Carles Renyer: "Sentir-se com a propi el que com a col·lectiu programem és la clau per a tenir una bona borsa de voluntaris"

Quina és la missió de la vostra entitat?

La missió de Can Pistraus és la de fer partícip als seus socis i sòcies de les activitats més importants de la vila, carnaval i festa major, a més de donar l'opció als associats de participar, programar i proposar activitats dins o fora del local social de l'entitat. la idea seria que cadascú pugui portar a terme les seves inquietuds i posar la cultura al abast de la ciutadania.

Quina és la realitat que teniu al vostre entorn immediat?

La realitat són les ganes de fer coses i les dificultats econòmiques i administratives per a tirar-les endavant. Tot i això pensem que estem davant d'un bon moment com a col.lectiu. amb un projecte prou potent i una tasca reconeguda pel públic que sol respondre a les propostes que fem.

Quants voluntaris teniu ara i quin paper juguen en el si de la vostra entitat?
És una dada una mica fictícia, som una associació amb 110 socis i tothom en la mesura que pot col·labora en el que es demana. Per exemple, la junta som 10 persones que voluntàriament la formem, la comissió que organitza El Tingladu som 13 persones que tot l'any ens reunim voluntàriament per tirar-lo endavant. Pel propi festival d'El Tingladu, hi col·laboren voluntàriament unes 60 persones, i pels actes que anem fent doncs en funció de la necessitat del propi acte van sortint tots els voluntaris que es demanen.

El paper és clau sigui quin sigui el seu grau d'implicació, sempre ho hem dit que és igual d'important la persona que tot l'any es posa a l'organització d'El Tingladu que la persona que hi pot fer un torn de barres. Sense algun dels dos, l'acte no és factible.

Per què creieu que els voluntaris col·laboren amb vosaltres?

El fet de pertànyer a una entitat i el fet de sentir-se'n partícip fa que no ens costi trobar voluntaris per fer les tasques que es demanen. Penso que el sentir-se com a propi el que com a col·lectiu programem, és la clau per a tenir una bona borsa de voluntaris.

Quina creieu que serà la vostra realitat d’aquí a 10 anys?

Doncs ni idea, però espero que El Tingladu segueixi viu, essent un dels festivals de referència quant a festivals de música en català, gratuïts i auto gestionat. Que el local social segueixi amb una bona programació mensual i que tots els col·lectius que vulguin puguin comptar amb casa nostra per a programar, i poder seguint acostant la cultura a la gent amb propostes interessants i a preus assumibles. I, per últim, espero que seguim fent carnavals ben crítics.

Quin ha estat per tu el moment de més passió a l’entitat?

Se'm fa difícil destacar-ne un, n'hi ha un d'anual, que són els quatre dies d'El Tingladu, en els que els socis i sòcies s'aboquen a col·laborar i en que la proposta més grossa i seriosa anual de l'entitat està tenint un èxit aclaparador. Veure la plaça plena quatre dies arrel de la nostra proposta ens omple d'orgull. 

D'altra banda també destaco l'any que vam assumir el paper d'organitzar de "l'arrivo de Vilanova", la festa en que se celebra l'arribada del Carnestoltes i que ens va suposar un dels primers reptes a nivell organitzatiu de la història de l'entitat.

Si voleu més informació sobre Can Pistraus, podeu accedir al seu web.