#CiberassetjamentZero, una campanya per implicar les famílies en la prevenció

La campanya #CiberassetjamentZero és una iniciativa de sensibilització dirigida a les famílies i a la societat en general per alertar sobre el silenci que envolta el fenomen del bullying a Internet. En aquest sentit, conscienciar pares i mares del seu rol davant del problema de l’assetjament virtual és un dels objectius que les 6 federacions convocants de la campanya s’han marcat.

La inacció davant de casos d’assetjament als mitjans digitals s’ha convertit en una problemàtica a combatre en l'entorn escolar. Els insults, els xantatges o les amenaces són realitats que sovint acompanyen els casos de ciberassetjament i fan que la vida dels més menuts es faci impossible. Per això, la campanya ha demanat obertament que les famílies creïn espais per parlar i dialogar amb les víctimes, en un acte de rebel·lió contra la immensa majoria dels casos on les persones que el pateixen acaben aïllant-se.

Les federacions de mares i pares d’alumnat català que han volgut unir forces per llençar aquesta campanya conjunta són:

• Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC)
• Dincat
• AFAEC
• FAPAES Catalunya
• Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Escoles Lliures de Catalunya (FAPEL)
• Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC)

“Els nens són persones completes i una situació d’assetjament els malmet. Poden trigar dècades a ser el que eren”, afirma un dels cartells de la campanya. Aquesta es basa en la publicació d’una vinyeta mensual amb un missatge específic per posar el focus d’atenció en un aspecte diferent. Amb el seu propi espai web, la difusió de la mateixa a través de les AMPA del país, les xarxes, entitats i mitjans de comunicació ajudarà perquè el missatge arribi a la ciutadania.

“No són bromes” o “Pregunta’t si no ets tu també assetjador” són alguns dels missatges que han volgut compartir des de la campanya. El silenci no hi té cabuda i la iniciativa anima a les famílies a trencar amb els tabús i perdre la por a parlar sobre el ciberassetjament. #Ciberassetjamentzero vol, en aquest sentit, ajudar els pares i mares a detectar precoçment els casos de bullying a Internet i donar-los pautes per tal que puguin ajudar els seus fills i filles.

Segons la campanya, per identificar que un infant o jove pateix ciberassetjament hi ha uns indicadors que poden ajudar a detectar-ne els casos. La suplantació de la identitat digital a la xarxa, fotografies publicades en contra de la pròpia voluntat o enregistraments de vídeo sense permís de la víctima són alguns dels indicadors més comuns. Altres males pràctiques acostumen a ser l’exclusió social de la víctima en l’entorn virtual, l’assetjament reiterat a través de missatges de text o el xantatge i la humiliació a través de les noves tecnologies.

Què és el ciberassetjament?

El ciberassetjament és un tipus d’assetjament que es produeix entre infants i joves amb l’ús d’eines tecnològiques com els telèfons intel·ligents, les xarxes socials com Whatsapp o Facebook, els videojocs o Internet. L’agressió psicològica és una de les principals característiques del també conegut com a ciberbullying, una problemàtica que no només inclou víctima i agressor, sinó també totes les persones que romanen al voltant (espectadors, possibles detractors, aliats de l’agressor, etc...).

Malauradament, Internet facilita que els agressors puguin amagar-se darrere de l’anonimat i ocultar la seva identitat. Amb tot, les noves tecnologies fan que no hi hagi una percepció directa i immediata del dany causat i les agressions, sovint, poden tenir un gran ressò i expandir-se a través del núvol. A més, tot allò que es publica a la xarxa pot perdurar en el temps i la facilitat per fer mal s’expandeix a tota hora i des de qualsevol lloc.

Segons una enquesta realitzada a gairebé 8.800 alumnes de 110 centres educatius, el ciberassetjament ha augmentat entre l’alumnat català. L’assetjament a Internet té un factor diferencial, i és que es pot donar durant les 24 hores del dia per la connectivitat que permeten els mitjans digitals, a més de ser un tipus d’assetjament més intens.