L’Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi va néixer l’any 2012 per realitzar una tasca social necessària en tot el que envolta la mort per Suïcidi i la seva prevenció. Recentment, l’entitat ha engegat nous programes de suport per ajudar a les persones que conviuen amb persones en risc.

En què consisteix el nou punt d’informació setmanal dels dimarts?

Volem oferir un espai continu setmanal on les persones que conviuen amb algú en risc puguin rebre informació bàsica sobre aquesta problemàtica, de les mans de persones que ho han viscut de primera mà. Pretenem compartir recomanacions bàsiques que puguin ajudar-los a gestionar millor la situació i a conèixer bé les vies de derivació pels seus familiars.

A qui va adreçat?

A tothom que estigui sensibilitzat amb el tema, ja siguin professionals o altres entitats que vulguin entendre millor els recursos que oferim.

També realitzeu xerrades mensuals. Quin objectiu tenen?

Tenim diverses xerrades en oferta, per exemple: ‘Gestió de les emocions per familiars de persones en risc’ o ‘Prevenció en infants i adolescents’.

Totes estan impartides per professionals de la psicologia i, si es desitja, es poden preparar per realitzar-les en altres espais/entitats.

Quines altres tasques realitzeu com a entitat?

Tenim 2 grans àrees d’actuació. Els serveis d’atenció i acompanyament individual i l’àrea de sensibilització i visibilitat de la problemàtica (esdeveniments, col·laboracions i campanyes específiques).

Qualsevol entitat o organització pot comptar amb nosaltres per derivar persones que ho puguin necessitar o bé, col·laborar per donar visibilitat de la mort per suïcidi.

Tenint en compte la vostra expertesa, creieu que el suïcidi pot arribar a ser evitable en la seva totalitat? Què ha de canviar per assolir aquesta fita?

Creiem que la mortalitat per suïcidi té moltes causes i que hem de dotar d’eines i recursos a les persones que conviuen amb persones en risc. Tots els agents socials hem d’estar coordinats per abordar les situacions de risc, anticipar-se i gestionar-les de la millor manera possible. En aquest sentit, Catalunya compta amb el Codi Risc Suïcidi per acompanyar aquesta coordinació i atenció enfocada a cada necessitat.

Quines mesures creieu que són necessàries per aconseguir que el suïcidi deixi d’estar tan estigmatitzat dins la societat?

Hem de ser capaços de parlar i compartir les vivències per aprendre, entre tots, creant una xarxa que desenvolupi factors de protecció per les persones en risc. D’altra banda, la investigació i els recursos socials i clínics són claus per disminuir la mortalitat.

Creieu que el tractament que realitzen els mitjans de comunicació és l’adequat?

Creiem que no se segueixen les recomanacions de l’OMS referents a una comunicació objectiva, sense profunditzar tant en el mètode i donant eines als lectors per poder ser atesos en cas de viure o identificar una situació similar. Queda molt per fer però tenim les eines per avançar.