Com combatre l’edatisme en les persones grans?

L'edatisme és la discriminació per raó d'edat i és una mostra de com la mirada envers l'envelliment està encara plena d'estigmes i prejudicis i impregnada d'un paternalisme innecessari. Es tracta d'una discriminació que influeix greument en la qualitat de vida de les persones grans, augmentant la seva soledat i el seu sentiment d'aïllament, que acaben afectant la seva salut tant física com mental. A més, l'edatisme pot contribuir també a la pobresa i la inseguretat econòmica de les persones durant la vellesa.

Amb l'objectiu de lluitar contra aquesta discriminació l'associació SomSeniors, que té com a principal objectiu acabar amb l'edatisme, s'ha aliat amb l'Ajuntament de Barcelona per publicar la guia 'Com combatre l'edatisme vers les persones grans. De la teoria a la pràctica'.

El document té com a base una investigació prèvia sobre el segment de persones de més de seixanta-cinc anys, un col·lectiu que, segons la guia, és molt divers i no sempre respectat, arribant a sentir-se maltractat o marginat a conseqüència de les situacions de discriminació per raó d'edat que ha d'afrontar. Aquest estudi previ, a més, conclou que és necessari que siguin les administracions, les entitats, les empreses i els mitjans de comunicació els que actuïn per canviar la mirada envers l'envelliment.

És precisament per aquesta raó que la guia va dirigida a la ciutadania en general, però especialment als actors mencionats anteriorment, ja que influeixen en la creació de la imatge pública de les persones grans, a les que tracten com una ment rusc, negant així les seves diversitats i necessitats específiques.

Abordatge integral per posar fi a la discriminació

La guia elaborada per SomSeniors i l'Ajuntament de Barcelona pretén abordar l'edatisme des d'una visió global, per acabar amb aquesta discriminació en tots els àmbits de la vida. És per això que el document es divideix en un seguit de capítols que tracten camps diferents.

Pel que fa a la salut, 'Com combatre l'edatisme vers les persones grans. De la teoria a la pràctica' recomana no relacionar de manera automàtica la vellesa amb la dependència, ja que, la majoria de la població, té un procés d'envelliment satisfactori en el qual gaudeix d'una bona salut. En aquest mateix sentit, pel que fa al desenvolupament cognitiu, tampoc s'ha de relacionar la vellesa amb una pèrdua de capacitats intel·lectuals, ja que cada persona continua mantenint les seves pròpies independentment de l'edat.

Respecte del benestar emocional, cal tenir en compte que la soledat no és quelcom que afecti només durant les darreres etapes de la vida, sinó que es pot donar a qualsevol edat. En aquesta mateixa línia, la guia recomana no transmetre el missatge de que les persones grans són una càrrega o que tenen una vida monòtona, contribuint així a homogeneïtzar el col·lectiu, parlant de la vellesa com una etapa negativa, dues conductes que, tal com s'explica al document, tampoc són gens recomanables.