincles i de treballar per la comunitat”.