Carlos Rodríguez: “Una de les poques maneres de ser feliç a la vida és treballar per fer feliços als altres”

L'ONG "Sense Sostre" va néixer l'any 2008 com a projecte solidari per ajudar a les persones que dormen al ras. La iniciativa va sorgir d'un grup d'amics que van adonar-se que sentien la necessitat de fer alguna cosa pels altres. Carlos Rodríguez, empresari i coordinador del projecte, ens explica en què consisteix la iniciativa, quins són els seus objectius i ens transmet la seva experiència com a voluntari. 

Quin és l'objectiu del projecte solidari "Sense Sostre"?

Ajudar amb tot el que puguem a la gent que ho necessita. Tenim una màxima, que vam idear fa un temps, que és que una de les poques maneres de ser feliç en aquesta vida és treballar, lluitar i sacrificar-se per fer feliços als altres. El nostre objectiu, a més d'ajudar-los, és millorar una mica la qualitat de vida d'aquestes persones.

I a través de quines accions els milloren la qualitat de vida?

A part de donar-los aliments, en el paquet els posem un missatge que els serveixi d'empenta per seguir lluitant i que sobretot continuïn tenint esperança. Cada setmana el text és diferent. Nosaltres tenim clar que la nostra missió és superior a donar menjar. Nosaltres treballem també la part humana: saludar-los, preocupar-se per ells, donar-los ànims, xerrar... però a vegades no podem fer-ho del tot i aquests missatges que repartim vénen a substituir això. Els hi diem que s'ho llegeixin l'endemà al matí en despertar i realment ho fan.

Quina ha estat l'evolució de la iniciativa des dels seus inicis fins avui?

Recordo que el primer dia que vam sortir vam anar a un bar a demanar 25 entrepans. Vam agafar-los i vam fer una ruta totalment improvisada. Va ser un recorregut que va durar de les 22:00h a les 3:00h de la matinada perquè no els trobàvem enlloc. A mesura que anaven passant els mesos, aquests 25 entrepans van anar transformant-se en 30, en un entrepà i una poma, en un entrepà i un suc... Avui dia estem a 110 paquets setmanals i entreguem un entrepà gran, dues o tres peces de fruita, un refresc i un got de caldo calent. Fins avui ja hem repartit paquets a 16.000 persones.

La nostra missió és superior a donar menjar, també volem millorar la qualitat de vida d'aquestes persones. 

Com s'organitzen les sortides setmanals?

Durant la setmana, a estones lliures, tots els voluntaris i voluntàries fem petits "atracaments" a botigues de barri on aconseguim recollir aliments i, d’altra banda, rebem donacions de gent que confia amb el nostre projecte, que ens serveixen per comprar menjar. Llavors, de manera recurrent, ens reunim als vespres i, finalment, els dimarts hi ha un equip d'oficina que treballa a la tarda, prepara tots els paquets i a la nit sortim a repartir-los.

Com és una sortida nocturna de repartiment?

Sortim amb un cotxe retolat que posa 'Sense Sostre Unitat d'Ajuda' per no tenir problemes amb la policia. Tot l'equip de persones voluntàries anem amb unes armilles reflectants, també retolades, perquè ens reconeguin. Anem parant cada vegada que ens trobem amb una persona i així fins a esgotar els paquets, sigui l'hora que sigui. Normalment se surt a les 21:00h i s'acaba a les 0:00h.

El recorregut sempre és el mateix?

Tenim unes rutes preestablertes, que cada setmana són les mateixes, perquè procurem crear una empatia amb aquestes persones. Ja ens coneixen, sabem com es diuen, ja ens esperen i ens saluden. Malauradament no cobrim tot Barcelona, ja que no podem, però sí que fem tota la part baixa de la ciutat, que és on es troben més concentrats. Hi ha una ruta que cobreix tot el que és l'Eixample, Hostafrancs, La Bordeta i Les Corts. I l'altre se'n va per l'altra banda, per tota la banda del Gòtic, Poblenou i el Raval.

Són unes persones molt agraïdes i més d'una vegada ens han abraçat i donat les gràcies per fer-los més persones.

De quina manera reaccionen les persones que viuen al carrer en rebre els paquets?

A vegades ens agraeixen més que hi anem per parlar que no pas pel menjar. Ens expliquen que a vegades la gent entra als caixers i ni els mira, ni els saluda ni els diu res. Són unes persones molt agraïdes i fins i tot se sorprenen que nosaltres ens traslladem fins al lloc on es troben per donar-los menjar. Fins i tot ens han arribat a preguntar qui ens envia allà. Moltes vegades ens abracen i ens donen les gràcies per fer-los més persones.

Quines han estat les situacions o vivències més complicades a l'hora de treballar amb aquesta problemàtica?

Hi ha una imatge falsa de què aquesta gent és conflictiva. Fa vuit anys que fem aquesta tasca i els únics que tenen por són ells. Al principi no ens volien obrir les portes del caixer perquè estaven espantats. Tothom pensa que són persones que han comès delictes, que són alcohòlics… però això ja no és així. Avui en dia ens trobem amb un perfil molt variat: parelles joves de 20 anys, parelles de 60 i 80 anys, llicenciats, exempresaris, gent amb carrera i gent amb cultura.

Un moment que recordi especialment...

He viscut moments fantàstics. Recordo una vegada, molt al principi, quan encara donàvem molt poca cosa. Vaig veure una persona en un banc d'un parc i en apropar-me, després d’entregar-li l’últim entrepà, vaig adonar-me que n'hi havia dues. El noi, sense que ningú li ho digués i molt convençut, va partir l'entrepà per la meitat i el va anar a portar a l'altra persona que hi havia al parc. En aquell moment ens va donar una lliçó de solidaritat molt gran.

En moltes ocasions són ells els qui ens han donat lliçons enormes de solidaritat. 

De quina manera la població pot ajudar i contribuir en el projecte?

A través d'aportacions econòmiques o d'aliments o bé des d'accions de voluntariat. És a dir, poden ajudar a l'hora de preparar els entrepans, a l'hora de recopilar aliments a les botigues de barri o acompanyar-nos a fer les rutes.

Necessiten més persones voluntàries?

Nosaltres convidem a tothom que vingui un dimarts a la nit, que ens acompanyi i que vegi la tasca que portem a terme. Totes les persones que estiguin interessades en el projecte poden posar-se en contacte amb nosaltres a través de la pàgina web de la iniciativa o correu electrònic. Si una persona està interessada a ajudar, sempre trobarà el temps per fer-ho. Voler és poder.

Com veu el futur del projecte "Sense Sostre"?

El futur del projecte implica trobar hereters, gent jove que vulgui seguir fent aquesta tasca. Nosaltres tenim data de caducitat i demà passat no podrem seguir fent-ho per llei de vida. Ens faria molta il·lusió que un grup de joves seguís endavant amb la iniciativa.

Si vols més informació sobre el projecte "Sense Sostre" pots seguir-lo al Facebook.