Com aplicar una perspectiva interseccional a l’educació afectivosexual?

Suport Tercer Sector
Autor/a: 
Judit Vela
La guia compta amb una llista de recursos, entre els quals s'inclouen algunes entitats com ACATHI o SOS Racisme. Font: Unsplash
La guia compta amb una llista de recursos, entre els quals s'inclouen algunes entitats com ACATHI o SOS Racisme. Font: Unsplash.
El projecte neix per combatre la mirada occidental i eurocèntrica arrelada en l'àmbit de l'educació afectivosexual. Font: Pexels
El projecte neix per combatre la mirada occidental i eurocèntrica, arrelada també en l'àmbit de l'educació afectivosexual. Font: Unsplash.

Com aplicar una perspectiva interseccional a l’educació afectivosexual?

Autor/a: 
Judit Vela
Suport Tercer Sector

Resum: 

Tres entitats han creat una guia perquè les professionals que treballin la sexualitat a les aules tinguin en compte la diversitat cultural.

Cada vegada més, l’educació afectivosexual i LGTBI s’entén com a necessària per a la transformació social. En conseqüència, moltes persones professionals de diferents àmbits educatius, així com algunes administracions i entitats, lluiten des de fa anys perquè aquest tipus de coneixement arribi a les més joves.

No obstant això, encara queda molt camí per recórrer en diversos aspectes. Un d’ells és la interseccionalitat. I és que, encara avui en dia, la majoria de projectes i actuacions es realitzen des d’una mirada occidental, monocultural i eurocèntrica que no contempla la diversitat cultural –entesa com a característica estructural de la societat en què vivim.

En aquest sentit, l’Agència Catalana de la Joventut, en col·laboració amb QSL Serveis Culturals i el Col·lectiu i+, han impulsat la creació d’una nova guia anomenada Joves i mirades diverses. Guia per a una educació afectivosexual amb mirada interseccional’, dirigida a totes les persones que treballen amb adolescents i joves en l’àmbit de l’educació afectivosexual i LGTBI, sigui a les aules o a qualsevol altre equipament de joventut.

Aquest text –fruit d’un procés de construcció col·lectiva de coneixement per part de professionals i joves–, arriba per intentar pal·liar la manca d’una perspectiva interseccional en aquest camp, en el qual també acostuma a haver-hi falta de formació o desconeixement sobre el tema. A més, la guia pretén “completar i complementar” un programa formatiu que també pot resultar interessant a professores, educadores, dinamitzadores o talleristes.

Què és la mirada interseccional?

Abans de començar amb la part més pràctica, la guia defineix el concepte de ‘mirada’ o ‘perspectiva’ interseccional per fer entendre a les persones lectores no només el propòsit d’aquest text, sinó també la resta d’apartats que es troben a continuació.

Aquesta perspectiva –apunten–, ajuda a comprendre que totes les persones estan condicionades per múltiples eixos d’opressió, els quals s’han de tenir en compte per donar resposta a les seves necessitats. També s’especifica que aquests eixos no es poden abordar de manera independent, ja que precisament la interseccionalitat fa referència a les opressions específiques que sorgeixen de la seva interrelació.

En aquest sentit, la mirada interseccional permet identificar els privilegis i com aquests creen una visió parcial de la realitat. I, d’altra banda, pot ajudar a que les professionals tinguin en compte les especificitats associades als diversos bagatges migratoris, orígens, contextos, sistemes de valors, creences i pràctiques culturals a l’hora de treballar l’educació afectivosexual i de gènere a classe.

Eines per treballar a l’aula

En segon lloc, es troba el glossari. És a dir, una llista de termes que pretenen anomenar realitats fins ara invisibilitzades. Es reconeix també que molts d’ells s’han importat des de contextos socials i geogràfics diferents del nostre i que, per tant, encara cal ajustar el seu significat i el seu ús. S’enumeren, entre altres, ‘assimilacionisme’, ‘coneixement situat’, ‘efecte pigmalió’, ‘homonacionalisme’, ‘rang’ o ‘racialització’.

A continuació, es proposa un qüestionari d’autoavaluació per a les professionals. Es tracta d’una llista de preguntes que serveixen per revisar-se a una mateixa des d’una mirada interseccional, com per exemple: "Quines idees de partida tenim en l’enfocament de la nostra tasca?" o "Com ens relacionem amb la resta d’agents educatius?".

El quart punt és un recull de reflexions i estratègies per a l’acció, amb un seguit d’exemples de situacions diverses que es poden donar amb el grup i les possibles estratègies a seguir. Després, la guia presenta 33 preguntes que pretenen servir com a eina per situar els i les professionals en relació amb els diferents aspectes que aborda el qüestionari d’autoavaluació, i també algunes qüestions que caldria plantejar-se abans de cada actuació.

Finalment, es presenta una llista de recursos, entre els quals s’inclouen articles, llibres, vídeos, podcasts, webs, sèries, altres guies i el nom d’algunes entitats relacionades amb aquest àmbit, com ara SOS Racisme, l'Associació Catalana per la Integració d'Homosexuales, Bisexuals i Transsexuals Immigrants (ACATHI), Ayllu o el Taller d'Intervencions Crítiques Transfeministes Antirracistes Combatives (t.i.c.t.a.c.).

Afegeix un comentari nou