Àmbit de la notícia
Social

Carlos Cañas: “L'emancipació juvenil és el repte més gran que afronta la nostra generació”

Entitat redactora
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Autor/a
Màrius Intente
  • El dia 12 d'agost se celebra el Dia Mundial de la Joventut
    El dia 12 d'agost se celebra el Dia Mundial de la Joventut.
  • Carlos Cañas, secretari del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
    Carlos Cañas és secretari del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

Carlos Cañas és secretari del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, una plataforma per a la promoció els interessos de la gent jove a la societat i davant els poders públics.

El 12 d’agost se celebra el Dia Mundial de la Joventut, una data clau per posar el focus sobre la realitat i els reptes que enfronta el jovent català. El secretari del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), Carlos Cañas, fa una radiografia del moment actual que viu aquesta generació, els reptes que ha d'afrontar, i el paper crucial de l'associacionisme juvenil en aquest context.

Cañas compta amb una trajectòria destacada en l'associacionisme, especialment en el món de l'escoltisme i la lluita per una educació pública i de qualitat. Els seus últims anys, la seva militància s’ha centrat en la defensa dels drets de les persones joves, així com a fomentar i promoure l'associacionisme i participació juvenil.

Quins creus que són els reptes més forts que afronta  la joventut actualment?
El principal repte, sense dubte, és l'emancipació juvenil. Actualment, els dos eixos que interaccionen i limiten la nostra emancipació són les dificultats d'accés a l'habitatge i la precarietat laboral que ja fa molts anys que viu una crisi crònica. En aquest sentit, en primer lloc, l'especulació de l'habitatge en una economia global ha comportat un augment desmesurat del seu preu, tant de compra com de lloguer. Així mateix, la forta pressió especulativa també limita qualsevol altra forma de relació residencial i, per tant, coarta el nostre dret d'accés. 

En segon lloc, vivim instal·lats en una crisi econòmica permanent que s'acarnissa en les generacions més novelles de la nostra societat: les taxes d'atur juvenil són significativament més altes i, així mateix, les condicions laborals precàries, com ara, contractes temporals i sous baixos es perpetuen. 

I quina és la principal conseqüència d’aquests reptes en la vida del jovent català?
En molts casos existeix un desplaçament demogràfic massiu des de la centralitat cultural de les nostres ciutats cap a espais periurbans i aquests actuen en cascada. Alhora, les comarques rurals manquen d'oportunitats laborals i dibuixen un escenari de vulnerabilitat i de desmantellament de les nostres comunitats. Davant de la situació descrita no és estrany que els problemes de salut mental siguin, malauradament, un patró que n'és denominador comú entre els joves dels nostres pobles i ciutats del país. Així i tot, els problemes de salut mental no deixen de ser la punta de l'iceberg de la vulnerabilitat social existent.

Com pot respondre l’associacionisme juvenil a tot això?
L'associacionisme no té la recepta de la sopa d'all dels mals de la nostra societat. Ara bé, sense dubte la millor manera de fer front és l'organització social, tant per prendre partit com per exercir una xarxa de suport i de cures mútues.


Per exemple, el moviment de l'escoltisme i guiatge pot jugar un paper molt significatiu. I és que el cau és la introducció associativa de molts infants i joves del país. L'agrupament es converteix en espai de confluència no tan sols amb el seu grup d'iguals, sinó també amb els agents culturals i socials de cada poble i ciutat. La nostra acció educativa conviu i participa amb l'entorn, per exemple, organitzant activitats per la Festa Major, col·laborant en la campanya de joguines dels reis o fent qualsevol tasca de servei pel manteniment del poble.

"Les enquestes sobre participació i política juvenil a Catalunya mostren uns resultats de desafecció política".

Quin és l’estat de salut de l’associacionisme juvenil català en aquests moments? 
El soroll mediàtic molts cops dibuixa una situació catastròfica que segur no ajuda a fer front ans al contrari, només ajuda a trencar qualsevol bri d'esperança i energia per continuar transformant la societat a través de l'associacionisme. Cert és que les enquestes sobre participació i política juvenil a Catalunya mostren uns resultats de desafecció política, així com de desconfiança en les institucions. 

Això es tradueix en un menor percentatge de participació en partits polítics i sindicats laborals i estudiantils. Sense dubte, els espais formals tradicionals hauran de viure una metamorfosi on les noves generacions haurem de ser agents protagonistes. Evidentment, s'haurà de valorar i tenir en compte la construcció social aconseguida fins ara, ara bé, també s'haurà de veure enriquida per la mirada de les generacions més novelles.

Què està passant exactament amb la participació?
Els espais tradicionals de participació política minven. Així i tot, encara es mantenen prou robustes les dades d'involucració en associacions socials i culturals del jovent català. El cau és un exemple de resiliència, malgrat la pandèmia i les condicions de precarietat viscudes, l'activitat no ha cessat i reviscola a cada barri. 

Així mateix, les Colles Castelleres viuen un moment de participació ben dolç, la seva presència a gairebé tots els nostres Campus Universitaris en són un bon indicador. Les Colles Castelleres són un exemple de cultura popular i tradicional que viu un bon moment, però és extensiu a moltes Colles de Diables i Geganteres o grups d'esbart que reeixien després de la pandèmia i, en molts casos, després de bastants d'anys.

"Els millors mentors de vida i espais de cures no els trobarem a la pantalla, els trobarem organitzant una festa major o vivint uns campaments d'estiu".

Has parlat dels espais de participació tradicionals, però quins són els ‘no tradicionals’? 
Les xarxes socials i els telèfons intel·ligents sense dubte han canviat el paradigma de les relacions interpersonals i, també, molts cops han distorsionat la raó de ser de molts espais associatius, si més no del compromís. Ara bé, la realitat és tossuda i demostra que no hi ha xarxa social que sigui més potent que la que es genera la vivència de l'associacionisme. 

En aquest sentit, els millors mentors de vida i espais de cures no els trobarem sota la pantalla, els trobarem organitzant una festa major o vivint uns campaments d'estiu. La societat en general, i l'associacionisme en concret, tenim el repte de conviure amb les noves tecnologies i que, en tot cas, sigui una oportunitat com ja succeeix en molts casos.

Estem vivint moments difícils per a l’associacionisme, doncs? 
L'associacionisme és la bastida de l'estructura comunitària, un pal de paller imprescindible del corpus del nostre país. Segurament les cooperatives agràries van ser les beceroles de l'associacionisme actual, així mateix va jugar un paper ben important l'organització laboral entorn les primeres indústries amb societats de socors mutu i sindicals laborals. En qualsevol cas el volum i la complexitat d'associacionisme a Catalunya és genuí i molts cops envejable per molts altres països.

I llavors d’on venen aquests problemes?
Molts cops es té la sensació d'una manca de consciència i coneixement d'aquest patrimoni material per part de l'administració pública. En aquest sentit, es troba a faltar molts cops un reconeixement i valoració social i política. Un exemple de la manca de coneixement de la nostra tasca és l'excessiva càrrega administrativa que se'ns requereix per demanar qualsevol permís amb processos complexos que consumeixen molts recursos humans i temps. 

Ara, si un afer compleix tots els despropòsits és la manca de locals dignes per poder desenvolupar la nostra tasca. I és que és un absolut despropòsit deixar fondre's una associació per no disposar d'espai en condicions. En darrer lloc, una altra pota que trontolla i debilita la nostra acció és poder disposar un finançament estable. Moltes entitats juvenils depenen d'unes subvencions que sovint són inestables, insuficients o amb retard de pagaments.

Veurem la llum al final del túnel?
Val a dir que començàvem el 2024 amb l'aprovació de la llargament reivindicada Llei de Foment de l'Associacionisme al Parlament de Catalunya. Després d'una incidència constant de l'associacionisme la Llei recull moltes de les necessitats. Per exemple, es compromet a simplificar els tràmits administratius amb un registre únic o obre la porta al finançament plurianual.

Així mateix, entre d'altres, contempla la creació de l'Agència Catalana del Foment de l'Associacionisme, organisme que ha de vetllar per la creació d'un centre de recursos per a les associacions juvenils en coordinació amb el mateix Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. En definitiva, pot ser una eina per fer front a moltes de les necessitats de l'associacionisme, però l'hem de poder fer valdre perquè no acabi en paper mullat.

Una última pregunta més oberta: com t’imagines Catalunya i la seva joventut d’aquí a deu anys? 
El treball comunitari pretén abordar la transformació de les situacions socials col·lectives mitjançant l’acció associativa i utilitzant tres mecanismes: la conscienciació, l’organització i la mobilització.
 

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari