Castro Nguema: “La societat normalitza el racisme. Hi ha una harmonia fingida”

El racisme atempta contra la universalitat dels drets humans, ja que impedeix a certes persones i col·lectius gaudir dels seus drets.El tracte igualitari no és una concessió, és un dret inalienable a cada persona, i és per això que les autoritats públiques tenen l’obligació de garantir i protegir el dret de tota persona i col·lectiu de no ser discriminat. SOS Racisme Catalunya ha presentat aquest divendres, 24 d'abril, l'Informe InVisibles 2019.

L'oenagé ha presentat el document en un live pel seu canal d'Instagram de la mà d'alguns dels seus activistes: Gemma Ferreón, Susan Kalunge, Castro Nguema, Marcel Alcántara i Cheikh Drame.

El document és una denúncia pública i, alhora, vol esdevenir una eina per a que ajudi a les administracions catalanes a implementar polítiques antiracistes des de la diagnosi.

El 2019 el SAID va atendre 667 persones. 519 d'aquestes era la primera vegada que hi contactaven i 188 van ser estat situacions noves constitutives de racisme. S'han identificat 128 casos nous, 60 situacions no denunciades. Els casos de racisme d'anys anteriors sumen la xifra de 158 i 331 són d'altres tipus de demandes.

De les 188 situacions de racisme identificades durant el 2019 a Catalunya, l'entitat les ha desglossat: 12% de discurs d'odi, 13% de serveis privats, 15% de seguretat pública, 13% de drets socials, 27% entre particulars, 9% de seguretat privada, 10% laboral i 1% de l'extrema dreta.

SOS Racisme ha arribat a 3 conclusions: la primera, que s'ha fet més i millor atenció. El SAID identifica més situacions de racisme i gestiona més casos. La segona, que existeix una infradenuncia, és a dir que l'administració pública no avança en la garantia del dret a la denúnica del racisme. Seria per la desconfiança en el sistema, la incredulitat en que denunciar serveii d'alguna cosa, entre les causes.

I la tercera conclusió és la desprotecció. Manca d'eines per a donar resposta a situacions de racisme entre particulars.

L'harmonia fingida de la societat que s'autoanomena antiracista

A la presentació de l'informe, alguns activistes han explicat situacions de racisme viscudes a Catalunya. És el cas de Castro Nguema, activista panafricanista i membre de SOS Racisme, qui en va patir una el 2010 de la que ara n'ha sortit la sentència favorable.

Nguema, junt a un grup d'amics africans, van agafar el metro una nit que sortien d'una discoteca. Al vagó, un d'ells, animat, es va posar a saltar, però sense molestar a la resta de passatgers del vagó. El metro es va aturar i els vigilants de seguretat van fer fora a tot el grup. Nguema s'hi va negar i el vigilant el va agredir.

Quan finalment va baixar i va aconseguir parlar amb el vigilant, el vigilant va acabar disculpant-se. Quan van anar a fer la denúncia a la comissaria dels Mossos d'Esquadra, explica Nguema que els van mirar com si fossin delinqüents. Un dels seus companys va ser agredit a la comissaria.

“El racisme institucional és el reflex de la Les persones negres, parlo del que conec, es resignen fàcilment i no es denuncia el racisme institucional. I quan ho fem, ens titllen de radicals. La societat normalitza el racisme. Hi ha una harmonia fingida”.